divendres, 29 de gener de 2010

Giorgio Gaber

En Fritz em va passar fa un temps la referència d'aquest cantautor italià mort el 2003 (aquest Blog sembla la secció de Necrològiques de La Vanguardia, m'ho haure de fer mirar...). El "Signor G", com s'anomenava ell mateix, no passarà a la història de la música per les seves cançons sinó per les seves lletres. Més que un cantant, es un gran actor que recita les seves "homilies" sobre un fons musical.

dimecres, 27 de gener de 2010

Aquest any patirem...

Amb la perspectiva de les eleccions al Parlament, ja ha començat el joc de camuflatges i el ball de màscares.

Just acabades les festes, ha començat el ball i hem pogut veure a demòcrates "amb pedigrí" disfressats de xenòfobs, xenòfobs "de tota la vida" vestits de demòcrates impecables, pro-nuclears "de sempre" posant-se al capdavant de la manifestació dels "anti" i, anti-nuclears "de debò", marcant paquet i apel·lant a principis immutables  (¿ i que en fem de la merda?)... Tot això, només en tres setmanes. I el que ens espera!
Mentrestant, les calculadores dels funcionaris de partit i la seva clientela treuen fum: "¿Quants diputats pot treure en Carretero?", "¿i en Laporta?","si el PSC baixa, però Iniciativa aguanta, ¿sumen prou?", "¿fins a on s'ensorrarà Esquerra?","¿qui patirà més la sentència del TC?", "¿que pot treure la Rosa Díaz?", "¿a qui li prendrà més vots?", "¿es presenten les CUP?"....


diumenge, 24 de gener de 2010

Els altres escriptors catalans


M'ha agradat "Fin", la primera novel·la publicada d'en David Monteagudo. Sobre una trama de ciència ficció, aconsegueix aixecar uns personatges creïbles i, m'atreviria a dir, fer literatura sobre la generació que ha superat els quaranta anys. Si la llegiu, m'agradaria saber que en penseu. En Jordi Oliveró ja m'ha dit que pensava fer una ressenya més amplia d'aquest escriptor "proletari" (L'autor treballa en una fàbrica de cartons a Vilafranca del Penedès)

Aquest llibre m'ha fet pensar, parafrasejant Candel, en els "altres" escriptors catalans, es a dir, els que tenen el castellà com a llengua pròpia, tots ells sorgits al marge de la cultura "oficial".



divendres, 22 de gener de 2010

El barri del Clot

 El mes d'agost de l'any passat moria a Barcelona l'escriptor Antonio Rabinad. El vaig  descobrir pel comentari que en Vazquez Montalban feia (a El escriba sentado) de Los contactos furtivos, la seva primera novel·la. Després, vaig llegir, amb passió, tot el que podia trobar a la llibreria de vell que el propi autor tenia al mercat de Sant Antoni: Memento mori (per a mi, la millor),El niño asombrado (autobiogràfica), Marco en el sueño, La transparencia etc.

El primer que em va impressionar dels llibres d'en Rabinad era que em feien reviure els barris on vaig néixer i on vaig viure la meva joventut (el Clot, San Marti, Poblenou ). Hi trobava el soroll des telers i els tramvies, la pudor de taladrina dels mecànics, els carres sense asfaltar on jugàvem...



dijous, 21 de gener de 2010

Gravats d'en Frederic Giros

En Fritz Girós m'envia les seves darreres obres. No estan acabades, son encara proves d'artista, però tenen molta força...

dimecres, 20 de gener de 2010

DE SENECTUTE


Els anuncis de la pel·lícula sobre en Gil de Biedma (sembla que es bastant dolenta...) m'han fet venir ganes de tornar a llegir els seus poemes. En molts d'ells parla, amb una certa acritud però amb lucidesa, de la vellesa i de la decadència.

Us en deixo algunes mostres:



dimarts, 19 de gener de 2010

El mon contra Iniciativa

Gairebé mai estic d'acord amb el que fa Iniciativa (el que en penso ja ho vaig resumir fa uns dies a  Iniciativa es renova?). Els amics Saura i Baltasar sols saben posar-se en problemes que desprès son incapaços de gestionar, no en saben més els "pobrets"... Però el que esta passant des de fa un temps amb Iniciativa es de Jutjat de guàrdia. No hi ha proposta o acció de ICV que no rebi una allau de crítiques, la majoria de les vegades demagògiques, per part de tothom, fins i tot dels seus aliats.


dilluns, 4 de gener de 2010

Cerdà, 150 anys de modernitat


A finals de Gener s'acaba la exposició sobre el pla Cerdà que fan a les Drassanes. Ja sabíem moltes coses sobre el "Plan del Ensanche",  però aquesta exposició permet una visió de conjunt que impressiona.

El primer que em ve al cap es la potència del projecte democràtic i igualitari ideat per en Cerdà i el corrent de "reformistes socials" que, amb la col·laboració dels lliberals espanyols,  van fundar la Barcelona moderna contra les propostes reaccionaries de la burgesia barcelonina. Davant seu, les reformes posteriors com la Barcelona Olímpica fan pixar de riure.

L'altre idea es que quan no hi ha un pla director discutit i pactat, la planificació del territori queda en mans del mercat, es a dir del interessos privats, la especulació, el benefici immediat, la corrupció... Cent cinquanta anys després del pla Cerdà i trenta de democràcia, on està el pla per l'àrea metropolitana i el conjunt del territori català?

Ignasi Subirats