divendres, 11 de febrer de 2011

Egipte i la revolució ètica

Crec que a Egipte ens trobem davant d'una revolta completament nova: Facebook, Twitter, mòbils, dones i joventut. Cap d'aquests elements -alguns per raons tecnològiques òbvies- no van ser presents a la revolució francesa. Això és una revolta cívica, no política i aquest és el seu aspecte nou i fonamental. En una paraula, és una revolució ètica, que és com seran a partir d'ara les revolucions del segle XXI. I dic ètica perquè hi manquen objectius polítics i, per contra, queda molt clar que la revolta és sobretot contra la misèria extrema, contra la corrupció generalitzada i per la llibertat. I aquest ha estat també el crit a Tunísia, a Algèria, Jordània i a Iemen.

Hem passat de les revolucions polítiques, com ara la revolució francesa, a les revolucions socials com ara la soviètica o la cubana i ara ens trobem al bell mig de les revolucions ètiques. La política ha esdevingut a escala global una esfera autàrquica envoltada de corrupció, escàndols, clientelisme i endogamia. El desprestigi de la política arreu del món és incontestable. Per això es fa ara més necessari que mai, una gran regeneració ètica de les societats.

Aquesta revolució ètica ha esclatat sobretot als països àrabs que viuen en condicions severes de civilitat, tan severes que gairebé són condicions pre-ètiques d'existència (atur massiu, pobresa a gran escala, analfabetisme, opressió política, ignorància). Precisament per sortir d'aquesta situació de pauperització i repressió lacerants, la joventut sense esperances però amb una bona formació i les dones sotmeses atàvicament, han sortit al carrer. La Bastilla va ser l'emblema i la metàfora de la revolució francesa; la plaça Tahrir ho és de la revolució ètica en curs. Els països àrabs insurgents (Tunísia i Egipte) han inaugurat el segle XXI com el segle de l'ètica. Són països que volen accedir a una vida ètica i per això s'han rebel·lat. I cal entendre la vida ètica com el conjunt de normes, lleis, costums i institucions que configuren espais de llibertat i d'emancipació pels individus d'un país.

Lluís Crespo

dijous, 10 de febrer de 2011

Revolta a Egipte

Aquí teniu una mostra d’imatges que he pescat per Internet de la revolta a Egipte, aquesta "revolució francesa" que el egipcis prenen amb un cert sentit de l’humor.
Ramon Valverde

 

dimecres, 9 de febrer de 2011

Jo penso anar a 80Km/h, digui el que digui el Conseller Puig

Fa poc més de tres setmanes que ha sigut nomenat i el Conseller Felip Puig ja ha ensenyat el llautó. Sembla que vol ser la versió catalana dels taxistes o els tertulians de la COPE que diuen "Yo en dos días lo arreglo, con un par...". És a dir, solucions simples i demagògiques a problemes complexos.

La limitació de circular a més de 80Km/h per les vies d'accés a Barcelona no és una "parida" del Tripartit o una imposició dels "eco-comunistes" com diu els Sr. Puig, sinó una mesura més, insuficient però imprescindible, per intentar pal·liar els problemes que provoca l'us majoritari del transport privat a les àrees metropolitanes. Només cal escoltar als meteoròlegs, als especialistes en mobilitat, les recomanacions de la UE o veure les experiències de moltes ciutats europees. El govern de la Generalitat hauria d'abordar el problema tenint en compte l'opinió dels experts i sobretot dels Ajuntaments afectats, en lloc de convertir-se en portaveu del lobby automobilístic.

El que trobo pitjor de l'actitud del Sr. Puig no és tan sols que reprodueixi amb entusiasme els vicis de la política espanyola (tacticisme, populisme, sectarisme etc.) sinó pel que suposa d'una pèssima pedagogia. Per a mi, tan incívic és el sense-sostre que es pixa als portals de Ciutat Vella com qui ens empudega l'aire amb automòbils de gran cilindrada i circulant amb el gas a fons per arribar dos minuts abans... al proper embús. És clar que el sense-sostre no crec que voti a CiU.

Com molts d'altres jo no necessito una llei o l'amenaça d'una multa per estalviar aigua, o separar el paper i el vidre de les escombraries, ho faig per convenciment. Per la mateixa raó penso continuar circulant a 80Km/h pels accessos a Barcelona, per més que el Conseller digui el contrari.

M'agradaria que el President Mas se n'adonés que les actituds incíviques del Sr. Puig desmereixen l'imatge d'un govern que es presenta com "dels Millors" (o potser no, i el Conseller Puig és qui ens ensenya "sense complexes" la cara real de la nova CiU)

Ignasi Subirats

divendres, 4 de febrer de 2011

Informe sobre l'estat de la industria nuclear

En Pep Puig ens convida a:

Presentació de la versió en castellà del “The World Nuclear Industry Status Report 2009 - With Particular Emphasis on Economic Issues” - “Informe sobre el estado mundial de la industria nuclear 2009 - Con particular énfasis en los temas económicos.

El dimarts, 8 de febrer, a les 19 hores. A la Fundació Terra, c/ Avinyó, 44, de Barcelona. Aquest informe es presentarà simultàniament a Argentina, a través de l'organització ecologista FUNAM (Fundación para la Defensa del Ambiente).

Participaran:
Josep Puig, Enginyer Industrial, del Grup de Científics i Tècnics per un Futur No Nuclear.
Miguel Muñiz, mantenidor de l’espai web Tanquem les Nuclears – Nova Cultura de l'Energia.

L' “Informe sobre el estado mundial de la industria nuclear 2009” constitueix un document objectiu sobre la situació real de l'energia nuclear i el veritable estat del que s'ha anomenat el “renaixement nuclear”. Aquest acte s'emmarca dins d'un cicle d'informacions que portaran com a títol: “la veritable realitat de l'energia nuclear”.

Us convidem a participar-hi.

Aquí podeu llegir una introducció/resum a  l'informe: Sobre el "renaixement nuclear"