... jo sóc la vaca de la mala llet!

Topant de cap en una i altra soca,
avançant d'esma pel camí de l'aigua,
se'n ve la vaca tota sola. És cega....

Perdoneu-me la metàfora fàcil però sembla com si en Joan Maragall estigués pensant en els polítics d'avui en dia quan va escriure La Vaca Cega a les acaballes del segle XIX.

El poeta Joan Oliver, que tota la vida va ser un indignat de debò (i amb dos pebrots), ho veia de forma diferent:

Els cireres entre nuclears

Les 50 centrals nuclears del Japó no deixen molta esperança als cirerers...
Núria Ventura

OTOMO NO KURONUSHI
Ja cau la pluja;
d’aquesta primavera
són les llàgrimes?
Qui no sent la recança
si el cirerer es despulla!

TSURAYUKI (872-945)
Del cor de l’home
mai tindrem coneixença.
Però en ma vila
les flors que un jorn floriren
sempre el perfum exhalen.

KIYOWARA NO FUKAYABU
En la nit calda,
quan sembla encara vespre,
ja arriba l’alba.
En quin redós dels núvols
troba el seu llit la lluna?

Poesia japonesa: tankas i haikús
Poetes de l'època Heian (794-1185)

DE SENECTUTE

Els anuncis de la pel·lícula sobre en Gil de Biedma (sembla que es bastant dolenta...) m'han fet venir ganes de tornar a llegir els seus poemes. En molts d'ells parla, amb una certa acritud però amb lucidesa, de la vellesa i de la decadència.

Us en deixo algunes mostres: