dilluns, 31 de maig del 2010

La ressaca del Sant Jordi (2)

En el seu darrer llibre en Philip Roth continua donant voltes al tema de la decrepitud, la vellesa i la malaltia. Potser no té la força de Elegía o Patrimonio pero manté el nivell..

Els llibres d'en Roth m'agraden molt perquè no son, només, "el mirall deixat a la vora del camí...". Amb un estil planer i com qui no vol la cosa, arrossega al lector fins al bell mig de les contradiccions dels seus personatges. La lectura d'un llibre d'en Roth no és mai un acte passiu, de vegades et clava un cop de puny a l'estomac que et talla l'alè...




Dublinesca és un "vilamatas" típic: literatura sobre la literatura i piles de referències i cites (¿quines són reals i quines inventades?). Aquesta vegada però, el personatge d'un editor barceloní jubilat i enganxat a Internet em sembla que va més enllà de l'autisme llibresc de les anteriors novel·les. M'ha agradat.









Ignasi Subirats

dissabte, 29 de maig del 2010

Georges Brassens


Georges Brassens.Canción francesa. Años 50 60
Andrés Sanchez Vega

dimecres, 26 de maig del 2010

divendres, 21 de maig del 2010

Els artistes de BCN ens inviten als seus tallers

La Maite Soldevila m'envia aquesta informació sobre les jornades de portes obertes que faran els tallers d'artistes de Barcelona els dos propers caps de setmana.

Aquesta es la Web amb informació detallada: Tallers Oberts

Aquí teniu el programa per a tota la ciutat: Tallers a BCN

Aquí, el programa de Ciutat Vella: Tallers a Ciutat Vella

El taller de la Maite el trobareu al carrer del Rec nº 62, pral.
Si no hi podeu anar, podeu visitar la seva pàgina Web: Maite Soldevila

dijous, 20 de maig del 2010

Anna Roig


En Lluís Sole m'ha fet conèixer el primer disc d'aquesta noia de Sant Sadurni d'Anoia que fa cançó francesa (en català i francès). M'ha agradat, segons com sembla la Guillermina...








Us deixo unes cançons com aperitiu:

divendres, 14 de maig del 2010

Realisme socialista...

En Fritz m'envia aquesta referència:

Us recomano aquesta exposició a Casa Asia. El tema central son els cartells de propaganda patriótica que al llarg dels anys s’han utilitzat per qualsevol cosa: la campanya de la sembra de l’arroç, l’esforç comú per fabricar millor i mes depressa maquinària agrícola, la unió de camperols, obrers, soldats i tècnics (no us sona?), etc.
Ademés hi ha quatre pantalles que van mostrant videos de la Corea actual, amb el president i tot.

Però no us perdeu el video que es projecta al final de tot de la sala, en pantalla de gran format. Sobretot!

Fritz Girós

dijous, 13 de maig del 2010

Amunt els pobres de la terra!

Molts de vosaltres sabreu a què em refereixo si parlo del "chechos". Pels que no en sabeu res, us diré que el PCR ("R" de revolucionari) i les seves organitzacions de masses (C.H.E i C.H.O) eren els més frikis dels grupuscles que es movien pels ambients d'extrema esquerra a la Barcelona de finals dels anys seixanta del segle passat.

Molts dels "chechos" que vaig conèixer eren excel·lents persones (d'altres eren personatges sinistres), i sempre m'he demanat com era possible que tan bona gent, amb una intel·ligència superior a la mitjana, poguessin fer, en política, les "tonteries" mes monumentals i les barrabassades més sonades. En deixar la política molts d'ells es convertiren en professionals de reconegut prestigi.

diumenge, 9 de maig del 2010

Els dimonis d'en José Guadalupe Posada


Aquest es un recull d’alguns gravats en els que presenta situacions quotidianes de fets que succeïen habitualment a Mèxic. Era com la pàgina de successos: assassinats de fills per pares, de pares que assassinaven a fills, ben segur que molts d’ells causats per malalties mentals. Vaja, com ara passa. La característica d’aquests gravats es que en tots ells apareixen dimonis i sers malignes que son els que, suposadament, influïen de manera decisiva en les persones que cometien aquestes barbaritats.



Aquí hi han altres gravats : Gravats de dimonis d'en Jose Guadalupe Posada

Aquí hi ha un resum de la biografia de l'autor : Biografia d'en José Guadalupe Posada

Fritz Girós 

divendres, 7 de maig del 2010

La ressaca del Sant Jordi (1)

M'ha agradat molt i molt L'home dibuixat d'en Manuel Baixauli (Ed. Proa) però no se dir-vos perquè.

Es un llibre estrany, escrit en un valencià sorprenent, que m´ha atrapat de la primera a l'ultima pàgina. Si l'heu llegit, m'agradaria saber que en penseu.




Aquest llibre ha sigut una agradable sorpresa (gràcies Teresa!).

La imatge mediàtica de la Moliner (sempre sobreactua) m'havia fet mirar amb recança els seus llibres. M'equivocava. El llibre s'ha promocionat com a distret i divertit però el que m'ha agradat més és que porta molta mala baba...









Continuarà...
Ignasi Subirats