dilluns, 19 de desembre de 2011

Cansat de tant pessimisme

Llegeixo el comentari de l'Ignasi sobre la sèrie The Wire. Molt bé, intentaré veure-la. Una pel·lícula de lladres i serenos pot ser un magnífic retrat sociològic. Compro el diari Ara, (17-12-11) i llegeixo la columna d'en Narcís Comadira, que traspua pessimisme. En el mateix diari, l'entrevista a l'historiador Josep Fontana és un destil·lat de llocs comuns, de nostàlgies, de lamentacions, sense esperança.... Estic cansat de tant pessimisme. Sembla talment que estiguem pitjor que els anys quaranta, però no és el cas: som en una situació infinitament millor que la que van suportar els nostres pares. ¿Què és el que ens passa, doncs?

És cert que vivim una crisi. Però que jo recordi, sempre hem tingut una crisi o altra. El Món no ha anat mai gaire bé, i ara continua sense girar gaire rodó. Però tenim la obligació de pensar els nous problemes amb el trellat lliure de prejudicis, idees velles, ideologies, dogmes i altres presons mentals. Proposo una sèrie de petites provocacions per a reflexionar, exposades en forma concentrada com "píndoles". Així m'estalvio de fer exposicions llargues, per a les quals no estic preparat.

Naturalesa humana: Alguns encara prediquen sobre la bondat intrínseca de la naturalesa humana, pervertida pel sistema social. És una faula que porta a les bajanades del bonisme ( i de vegades, a les pitjors dictadures). No seria més pràctic admetre que som com som, amb les nostres llums i les nostres ombres (cobdícia, desig de domini sobre els altres, enveja...i també és clar, generositat, esperit de sacrifici, bondat..)?

Ideologies: Totes són mentida. Encobreixen sempre algun interès poc solidari, de grup o personal. En el cas més innocent, actuen enterbolint la capacitat d'observar la realitat: són una presó per a la intel·ligència. Proposo substituir les ideologies per una ètica dels principis: igualtat davant la llei (cadascú amb el seu ADN), legalitat democràtica, drets materials sostenibles i solidaritat amb el futur.

Globalització: Crec que va començar en el Paleolític Superior. La Ruta de la Seda n'és una mostra més recent. Ja fa cinc cents anys que els asteques, els inques, els sioux i tutti quanti van ser brutalment globalitzats. Però ara és diferents: els globalitzats d'antany ens globalitzen a nosaltres, però d'una manera bastant més civilitzada: fabriquen més barat.

Capitalisme: Sí, és el culpable de tot. Però és una creació humana, no ens l'han imposat uns extraterrestres. Del capitalisme, ens esborrona la seva terrorífica capacitat d'innovació: ara hem afegit al santoral un dels seus protagonistes, un tal Jobs. Però ens indignen les grans desigualtats que crea, com si aquestes dues coses poguessin anar una sense l'altre. Vivim en plena confusió.

Revolució islandesa: Consisteix en que tot un país (amb menys habitants que l'Hospitalet) es cruspeix els estalvis de centenars de milers de treballadors europeus (7.000 milions d'euros) i a continuació decideixen "democràticament" que ni tant sols no pagaran la garantia mínima dels dipòsits espoliats.

Públic i privat: Entenem que públic és sinònim de gratuït: res més fals. Res no és gratuït, i sovint allò que és públic, ho aprofiten els rics i ho paguem entre tots. A veure si hi posem una mica d'ordre.

Solidaritat: No s'ha de donar res a canvi de no res, llevat d'alguns casos: infants, malalts, ancians indigents etc.. En aquest Món, cadascú ha de procurar no ser una càrrega per als altres. Prou papanatisme solidari amb els que viuen amb l'esquena dreta.

Sindicats de funcionaris: Organitzacions corporativistes que sovint actuen com si fossin els propietaris dels organismes públics on treballen. Busquen privatitzar en benefici propi allò que se'ls confia per fer un servei públic.

Atur juvenil: Tenim la generació de joves més escolaritzats de la Història. Però no tenen cap ofici demostrable (la secundària o el batxillerat no són cap ofici). Tampoc no es consideren dignes de fer segons quines feines que ja fan els marroquins, colombians o senegalesos.... Entre una cosa i l'altre passen els anys, es fan grans i se'ls està covant l'arròs. Un problema gravíssim.

Bé, no us vull cansar més...en tinc una llista força llarga...
Bones Festes si no ens veiem

Salvador Galí

dijous, 15 de desembre de 2011

Baltimore, New Orleans i la ciutat global

Fa uns dies que estic atrapat per The Wire i Treme, les dues series de TV que l'escriptor i periodista David Simon va produir per la cadena HBO.

Vaig conèixer The Wire (Bajo escucha) per un article d'en Xavier Antich on deia: ¿De qué va The wire? Aparentemente, sobre policías y delincuentes. Pero sólo aparentemente. Porque pronto empieza a ser confuso quiénes son los buenos y quiénes los malos. O qué es lo justo y qué lo injusto. Y, por supuesto, qué es la verdad. En realidad, The wire trata sobre la ciudad y sobre en qué se ha convertido la vida urbana, en las metrópolis occidentales, a principios del siglo XXI. Vean cómo lo cuenta David Simon, su creador: "The wire describe un mundo en el que el capital ha triunfado por completo, la mano de obra ha quedado marginada y los intereses monetarios han comprado suficientes infraestructuras políticas para poder impedir su reforma. Es un mundo en el que las reglas y los valores del libre mercado y el beneficio maximizado se confunden y diluyen en el marco social, un mundo en el que las instituciones pesan cada día más, y los seres humanos, menos". ¿Les suena de algo?

(Podeu llegir l'article complet aquí: Momento "The Wire")

Apart d'això, The Wire és una magnífica serie de "lladres i serenos"  en la millor tradició de la novel·la negra nord-americana.

Treme és un barri popular de New Orleans devastat pel pas del Katrina el 2005.



La sèrie ens explica la reconstrucció del barri mesos després del pas de l'huracà, quan els veïns s'han d'enfrontar a un tsunami pitjor que el Katrina: companyies d'assegurances que no paguen emparant-se en la lletra petita dels contractes, l'administració que no envia les ajudes, els taurons amb informació privilegiada que, després de fer el gran negoci amb l'enderrocament i neteja, especulen amb els terrenys, el procés "d'emblanquiment" dels barris negres i pobres que pot fer caure el vot de la ciutat en mans de la dreta, la delinqüència rampant, el projecte de convertir el centre de la ciutat en un parc temàtic on quatre actors disfressats toquen fins a la nàusea el "When The Saints Go Marching In" per distreure els turistes etc. etc.

Els  guionistes han tingut l'encert de lligar les histories personals dels veïns de Treme amb la música. La música és llibertat individual, creativitat, improvisació, però també demana treball en equip, solidaritat, cooperació, la música és memòria, tradició, lligam amb les arrels i reforça el sentit de pertànyer a una comunitat cultural.

En resum, Treme és denúncia, conflicte social però sobretot, molta, molta música. Una meravella.
Ignasi Subirats

dissabte, 22 d’octubre de 2011

De què serveix sortir al carrer el 15O?

El passat quinze d'octubre, quan una munió de gent avançava pel carrer Aragó, algú que anava al meu costat va preguntar: de què serveix tot això? A l'article d'en Manuel Castell que avui publica La Vanguardia hi he trobat algunes idees interessants sobre les preguntes que tots ens fem aquest dies, us en faig un resum:

"...no fa falta lideratge perquè qualsevol iniciativa es difon víricament per internet, cosa que fa que s'hi sumin els que hi estan d'acord i hi afegeixin aspectes de collita pròpia. Si hi hagués un comitè global de direcció només es donarien per al·ludits petits grups d'activistes. Si avui es pot parlar del naixement d'un nou moviment social d'abast global es perquè manca de lideratge o ideologia unificada ...."

"Aquest moviment en continua me­tamorfosi no es pot encasellar políticament o ideològicament. .. I per això, dia rere dia, intel·lectuals i dirigents polítics vaticinen que es disgregarà mentre es continua estenent com una taca d'oli. O be, després de reconèixer-ne de mala gana la força que té, l'acaben desdenyant perquè no té resultats concrets, perquè no s'organitza en cap projecte polític. Aques­tes actituds revelen un desconeixement de la pràctica dels movi­ments socials en la his­toria..."

"Els moviments so­cials tenen efectes polítics, freqüentment fonamentals, però no son polítics en el sentit tradicional del terme, no es refereixen a l'ocupació de l'Estat. Els moviments canvien la mentalitat de les persones i, per tant, els valors de la societat, son font de creació i canvi social."

"Les formes de transformació política ... només son eficaces si se situen fora del sistema polític per obligar-lo a canviar..."

En tot cas us recomano la lectura de l'article complet que podeu trobar aquí: Moviment i política
Ja sé que en Manolo Castells és un optimista compulsiu, però confio que aquesta vegada no confongui els desitjos amb la realitat.

Ignasi Subirats

dilluns, 17 d’octubre de 2011

Moment màgic a l'òpera de Roma



En Tòfol Mus m'ha fet arribar aquesta referència:
Ja sé que els que hi ha a la platea no son "un cor d'esclaus", però penso que val la pena escoltar-lo.

M'ho ha enviat una coneguda. M'ha emocionat! PATRIA MEVA TAN BELLA I MALMESA.......
Estimats amics, encara tenc els pels de punta. Tant de bo tots els Mutis de la PATRIA MEVA TAN BELLA I MALMESA...sortissin a dirigir l'escena!

El pasado 12 de marzo, Silvio Berlusconi debió enfrentarse a la realidad. Italia festejaba el 150 aniversario de su creación y en esta ocasión se representó en Roma la ópera Nabucco, de Giuseppe Verdi, dirigida por el maestro Ricardo Muti. Nabucco evoca el episodio de la esclavitud de los judíos en Babilonia,y el famoso canto "Va pensiero" es el canto del coro de esclavos oprimidos. En Italia, este canto es un símbolo de la búsqueda de la libertad (en los años en que se escribió la ópera, Italia estaba bajo el imperio de los Habsburgo).

diumenge, 16 d’octubre de 2011

La dignitat de la política. Homenatge a Miguel Núñez


En Josep Mª Bernat m'envia la invitació a aquest acte que es celebrarà el dia 7 de novembre, a les 7 del vespre, a l'Auditori de Barcelona.

Podeu  ampliar la informació a la pàgina web: http://ladignitatdelapolitica.net/

Ignasi Subirats

dissabte, 15 d’octubre de 2011

"La Historia de Fabian", realitat o llegenda?

Aquesta llegenda es una explicació del funcionament del diner i dels bancs. Es una mica complicada d’entendre. Al final hi ha aquesta afirmació que d’entrada no em creia:

Suponga que el gobierno pide prestado $10 millones a los bancos. Sólo les cuesta a los banqueros algunos cientos dólares para imprimir los fondos, y unos pocos más para hacer la contabilidad

Però la realitat es que el banc disposarà dels nostres diners dipositats, o dels que dipositarem de nou, per deixar al govern. A canvi el govern li pagarà uns interessos. Una part d’aquests interessos se’ls queda el banc i l’altre la paga a nosaltres. El banc no ha posat res.

Però encara pot ser millor per la banca: La banca pot fer servir els estalvis en comptes corrents i dipòsits que nosaltres tenim dipositats, per deixar al govern. Son diners nostres, però sap la banca que no demanarem que ens els tornin tots, (La probabilitat es de que es demani el 10 % dels diners que hi tenim confiats com estalvis).

I encara pot ser millor per la banca: Quan els proveïdors del govern acaben la feina, el govern els hi paga amb càrrec als bancs prestataris, i els proveïdors paguen als treballadors amb transferències a les seves comptes corrents dels bancs, de manera que passarà de unes comptes del mateixos bancs a la nostra compta . Part d’aquests diners seran retirats pels treballadors i part es quedaran a les comptes com estalvi, resultant al final, que part del crèdit que els bancs han deixat al govern no s’ha mogut.

Si teniu temps llegiu tota la llegenda, dons es il·lustratiu de com es va crear la moneda i de com funciona el sistema bancari.

La Historia de Fabián: Un orfebre inglés del siglo XVI. ¿Realidad o Ficción?

Esteve Pont Prat

divendres, 14 d’octubre de 2011

Ferroluar: ferralla reciclada



Us recomano l'expo d'aquest escultor, està al marítim. Molt interessant, fa escultures d'animals aquàtics amb moviment a partir de ferralla reciclada: Ferroluar

Joana Valverde

dijous, 13 d’octubre de 2011

16 raons per sortir al carrer el 15O

El 15 d'octubre 2011 s'ha convocat a la ciutadania de tot el planeta a manifestar pacíficament unint-se per un canvi global i alçant la veu contra la situació actual del món. Ja ens vam fer ressò de la convocatòria però, tenint en compte que els mitjans de comunicació oficials no es donen per assabentats, reproduïm els motius pels quals val la pena sortir al carrer i crear un altre món:

dimecres, 12 d’octubre de 2011

... jo sóc la vaca de la mala llet!

Topant de cap en una i altra soca,
avançant d'esma pel camí de l'aigua,
se'n ve la vaca tota sola. És cega....


Perdoneu-me la metàfora fàcil però sembla com si en Joan Maragall estigués pensant en els polítics d'avui en dia quan va escriure La Vaca Cega a les acaballes del segle XIX.

El poeta Joan Oliver, que tota la vida va ser un indignat de debò (i amb dos pebrots), ho veia de forma diferent:

diumenge, 9 d’octubre de 2011

"Escuchando al juez Garzon"

Es un documental MOLT interessant. Ens alerta de que ara, en el present, la corrupció i poders fàctics, estan vencent sobre la democràcia.

Parla de pressions molt importants del poder judicial, i de pressions sobre la seva persona i família. Aberracions per fer-lo caure i per anular qualsevol que vulgui seguir un sistema judicial per trancar amb la corrupció. Sembla que no pugui passar.

Aquest link es gratis. Teniu que esperar uns segons fins que s’inicia.
Te una durada de 84 minuts.
Es va gravar el 18-12-10
Es de Isabel Coixet.
(Crec que ahir el van passa per Canal +)

http://www.butacavirtual.com/peliculas-online/escuchando-al-juez-garzon.htm

Esteve Pont Pau

dijous, 6 d’octubre de 2011

Urdangarín, el rei del "pelotazo"

Que el règim imperant a Espanya es podria definir com una cleptocràcia disfressada de monarquia constitucional és una obvietat que cada dia es fa més evident. I que part d'aquesta corrupció organitzada i mafiosa emana de cercles propers al que se'n diu la Jefatura del Estado, ja no pot ser ignorat per ningú amb dos dits de seny.

Al cap de la piràmide del poder absolut, Juan Carlos I, rei d'Espanya, s'ha permès diagnosticar que als espanyols els esperen "bastants, molts" sacrificis. -Dit això, els catalans tenim ben clar que ens haurem de sacrificar el doble, tant per diners espoliats com per insults rebuts, que qualsevol mesetario-.

És curiós que qui fa aquesta anàlisi tan lúcida sigui un personatge que, des que el dictador Franco el va nomenar hereu polític, ha acumulat una fortuna estimada de més de 1790 milions d'euros segons la prestigiosa revista Forbes. Queda doncs ben clar que els borbons no patiran la crisi, almenys econòmicament.

diumenge, 2 d’octubre de 2011

La memòria del fang

Aquí podeu veure la intervenció d'en Ramon Rull al col·loqui dedicat al 40 aniversari de les inundacions a Cornellà de Llobregat:



Aquí podeu veure la intervenció d'en Manuel Campo:

http://youtu.be/7RqgX75XOdE

I aquí, la d'en Joan Tardà:

http://youtu.be/QDxSSFDx6D0

dimarts, 13 de setembre de 2011

Spain’s secret conflict

Si podeu mireu aquest documental fet per en Gary, periodista i professor d’anglès del BAI Mataró, sobre la realitat catalana, dura uns 40 min. però és molt bo.
Àngels Soler

dilluns, 12 de setembre de 2011

La riuada de 1971

En Ramon Rull ens convida a l'exposició sobre la riuada de 1971 a Cornellà i les mogudes posteriors.

dijous, 8 de setembre de 2011

Com tenim les institucions de justícia?

Els experts deurien d’analitzar la base jurídica de tots els estadis de l’estructura de justícia.
  • Actualment, les institucions de justícia, (i les persones que les formen), tenen la suficient vàlua per el poder que se’ls ha atorgat?.
  • Cóm deuríem de mesurar aquesta vàlua, per que les institucions tinguin la deguda qualitat i imparcialitat?
  • La independència del poder judicial assegura la seva imparcialitat i qualitat?. (Es obvi que no es suficient, que calen més condicionants)
  • L’organització interna del poder judicial garanteix que siguin imparcials i que no hi tinguin cabuda tendències que queden fora de la democràcia?. (Sembla que no)
  • Quin ha estat el procés per el qual han arribat, (o s’han mantingut), les actuals estructures?. Hi ha participat la societat civil?
  • Ha estat adient que la democràcia hagi confiat en aquestes estructures?. Han seguit tal como ho feien en el anterior regim, o si més no, sense el condicionant de que responguin a un “Sistema democràtic”, (difícil de definir per mi), però que caldria establir per un consens més representatiu de la societat civil, a la que tenen que emparar, a la que tenen que aplicar la “Justícia”
La societat tenim l’obligació de vetllar per la qualitat de les estructures judicials, i no solsament per els últims afers, sinó per molts afers de la vida quotidiana, tant civils, mercantils, penals i polítics.

Darrerament veiem sentències escandaloses d’afers econòmics i altres, que no tenen cap problema en que es publiquin, perquè tal com estan estructurats, no hi ha ningú que els pugui qüestionar.

Una demostració clara va ser el rebuig del Estatut per el Constitucional. El govern central els va obeir, cedint el poder que els vam donar la població civil. A les hores potser caldria elegir al Constitucional, envers d’elegir al govern?. Alguna cosa estem fent malament i girem la cara per no enfrontar-nos amb el problema.

Cal denunciar la seva poca qualitat i representativitat. (No sempre, ni tothom, però Déu n’hi do)

Cal posar en dubte el poder que actualment els hi atorguem i que assumim.

Per mi se’n fa estrany l’acatament que fem a les cúpules de la justícia, tot i els grans dubtes sobre la seva qualitat i imparcialitat. Els estem divinitzant.

Opino que caldria delegar en experts, per proposar un canvi i un seguiment de la qualitat de la justícia, que garanteixin el seu servei a la societat.

Esteve Pont Prat

dimecres, 22 de juny de 2011

En suport a la dignitat de la indignació


Presentació del manifest sobre la dignitat dels indignats (18 de juny de 2011) from pep domenech on http://vimeo.com/

Molt interessant les intervencions d'en Jordi Borja i la Gabriela Serra sobre la violència, sobre ordre/desordre i sobre la por dels polítics. Val la pena escoltar els quaranta minuts complets.

S'ha obert una pàgina Web per recollir adhesions al Manifest: http://suportindignats.blogspot.com/

Ignasi Subirats

divendres, 17 de juny de 2011

Carles Navales

Ahir ens arribava la notícia de la mort sobtada de l'amic Carles Navales, personatge central del moviment sindical al Baix Llobregat els anys finals de la dictadura.

Hicimos lo que pudimos era la frase que encapçalava les notes que ell mateix va escriure per l'arxiu de la "Memòria històrica del Baix Llobregat", i les acabava amb Ojalá no vuelvan nunca aquellos tiempos felices que pasamos en la miseria, no puc trobar millors paraules d'homenatge per en Carles.

Podeu trobar informació complerta a la web de l'Andrés Sanchez Vega:
Un sindicalista amante del cine

I aquí trobareu l'article que li dedica en Nani Riera: El noi de vidre

Ignasi Subirats

dijous, 16 de juny de 2011

De la indignació a la revolta

Pels que ja tenim uns quants anys el 15 de juny és una jornada especial: les eleccions de 15J del 1977 van obrir el procés de la Transició, ¿serà el 15J del 2011 també un començament?

S'ha traspassat uns línia vermella...
Estic d'acord amb el president Mas. Mentre els acampats a les Places podien ser presentats com uns maniàtics de les assembles, com plantadors de tomaqueres o organitzadors de cursos de Ioga era molt fàcil menystenir-los i mirar cap una altra banda. Ahir, els indignats van posar el dit a la nafra i als parlamentaris (a tots sense excepció) els hi van tremolar les cames.

dimarts, 14 de juny de 2011

Jurassic Park o la Academia de la Historia

En Joaquim Prats es Doctor en Història Moderna. Catedràtic de la Universitat de Barcelona i està especialitzat en Didàctica de la Història, en l'estudi dels sistemes educatius i en història de les universitats.

Al seu bloc publica un article molt interessant sobre la "Academia de la Historia":
Jurassic Park o la Academia de la Historia

Frederic Girós

dijous, 9 de juny de 2011

Manifest d'uns economistes consternats

No acabo d'entendre l'èxit del fulletó "Indigneu-vos" d'Stéphane Hessel. Em sembla que el millor que té és el títol, amb tot el respecte per la trajectòria personal de l'autor.

Molt més interessant es aquest "Manifeste d’économistes atterrés" publicat l'any passat per quatre economistes francesos (jo traduiria atterrés per consternats o aclaparats, millor que el aterrados castellà).

És un  escrit curt i entenedor pels neòfits que desmunta el discurs dominant sobre com sortir de la crisis i denuncia la deriva antidemocràtica de la Unió Europea, sotmesa a l'imperi dels mercats financers.

dissabte, 4 de juny de 2011

Carta de Barcelona: Elecciones y campamentos en las plazas

Us recomano la lectura d'aquest article d'en Jordi Borja publicat a La Factoria sobre el 15M. Molt aclaridor.

Elecciones y campamentos en las plazas

L'article acaba dient:
" En consecuencia: volver a empezar. Es lo que emerge de las actuales movilizaciones. Construir desde las redes sociales y desde las plazas asamblearias, agregar objetivos y demandas y promover acciones descentralizadas, asumir la diversidad de movimientos y desarrollar gradualmente una alternativa política. La actual crisis es reveladora de que el mundo actual nos lleva a múltiples catástrofes. No podemos esperar que las instituciones y partidos cómplices, por acción o por omisión, de esta situación puedan ahora entenderla, enfrentarse a ella y proponer una alternativa...( )...es probable que los movimientos actuales vivan un reflujo en las próximas semanas aunque emergerán momentos fuertes de nuevo. Pero se respira otro aire en la calle, las plazas han sido un escenario de “socialización política” masiva. Volverán pronto las acampadas, las manifestaciones y las campañas, las redes llamarán a rebato, aparecerán iniciativas innovadoras y formas de protesta originales. Volverán o como dirían en Argentina “volveremos y seremos millones”."

Aquí podeu escoltar una entrevista a COM Ràdio on en Jordi parla de l'article:
Jordi Borja parla de les acampades


Ignasi Subirats

divendres, 3 de juny de 2011

Les intervencions militars no són la solució

Algunes vegades a mi em costa defensar que la intervenció militar mai es necessària, sobretot ara a Líbia i en el seu dia als Balcans.

En l’arxiu adjunt, els de Fundació per la Pau, fan una reflexió que ajuda a seguir afirmant que les intervencions militars no son la solució: Quan farem les coses bé? 

Esteve Pont Pau

dimecres, 1 de juny de 2011

Fi de curs al Piccolo BCN


Enrica Soldevila ens convida al final de curs de IL PICCOLO BCN

dimarts, 31 de maig de 2011

Alguns motius per la indignació

En Narcís Clapés m'envia un quants motius per indignar-se (encara més):

Carod Rovira nou assessor del Hospital de Santa Tecla amb una Nòmina de 6000€
El sindicat UGT ha retret a la Xarxa Social i Sanitària Santa Tecla de Tarragona haver fitxat com a assessor a

dissabte, 28 de maig de 2011

Manuel Castells: 'Porucs de tot el món, uniu-vos a la xarxa'

Dóna suport a les acampades en una intervenció sobre comunicació, poder i democràcia · Us l'oferim íntegra

El sociòleg Manuel Castells, catedràtic de la Universitat de Berkeley (Califòrnia) i investigador de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), considera que cal superar la por per començar a ser persones i començar a bastir una nova democràcia, posem per cas. En una intervenció en la plaça de Catalunya (vegeu-ne un fragment i també íntegra), va donar suport a les acampades que es succeeixen a totel món i va enumerar les condicions necessàries per a aconseguir un canvi democràtic real.

Va reivindicar la lentitud d'aquests processos i va demanar tranquil·litat als acampats. 'Anem a poc a poc perquè anem lluny', va dir, i va advocar per la no violència. 'Quan els poders fàctics s'adonin que la cosa és seriosa, cosa que de moment no s'acaben de creure, reaccionaran; i probablement ho faran de manera violenta', va dir, i va demanar de respondre sense cap mena de violència. Per fer això cal molt coratge, va dir, perquè els porucs responen a la violència amb violència. 'Sense por i sense violència tot és possible', va concloure. Va demanar una nova llei electoral i un accés lliure i universal a internet i a la informació transparent, com a dret fonamental. I va reblar, al final: 'porucs d'arreu del món uniu-vos els uns als altres a la xarxa, enxarxaus-vos; i potser d'aquesta xaarxa, d'aquest embolic, en neixin els fruits d'una nova democràcia, encara per invertar'.

Podeis ver los videos de su intervención aqui.

Andrés Sánchez Vega

dijous, 26 de maig de 2011

divendres, 20 de maig de 2011

El futur és ara a la Plaça Catalunya

No m'agrada posar-me transcendent però no puc deixar de pensar que estem contemplant el fet polític més important dels trenta anys que portem de democràcia. Com deia la cançó d'en Carlos Puebla, "llegó el comandante y mandó parar".

No està clar si tot acabarà en una flamarada d'indignació o si la revolta tindrà continuïtat i acabarà en una revolució amb efectes polítics. Tan se val, les acampades han posat sobre la taula quatre veritats essencials, tots han (hem) quedat retratats i ara tothom sap que l'Emperador va despullat. Aquest fet és irreversible.

És sorprenent la capacitat d'organització i la maduresa del moviment per més que alguna premsa s'entesti en qualificar-los d'antipolítics. La prohibició de la junta electoral sols aconseguirà donar més empenta al moviment

Les coses van molt de pressa i les notícies s'acumulen, us passo alguns links i documents que he trobat interessants:

dimecres, 18 de maig de 2011

Mouseland o el pais dels ratolins

En Fritz Giros m'envia aquesta referència:

Fábula política difundida por Tommy Douglas, prominente activista y político, elegido en 2004 como "El canadiense más grande de todos los tiempos". Reconocido como padre del paso del sistema de salud canadiense al modelo de Asistencia sanitaria universal.

dilluns, 16 de maig de 2011

La revolució ètica arriba a les ciutats espanyoles?

No sé que en penseu, però a mi m'ha sorprès l'èxit de les manifestacions del diumenge a una seixantena de ciutats espanyoles. Podeu llegir el seu manifest aquí: Democràcia real ja! on diuen algunes veritats amb les que hi estic força d'acord.

"Som persones normals i corrents...Uns ens considerem més progressistes, d’altres més conservadors. Uns som creients, d’altres no. Uns tenim ideologies ben definides, d’altres ens considerem apolítics. Però tots estem amoïnats i indignats pel panorama polític, econòmic i social que veiem al nostre voltant, per la corrupció dels polítics, empresaris, banquers… per la indefensió del ciutadà ras."

Aquesta és la seva pàgina web: www.democraciarealya.es
I aquesta la pàgina a Facebook: www.facebook.com/democraciarealya


No els veig gaire lluny del que en Lluís Crespo definia a: Egipte i la revolució ètica

En pocs dies han passat de 40.000 seguidors a Facebook a més de 61.000 i com a mínim han aconseguit introduir un element d'interès enmig d'una campanya electoral insuportable...

Ignasi Subirats

dijous, 5 de maig de 2011

L'endemà de l'onze de setembre del 1714

Cal saber la historia per aprendre i preparar-se per no repetir els errors.

Esteve Pont Prat

dimecres, 4 de maig de 2011

Ja m'he deslliurat d'Endesa!

Tinc el goig de comunicar-vos que ja he deixat de ser esclau de l'empresa elèctrica, enverinadora radioactiva i incendiaria del clima, anomenada Endesa que em tenia esclavitzat al seu oligopoli! i que per més inri ara és propietat del nefast Berlusconi.

Avui m'ha arribat, electrònicament, la primera factura de Gesternova (http://www.gesternova.com) dels kWh que fem servir a casa. Ara ja puc lluir de ser subministrat amb kWh 100% nets i renovables!. Entre això i els kWh que genera la meva instal·lació solar FV (5 kW) a Las Bárdenas Reales, començo a fer les paus amb el Planeta

Us convido a fer el mateix, deixant de ser esclaus dels oligopolis elèctrics i esdevenint lliures clients d'electricitat 100% neta i renovable.

Ara em disposo a escriure als màxims responsables d'oligopoli Endesa per comunicar-els-hi que la meva decisió ve donada pel fet que no tanquin les nuclears i deixin de fer servir combustibles fòssils. Així tancarem les nuclears! i contribuirem a canviar radicalment el sistema energètic obsolet, brut i no renovable!

Pots fer-te client de Gesternova a: http://www.gesternova.com/files/contrato_ur.pdf

Pep Puig

dimarts, 3 de maig de 2011

Alexia Hurtado en "Barcelona Zona Cero"

"Barcelona se ve sumergida en una despiadada batalla política. Naima Dati, magrebí y concejal del histórico distrito Ciutat Vella, tiene poderosos enemigos dispuestos a perseguirla y acosarla para que dimita de su cargo.

La investigadora Alexia Hurtado sospecha que se trata del mayor escándalo de especulación y mobbing inmobiliario de la historia de la ciudad. Una trama que desvela la lucha por dos modelos de ciudad: la que defiende el crecimiento y el paisaje, frente a la que se preocupa por el paisanaje. Interés económico frente a política social."


Os presento el nuevo blog de Alexia Hurtado: El hombre del futuro será una mujer
Y os invito a las próximas presentaciones de mi último libro.

Lluis Campo Vidal













dilluns, 2 de maig de 2011

¿Retallades o impostos?


La Núria Ventura m'ha fet conèixer aquesta plataforma en favor d'una reforma del sistema fiscal: Fiscalitat justa 

Es defineixen com a Plataforma per una fiscalitat justa, ambiental i solidària i fan una sèrie de propostes que trobo bastant interessants. Aquí podeu llegir un resum de l'acte de presentació: Roda de premsa i aquí el document amb les seves propostes: La fiscalitat que volem a Catalunya

En resum proposen:

diumenge, 1 de maig de 2011

Illa escènica

La Mercè Illa presenta  illaescènica  "...empresa especialitzada en la producció i distribució d'espectacles..."

Veient el "floret" d'artistes que porta, estic segur que serà tot un èxit.

Ignasi Subirats

dimarts, 19 d’abril de 2011

¿Quién redacta los discursos del honorable Artur?

Artur Mas ha reunido a 180 empresarios en ESADE y les ha pedido que cojan el timón de la reactivación económica de Catalunya, ya que la precaria situación financiera del sector público no la puede impulsar.

Dentro del mensaje de justificación de recortes en el gasto público y las clásicas excusas de que Madrid tiene la culpa de todo, ha lanzado un reto adicional y novedoso. Plantea a los empresarios un objetivo de país para depender cada vez menos de la economía española y poder caminar hacia la independencia.

dimecres, 13 d’abril de 2011

"La Moràvia", novel·la de Julià Guillamon

La novel·la no sé què tal deu ser, però les imatges són molt guapes...

Núria Ventura

dimecres, 30 de març de 2011

Líbia i els meus dubtes

Quan es varen iniciar els actual processos del nord d’Àfrica, Tunísia i Egipte, moltes persones (comentaristes polítics inclosos)van predir la instal·lació de la democràcia i les llibertats, i quasi pronosticaven que per tan, la fi del seu subdesenvolupament, i tot això, gràcies a les noves tecnologies. Jo vaig tenir els meus dubtes. No de com s’havia iniciat ni de les condicions que havien dut a aquestes noves situacions, sinó de com acabarien. I aquests dubtes segueixen molestant-me. Ara, els mitjans de comunicació, perden poca estona fent el seguiment del que està succeint a Tunísia i Egipte, ja no són “notícia”, han perdut interès informatiu. Esdevindran països democràtics amb governs que impulsaran el desenvolupament de les respectives societats? O faran un rentat de cara i esdevindran simulacres que, al cap d’un temps encresparan més las tensions socials? Però el que més dubtes em provoca és si realment, aquest nous governs, tenen gaires possibilitats de donar, a curt termini (o en un termini prudencial), una sortida mínimament satisfactòria a la seva població?

dimarts, 29 de març de 2011

XILOGRAFIA i BINGATA

Tinc el gust de convidar-vos a l'exposició sobre XILOGRAFIA i BINGATA que, juntament amb YOKO KATAOKA i PAU MASIQUES, presentaré el proper mes d'abril al Centre del barri del Poble Nou i que organitza la Coordinadora d'Entitats del Poble Nou. La inauguració serà el divendres 8 d'abril a les 19.30h.

En aquesta exposició, a més de xilografies i linografies, presento un recull d'ex-libris que he fet emprant aquesta tècnica, la xilografia.

També podràs veure anunciada aquesta exposició en el meu bloc, a la pestanya "Exposicions": http://www.xilofera.blogspot.com/ , on també trobaràs imatges de les xilografies i linografies que hi exposo, dels ex-libris i també links a les webs d'altres artistes.

Frederic Girós

dilluns, 28 de març de 2011

XIII Fòrum de l'Energia Sostenible

Ens plau adjuntar-vos el tríptic-programa del XIII Fòrum de l'Energia Sostenible i de la XXV Conferència Catalana per un Futur Sense Nuclears que tindran lloc el dia 13 d'abril de 2011, així com el cartell.
us preguem que el feu circular entre els vostres amics i coneguts, etc.

En el web www.energiasostenible.org podreu descarregar-los en format pdf

Moltes gràcies
GCTPFNN (Grup de Cientifics i Tecnics Per un Futur No Nuclear)

Catàstrofe nuclear al Japó: esteu al dia mirant la pàgina web www.energiasostenible.org

Pep Puig

dijous, 24 de març de 2011

"Immigrants" i "Nadius" a l'univers digital (1)

¿Us costa llegir un text a la pantalla de l'ordinador, i si voleu entendre'l bé l'heu d'imprimir? ¿Quan pengeu un escrit a un Bloc, l'heu estat rumiant durant molta estona i us fa recança perquè penseu que no estarà prou ben escrit? ¿Truqueu per telèfon per preguntar: has rebut el meu email? ¿Si trobeu una pàgina interessant a Internet convoqueu a la gent davant de la pantalla per ensenyar-la en comptes d'enviar el link per email?... Si us reconeixeu en les anteriors preguntes és que sou un "immigrant" al mon digital.

Ben al contrari, els nois que avui acaben l'ensenyament secundari, han estat més de 10,000 hores jugant amb videojocs, han enviat més de  200,000 emails i sms, s'han passat mes de 10,000 hores parlant per telefon mòbil, més de 20,000 hores veient Tv amb més de 500,000 anuncis i, a molt estirar, han passat 5,000 hores llegint un llibre. Han aprés més conceptes bàsics veient Barrio Sésamo (arriiiiba, abaaaajo, graaaande, pequeeeeño) que a l'escola, i coneixen més de les relacions socials veient Bola de Drac o els Teletubies que jugant al carrer. Són els "nadius" del mon digital.

dimecres, 23 de març de 2011

Presentació Estat del Món 2011

Us adjunto la invitació a la presentació de la versió catalana de l'informe del Worldwatch institute.
Pep Puig

dimarts, 22 de març de 2011

Exposició d'en Cisco Colominas

El dia 7 d'abril a les 20 h. s'inaugurarà l'exposició que farè al Castell de Cornellà de Llobregat (Barcelona)
Esteu tots convidats
Cisco Colominas

Entre el realisme i l'abstracció

En el realisme, emocionalment
és possible l’abstracció?
Observa la composició
desvetllant la ment,
prescindeix de la imatge
aclucant els ulls,
deixa’t portar pels colors
obrint el cor.
Els sentiments despertaran,
afloraran les emocions.
Respira ...
Deixa’t portar ...
Sent ...



 

diumenge, 20 de març de 2011

Els cireres entre nuclears

Les 50 centrals nuclears del Japó no deixen molta esperança als cirerers...
Núria Ventura

OTOMO NO KURONUSHI
Ja cau la pluja;
d’aquesta primavera
són les llàgrimes?
Qui no sent la recança
si el cirerer es despulla!

TSURAYUKI (872-945)
Del cor de l’home
mai tindrem coneixença.
Però en ma vila
les flors que un jorn floriren
sempre el perfum exhalen.

KIYOWARA NO FUKAYABU
En la nit calda,
quan sembla encara vespre,
ja arriba l’alba.
En quin redós dels núvols
troba el seu llit la lluna?

Poesia japonesa: tankas i haikús
Poetes de l'època Heian (794-1185)

dimarts, 8 de març de 2011

Les revoltes de la globalització

El dibuix que avui publica en Joma expressa mol bé el que em volta pel cap des que van començar les revoltes a Tunísia. Deixant apart les peculiaritats locals, ¿podríem estar veient les primeres revoltes contra l'imperi del capitalisme financer globalitzat?

No tinc gaires elements per dir-ho, però em sembla que el que està passant al nord d'Africa ens afectarà molt més del que sembla, i no em refereixo al preu de la gasolina. Us deixo unes quantes idees disperses sobre el tema:


diumenge, 6 de març de 2011

Les nuclears a casa nostra

Si voleu escoltar l'entrevista que em va fer en Joan Barril la setmana passada a El Café de la Repúbica, entorn de les nuclears a casa nostra:


Hola, t’envio aquest àudio per escoltar catradio.cat
El Cafè de la República
Comentari:
el programa d'el café de la república, 22/2/2011

Pep Puig

divendres, 11 de febrer de 2011

Egipte i la revolució ètica

Crec que a Egipte ens trobem davant d'una revolta completament nova: Facebook, Twitter, mòbils, dones i joventut. Cap d'aquests elements -alguns per raons tecnològiques òbvies- no van ser presents a la revolució francesa. Això és una revolta cívica, no política i aquest és el seu aspecte nou i fonamental. En una paraula, és una revolució ètica, que és com seran a partir d'ara les revolucions del segle XXI. I dic ètica perquè hi manquen objectius polítics i, per contra, queda molt clar que la revolta és sobretot contra la misèria extrema, contra la corrupció generalitzada i per la llibertat. I aquest ha estat també el crit a Tunísia, a Algèria, Jordània i a Iemen.

Hem passat de les revolucions polítiques, com ara la revolució francesa, a les revolucions socials com ara la soviètica o la cubana i ara ens trobem al bell mig de les revolucions ètiques. La política ha esdevingut a escala global una esfera autàrquica envoltada de corrupció, escàndols, clientelisme i endogamia. El desprestigi de la política arreu del món és incontestable. Per això es fa ara més necessari que mai, una gran regeneració ètica de les societats.

Aquesta revolució ètica ha esclatat sobretot als països àrabs que viuen en condicions severes de civilitat, tan severes que gairebé són condicions pre-ètiques d'existència (atur massiu, pobresa a gran escala, analfabetisme, opressió política, ignorància). Precisament per sortir d'aquesta situació de pauperització i repressió lacerants, la joventut sense esperances però amb una bona formació i les dones sotmeses atàvicament, han sortit al carrer. La Bastilla va ser l'emblema i la metàfora de la revolució francesa; la plaça Tahrir ho és de la revolució ètica en curs. Els països àrabs insurgents (Tunísia i Egipte) han inaugurat el segle XXI com el segle de l'ètica. Són països que volen accedir a una vida ètica i per això s'han rebel·lat. I cal entendre la vida ètica com el conjunt de normes, lleis, costums i institucions que configuren espais de llibertat i d'emancipació pels individus d'un país.

Lluís Crespo

dijous, 10 de febrer de 2011

Revolta a Egipte

Aquí teniu una mostra d’imatges que he pescat per Internet de la revolta a Egipte, aquesta "revolució francesa" que el egipcis prenen amb un cert sentit de l’humor.
Ramon Valverde

 

dimecres, 9 de febrer de 2011

Jo penso anar a 80Km/h, digui el que digui el Conseller Puig

Fa poc més de tres setmanes que ha sigut nomenat i el Conseller Felip Puig ja ha ensenyat el llautó. Sembla que vol ser la versió catalana dels taxistes o els tertulians de la COPE que diuen "Yo en dos días lo arreglo, con un par...". És a dir, solucions simples i demagògiques a problemes complexos.

La limitació de circular a més de 80Km/h per les vies d'accés a Barcelona no és una "parida" del Tripartit o una imposició dels "eco-comunistes" com diu els Sr. Puig, sinó una mesura més, insuficient però imprescindible, per intentar pal·liar els problemes que provoca l'us majoritari del transport privat a les àrees metropolitanes. Només cal escoltar als meteoròlegs, als especialistes en mobilitat, les recomanacions de la UE o veure les experiències de moltes ciutats europees. El govern de la Generalitat hauria d'abordar el problema tenint en compte l'opinió dels experts i sobretot dels Ajuntaments afectats, en lloc de convertir-se en portaveu del lobby automobilístic.

El que trobo pitjor de l'actitud del Sr. Puig no és tan sols que reprodueixi amb entusiasme els vicis de la política espanyola (tacticisme, populisme, sectarisme etc.) sinó pel que suposa d'una pèssima pedagogia. Per a mi, tan incívic és el sense-sostre que es pixa als portals de Ciutat Vella com qui ens empudega l'aire amb automòbils de gran cilindrada i circulant amb el gas a fons per arribar dos minuts abans... al proper embús. És clar que el sense-sostre no crec que voti a CiU.

Com molts d'altres jo no necessito una llei o l'amenaça d'una multa per estalviar aigua, o separar el paper i el vidre de les escombraries, ho faig per convenciment. Per la mateixa raó penso continuar circulant a 80Km/h pels accessos a Barcelona, per més que el Conseller digui el contrari.

M'agradaria que el President Mas se n'adonés que les actituds incíviques del Sr. Puig desmereixen l'imatge d'un govern que es presenta com "dels Millors" (o potser no, i el Conseller Puig és qui ens ensenya "sense complexes" la cara real de la nova CiU)

Ignasi Subirats

divendres, 4 de febrer de 2011

Informe sobre l'estat de la industria nuclear

En Pep Puig ens convida a:

Presentació de la versió en castellà del “The World Nuclear Industry Status Report 2009 - With Particular Emphasis on Economic Issues” - “Informe sobre el estado mundial de la industria nuclear 2009 - Con particular énfasis en los temas económicos.

El dimarts, 8 de febrer, a les 19 hores. A la Fundació Terra, c/ Avinyó, 44, de Barcelona. Aquest informe es presentarà simultàniament a Argentina, a través de l'organització ecologista FUNAM (Fundación para la Defensa del Ambiente).

Participaran:
Josep Puig, Enginyer Industrial, del Grup de Científics i Tècnics per un Futur No Nuclear.
Miguel Muñiz, mantenidor de l’espai web Tanquem les Nuclears – Nova Cultura de l'Energia.

L' “Informe sobre el estado mundial de la industria nuclear 2009” constitueix un document objectiu sobre la situació real de l'energia nuclear i el veritable estat del que s'ha anomenat el “renaixement nuclear”. Aquest acte s'emmarca dins d'un cicle d'informacions que portaran com a títol: “la veritable realitat de l'energia nuclear”.

Us convidem a participar-hi.

Aquí podeu llegir una introducció/resum a  l'informe: Sobre el "renaixement nuclear"

dilluns, 31 de gener de 2011

A qui serveix el meu diner?

En Pep Puig envia aquesta referència:

Una molt interessant conferència de'n Joan Melé, subdirector general de Triodos Bank:

dissabte, 29 de gener de 2011

Nacionalismo Lingüístico español

La Carme Sala envia la referència d'aquest vídeo del professor Juan Carlos Moreno Cabrera de la Universidad Autónoma de Madrid 

divendres, 28 de gener de 2011

GAIA y la energia nuclear

En Artur Serra envia aquestes notes:

Me parecen muy interesantes las ideas del científico James Lovelock, revolucionario por su teoría GAIA y protector a ultranza del medio-ambiente. Especialmente por sus posiciones sobre la energia nuclear.

En este artículo de Clocksolar dice:

"...Lovelock defiende que la energía nuclear es una de las formas en la que se puede ayudar a frenar el calentamiento global, ya que puede paliar el enorme consumo de energía que se da en la actualidad sin perjudicar la atmósfera y es, además, muy rentable."

"...el científico declara que 'la energía eólica y la solar son una estafa. En ciertos casos, por ejemplo Alemania, pueden producir más CO2 que las energías convencionales'. Y además se inclina hacía la geoingeniería como solución al calentamiento del planeta producido por el exceso de gases invernadero."

Podeis leer el resto del artículo aquí: ¿Quién es James Lovelock? De la teoría de Gaia a la pronuclear

No digo que este totalmente de acuerdo con lo que dice (me falta información) pero creo que las ideas que expone son una buena base de partida para el debate

Artur Serra

dijous, 27 de gener de 2011

XILOGRAFIA i BINGATA

Tinc el gust de convidar-vos a les exposicions sobre XILOGRAFIA i BINGATA que juntament amb YOKO KATAOKA i PAU MASIQUES, realitzarem durant aquest mes de febrer, al Centre Civic MATAS i RAMIS (Carrer Feliu i Codina, 20) que començarà dimecres dia 2 de febrer a les 19:30 hores i la de la CASA SAGNIER (Carrer Brusi, 61) que començarà el dijous dia 3 de febrer, també a les 19:30.

També podràs veure anunciades aquestes exposicions en el meu bloc, a la pestanya: "Exposicions": http://www.xilofera.blogspot.com/ on també hi trobaràs imatges de les xilografies i linografies que hi exposo, i també links a les webs de Toko Kataoka i de Pau Masiques.

Frederic Girós

dimarts, 25 de gener de 2011

La biblioteca digital mundial (WDL)

En Esteve Pont Pau envia aquesta referència:
LANZAMIENTO EN INTERNET DE LA WDL (World Digital Library)
LA BIBLIOTECA DIGITAL MUNDIAL
Ya está disponible en Internet, a través del sitio 
                                           www.wdl.org

        Reúne mapas, textos, fotos, grabaciones y películas de todos los tiempos y explica en siete idiomas las joyas y reliquias culturales de todas las bibliotecas del planeta.

dilluns, 17 de gener de 2011

El hombre que amaba a los perros

La Teresa Martí m'ha fet conèixer aquest llibre de l'escriptor cubà Leonardo Padura que té com a tema principal l'assassinat de Lev Trotski a mans del català Ramon Mercader. M'ha agradat molt.

No és una novel.la policíaca, encara que atrapa el lector com un "thriller", no en va l'autor ha rebut l'any 1998 el premi Dashiel Hammett de l'Associació Internacional d'Escriptors de novel.la policíaca per les seves històries de l'investigador Mario Conde (sic). Tampoc és una biografia, encara que, basant-se en dades històriques contrastades, reconstrueix de forma molt convincent la trajectòria vital d'en Ramón Mercader i les peripècies d'en Trotski a l'exili. No és un llibre d'història, encara que presenta tres punts culminats de la història i la utopia. La gran Revolució de Octubre i la seva degeneració en el terror estalinista, la Guerra Civil espanyola amb les seves contradiccions i la Revolució cubana amb les misèries del "periodo especial".

divendres, 14 de gener de 2011

dimecres, 5 de gener de 2011

Miquel Barceló

Hoy he vuelto a la Caixa Forum y continuan presentando la obra de Barceló ( hasta el 9 de Enero). Como hace tiempo que la exponen supongo que la habeis visto,pero por si acaso.

Personalmente me ha convencido,aunque como todos sabemos tuvo su ayudita para triunfar, (como casi todos )
Sea lo que sea, vale la pena no perdérselo,aunque no comulgues con él.
 
Arturo Serra 

dimarts, 4 de gener de 2011

XILOGRAFIA i BINGATA


XILOGRAFIA i BINGATA: Antigues tècniques gràfiques ben actuals

Expositors:

YOKO KATAOKA (bingata)
PAU MASIQUES (xilografía)
FREDERIC GIROS (xilografía)

Centre Cívic Drassanes: de 12 al 29 de gener





















Fritz Girós

dilluns, 3 de gener de 2011

Després d'una primera lectura de "Alexia y los Magnates..."

Un cop començat el llibre no l'he pogut deixar, t'enganxa des de la primera pàgina i, amb un ritme creixent, et porta al desenllaç on es resol el nus en trenta pàgines trepidants amb alguns "gags" memorables. Em sembla que en Lluís l'hi està agafant el "tranquillo" a l'ofici d'escriure i ha resolt les vacil·lacions i febleses de l'argument, comprensibles al primer llibre. Ara va directe a barraca.

diumenge, 2 de gener de 2011

Sin permiso...

Si us interessa la política us recomano que feu un cop d'ull a la pàgina de la revista sinpermiso: http://www.sinpermiso.info/

L'editor és Antoni Domenech, catedràtic de Filosofia de les  Ciències Socials a la facultat d'Econòmiques de la UB (vell militant del PSUC i antic deixeble d'en Manuel Sacristan) i amb una llista de col·laboradors on hi han algunes de les patums del "gauchisme" internacional que encara remenen la cua.

En la seva presentació s'entén clarament de que van:

El núcleo promotor de sinpermiso lo compone un equipo de personas de ambos lados del Atlántico y de tres generaciones distintas. ... venimos de distintas corrientes de la tradición socialista, en el amplio sentido del término, que incluye a las socialdemocracias, a los laborismos, a los distintos comunismos, al anarquismo obrero y al sindicalismo revolucionario.