dilluns, 12 de juliol de 2010

Espanya colonial

En Miquel Bacardit m'envia aquestes notes:

Deixeu.me començar per dir-vos que som i sou collunuts la manifestació ha esgotat els orinals a Madrit. Tothom de diarrea. ni ha prou amb llegir la brunete mediatica i els seus comentaristes digitals cridant a la llei marcial i l'exercit, d'acord amb l'article vuité de la "Constitucion", per veure que cabalguem o al menys ells creuen sentir les petxades dels cavalls.

dissabte, 10 de juliol de 2010

divendres, 9 de juliol de 2010

La manifestació

En Miquel Bacardit m'envia aquests notes:

No voldria fer-me extensiu en el per què s'ha hagut de convocar la manifestació del dia 10 de Juliol, crec que això mereix un comentari molt meditat i extens. Tanmateix però s'han de matissar algunes coses importants.

dijous, 8 de juliol de 2010

Exposició

En Fritz Giros i la Yoko Kataoka inauguren el 16 de Juliol una exposició al Port de la Selva:



dimecres, 7 de juliol de 2010

Crisi econòmica o crisi política?

En Miquel Bacardit m'envia aquestes notes:

L'actual conjuntura econòmica que s'està patint arreu i amb més intensitat a casa nostra no es casual sinó causal. Causal per que té unes causes concretes i per que ve avalada per l'oligarquia econòmica mundial que arrel de la caiguda del comunisme soviètic, provocat per una pèssima praxis dels seus dirigents i amb l'assedi constant del gran capital, s'han convertit en amos, el terme s'ha d'emplear pejorativament, de tot el mon occidental. Aquests nous neo-feudals del segle XXI comencen la fabricació en serie del home robot, estigmatitzat per la sacralitat del treball, que cada vegada serà menys contractual i més santificat, i estimulats pel marketing del millor i el més fort per aguantar el treball que augmenti la producció, al temps que se'ls inculca subliminalment la necessitat del consum que acabi amb els stocks produïts per la mateixa producció, en benefici, no pas del país que viuen i d'ells mateixos, sinó de les butxaques alienes a tota millora social.

dimarts, 6 de juliol de 2010

Pere Calders

He pensat que un bon treball per l'estiu seria llegir sistemàticament tots els contes d'en Pere Calders. He començat per la primera pàgina i acabaré a l'última sense saltar-me'n cap, encara que alguns contes me'ls sàpiga gairebé de memòria.

Llegit així, s'esborren les fronteres entre els diferents contes i el llibre se m'apareix com si fos una gran novel·la russa, amb centenars de situacions diverses, amb una multitud de personatges que creuen les seves vides i, com argument de fons, l'anima de la catalanitat (si es que això te algun sentit) i el paper fonamental de l'atzar i l'absurd en tot plegat.

Us deixo aquí alguns micro-contes que són el resum de les gairebé mil pàgines del llibre. Segurament ja els coneixeu però mai s'acaba el plaer de rellegir-los.


dilluns, 5 de juliol de 2010

La pell en flames

En Ricard Camprodon m'envia aquesta referència:

Sotacabina Teatre presenta:
La pell en flames, de Guillem Clua 

9, 10 i 11 de juliol
Divendres i dissabte a les 21h i diumenge a les 18h

Preu: 6€ 

Actuació d'Alba Puig, Aleix Costales, Mercè Pardo i Guillem Mariné
i direcció de Marc Camprodon

Us hi esperem!
Sotacabina Teatre
www.sotacabina.com

divendres, 2 de juliol de 2010

Cruïlla de camins

Fa uns dies comentava amb la Pia Vilarrubias la importància de l'atzar. Sovint són fets casuals i intranscendents en aparença els que ens marquen els camins de la vida. Sembla com si només ens quedes la petita llibertat d'escollir a quin tren pugem.

La Pia ho explica molt bé en aquest missatge-poema que m'acaba d'enviar: