diumenge, 28 de març de 2010

Matemàtiques i natura

En Fritz Girós envia aquesta referència:
Aquest és un vídeo, que sobre la base matemàtica dels fractals, fa l'aplicació pràctica d'aquests fractals en la mateixa natura. Es força interessant, perquè representa molt gràficament (geomètricament), d'on surten els algoritmes matemàtics que generen les formes.

Tant interessant com el vídeo és l’explicació que hi ha al darrera i que trobareu aquí.



Si us agraden les matemàtiques hi ha un blog de la UB molt interessant: Biblioteca de matemàtiques

Fritz Girós

dilluns, 22 de març de 2010

La SGAE i les biblioteques

Corre per Internet un escrit de l'escriptor José Luis Sampedro contra el cobrament d'un canon de 20 cèntims per cada llibre deixat en préstec a les biblioteques. Jo també he difós aquest escrit, que podeu trobar aquí: Por el placer de la lectura.

He rebut les opinions de dos amics que valoro molt pel seu coneixement directe del tema i crec que val la pena tenir-les en compte.

Ignasi Subirats

dijous, 18 de març de 2010

Entre todos lo mataron....

El passat dimarts en Josep Ramoneda publicava al El Pais un anàlisi bastant interessant sobre la mort anunciada del tripartit. Ja s'han començat a sentir els comentaris aïrats dels "petit maitres" de dreta fent bo l'aforisme de "ladran, luego cabalgamos..." De fet, no n'hi ha per tan. L'article està bé però hagués pogut anar molt més a fons..

Us deixo l'enllaç de l'article per si no l'heu llegit: Entre todos lo mataron...

Ignasi Subirats

dilluns, 15 de març de 2010

Ciutats imaginàries

Dec ser molt antic però m'agraden les cançons d'en Charles Trenet. M'agraden fins i tot quan es posa cursi o quan ensenya totes les plomes de "pédé".

[Podeu posar una mica de música mentre seguiu llegint...]



El que em passa es que les cançons d'en Trenet, en Brassens o la Barbara, els llibres d'en Simenon o d'en Modiano, els films d'en Tati, formen un univers sentimental on m'hi trobo a gust. Molts d'ells parlen de Paris però, en realitat, el lloc que dibuixen no ha existit mai, es un lloc inventat, una ciutat imaginària.

divendres, 5 de març de 2010

La Institución Escolar Sibiuda

Un dels fets que ha determinat el que sóc, és l'escola on vaig anar des de pàrvuls fins acabar el batxillerat. La "Sibiuda" va ser fundada l'any 1934 com recull l'Alexandre Galí a  "Història de les institucions i del moviment cultural...": L'any 1934 (...) Josep Roch, que havia estat seguidor deis nostres ensenyaments en els Cursos Lliures de Pedagogía, obria al Clot una simpática i ben orientada escola catalana amb el nom d'Institució Escolar Sibiuda.

En un barri "perifèric" com era el Clot als anys cinquanta (vegeu "Els nostres orígens"), aquella escola era un petit miracle. En Josep Roch tenia una forta personalitat i va aconseguir, enmig de la misèria espiritual del franquisme, crear un espai de llibertat on s'aplicaven els principis pedagògics de la "Escola Nova" i s'educava en un humanisme d'arrels cristianes o, més ben dit, "franciscanes".

dijous, 4 de març de 2010

El culo, las témporas...i toros


En Fritz Girós m'envia aquestes notes:
Avui no tinc ganes de perdre el temps amb la senyora Rahola per comentar el seu article d’avui, 5 de març del 2010, a La Vanguardia i que ella titula: Russell no puede hablar, en el que comenta les resolucions del tribunal Russell sobre l’estat d’Israel. La dona es desmelena i els titlla de “delirante tribunal”. Tot perquè el que ha resolt aquest tribunal es una acusació directa i flagrant contra el comportament de l’estat sionista. No segueixo, perquè ho podreu llegir a la web de La Vanguardia, els que no heu tingut ocasió de fer-ho : Russell no puede hablar