dimecres, 22 de juny del 2011
En suport a la dignitat de la indignació
Presentació del manifest sobre la dignitat dels indignats (18 de juny de 2011) from pep domenech on http://vimeo.com/
Molt interessant les intervencions d'en Jordi Borja i la Gabriela Serra sobre la violència, sobre ordre/desordre i sobre la por dels polítics. Val la pena escoltar els quaranta minuts complets.
S'ha obert una pàgina Web per recollir adhesions al Manifest: http://suportindignats.blogspot.com/
Ignasi Subirats
divendres, 17 de juny del 2011
Carles Navales
Ahir ens arribava la notícia de la mort sobtada de l'amic Carles Navales, personatge central del moviment sindical al Baix Llobregat els anys finals de la dictadura.
Hicimos lo que pudimos era la frase que encapçalava les notes que ell mateix va escriure per l'arxiu de la "Memòria històrica del Baix Llobregat", i les acabava amb Ojalá no vuelvan nunca aquellos tiempos felices que pasamos en la miseria, no puc trobar millors paraules d'homenatge per en Carles.
Podeu trobar informació complerta a la web de l'Andrés Sanchez Vega:
Un sindicalista amante del cine
I aquí trobareu l'article que li dedica en Nani Riera: El noi de vidre
Ignasi Subirats
Hicimos lo que pudimos era la frase que encapçalava les notes que ell mateix va escriure per l'arxiu de la "Memòria històrica del Baix Llobregat", i les acabava amb Ojalá no vuelvan nunca aquellos tiempos felices que pasamos en la miseria, no puc trobar millors paraules d'homenatge per en Carles.
Podeu trobar informació complerta a la web de l'Andrés Sanchez Vega:
Un sindicalista amante del cine
I aquí trobareu l'article que li dedica en Nani Riera: El noi de vidre
Ignasi Subirats
dijous, 16 de juny del 2011
De la indignació a la revolta
Pels que ja tenim uns quants anys el 15 de juny és una jornada especial: les eleccions de 15J del 1977 van obrir el procés de la Transició, ¿serà el 15J del 2011 també un començament?
S'ha traspassat uns línia vermella...
Estic d'acord amb el president Mas. Mentre els acampats a les Places podien ser presentats com uns maniàtics de les assembles, com plantadors de tomaqueres o organitzadors de cursos de Ioga era molt fàcil menystenir-los i mirar cap una altra banda. Ahir, els indignats van posar el dit a la nafra i als parlamentaris (a tots sense excepció) els hi van tremolar les cames.
S'ha traspassat uns línia vermella...
Estic d'acord amb el president Mas. Mentre els acampats a les Places podien ser presentats com uns maniàtics de les assembles, com plantadors de tomaqueres o organitzadors de cursos de Ioga era molt fàcil menystenir-los i mirar cap una altra banda. Ahir, els indignats van posar el dit a la nafra i als parlamentaris (a tots sense excepció) els hi van tremolar les cames.
dimarts, 14 de juny del 2011
Jurassic Park o la Academia de la Historia
En Joaquim Prats es Doctor en Història Moderna. Catedràtic de la Universitat de Barcelona i està especialitzat en Didàctica de la Història, en l'estudi dels sistemes educatius i en història de les universitats.
Al seu bloc publica un article molt interessant sobre la "Academia de la Historia":
Jurassic Park o la Academia de la Historia
Frederic Girós
Al seu bloc publica un article molt interessant sobre la "Academia de la Historia":
Jurassic Park o la Academia de la Historia
Frederic Girós
dijous, 9 de juny del 2011
Manifest d'uns economistes consternats
No acabo d'entendre l'èxit del fulletó "Indigneu-vos" d'Stéphane Hessel. Em sembla que el millor que té és el títol, amb tot el respecte per la trajectòria personal de l'autor.
Molt més interessant es aquest "Manifeste d’économistes atterrés" publicat l'any passat per quatre economistes francesos (jo traduiria atterrés per consternats o aclaparats, millor que el aterrados castellà).
És un escrit curt i entenedor pels neòfits que desmunta el discurs dominant sobre com sortir de la crisis i denuncia la deriva antidemocràtica de la Unió Europea, sotmesa a l'imperi dels mercats financers.
Molt més interessant es aquest "Manifeste d’économistes atterrés" publicat l'any passat per quatre economistes francesos (jo traduiria atterrés per consternats o aclaparats, millor que el aterrados castellà).
És un escrit curt i entenedor pels neòfits que desmunta el discurs dominant sobre com sortir de la crisis i denuncia la deriva antidemocràtica de la Unió Europea, sotmesa a l'imperi dels mercats financers.
dissabte, 4 de juny del 2011
Carta de Barcelona: Elecciones y campamentos en las plazas
Us recomano la lectura d'aquest article d'en Jordi Borja publicat a La Factoria sobre el 15M. Molt aclaridor.
Elecciones y campamentos en las plazas
L'article acaba dient:
Elecciones y campamentos en las plazas
L'article acaba dient:
" En consecuencia: volver a empezar. Es lo que emerge de las actuales movilizaciones. Construir desde las redes sociales y desde las plazas asamblearias, agregar objetivos y demandas y promover acciones descentralizadas, asumir la diversidad de movimientos y desarrollar gradualmente una alternativa política. La actual crisis es reveladora de que el mundo actual nos lleva a múltiples catástrofes. No podemos esperar que las instituciones y partidos cómplices, por acción o por omisión, de esta situación puedan ahora entenderla, enfrentarse a ella y proponer una alternativa...( )...es probable que los movimientos actuales vivan un reflujo en las próximas semanas aunque emergerán momentos fuertes de nuevo. Pero se respira otro aire en la calle, las plazas han sido un escenario de “socialización política” masiva. Volverán pronto las acampadas, las manifestaciones y las campañas, las redes llamarán a rebato, aparecerán iniciativas innovadoras y formas de protesta originales. Volverán o como dirían en Argentina “volveremos y seremos millones”."
Aquí podeu escoltar una entrevista a COM Ràdio on en Jordi parla de l'article:
Jordi Borja parla de les acampades
Ignasi Subirats
Aquí podeu escoltar una entrevista a COM Ràdio on en Jordi parla de l'article:
Jordi Borja parla de les acampades
Ignasi Subirats
divendres, 3 de juny del 2011
Les intervencions militars no són la solució
Algunes vegades a mi em costa defensar que la intervenció militar mai es necessària, sobretot ara a Líbia i en el seu dia als Balcans.
En l’arxiu adjunt, els de Fundació per la Pau, fan una reflexió que ajuda a seguir afirmant que les intervencions militars no son la solució: Quan farem les coses bé?
Esteve Pont Pau
dimecres, 1 de juny del 2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)