Independències... (2)

En Esteve Pont Pau m'envia aquest comentari a "Independències..." però com que és molt llarg i obre un nou fil de discussió  l'he publicat com un nou article:

Realment ho tenim difícil això de la independència.

Estic d’acord en el problema intern que comenta Rubert  de Ventòs, respecte els emigrants de la perifèria, (o els seus fills, que ja no son emigrants), i els que ostenten el poder econòmic, però jo l’estendria a un problema generalitzat de coneixement  i de consciencia social dels “Mass Media".

Quan anem a xerrades sobre temes de interès social, casi sempre estem d’acord i ens aplaudim, però mentre aplaudim, les persones a les que deuria arribar aquestes reflexions, (la gran massa), possiblement estiguin veien algun canal de TV, d’aquests totalment anticulturals, i potser els joves adolescents estiguin jugant amb “la maquineta” i els pos-adolescents estiguin reunits en un banc del barri, esbrinant la manera de viure sense treballar.

Per altra, en la universitat, on caldria esperar moviments  impulsius en front els problemes socials, resulta que no, que mentre tot succeeix, els joves intel·lectuals, el futur dels nostres dirigents, estan tocant l’arpa.

No podem tenir cap futur com a poble, si els que venen enrere no estan preparats: Un de cada 4 joves entre 16 i 24 anys, no estudia, ni treballa. També es un mal símptoma, que la majoria de joves aspiri a ser funcionari.

El que vull dir es que per que hi hagi una força imparable per creixa com a poble diferenciat, cal que es valori la consciencia social i una cultura de l’esforç, i precisament valors socials tant bàsics com ser honrat, sincer, treballador, (en el sentit de construir, de fer), respectar els altres i els bens comuns, ...., estan poc valorats i fins i tot ridiculitzats.

En els mitjans de comunicació i per tant en molts ambients, (en l’empresa, en els bars, en la universitat, ......), prima “L’espavilat”, el que es capaç de viure bé amb poc esforç. Fins i tot, els estafadors immobiliaris i els politics corruptes, queden com a “llestos”. (Si més no, no se’ls ridiculitza)

Podríem continuar amb la llista de problemes socials gruixuts, però dit això, es clar que petits grups amb objectius molts clars, poden donar la volta a aquesta situació, però aquests suposats líders estant per  venir, de moment no els veig.

Si davant nostre ens posen els actuals líders politics i socials i ens diuen que ells tenen que liderar un canvi profund i amb futur, ens quedarem amb la mateixa cara de tonto que es quedaria el mestre d’obres de “La Sagrada Família” si li portem 20 individus de una ETT. Uns no tindrien capacitat per la feina que tindrien que fer, a altres els faltaria voluntat, a altres les dues coses, i alguns mirarien la manera de vendre trossos de pedres als turistes, per tal de fer diners, ... tal com passa amb els actuals líders.

Algú pot enganyar-se i dir que tot això passa precisament, per que no tenim poder per decidir, però la realitat es que en els afers que tenim plena decisió, (a nivell local i autonòmic), majoritàriament tampoc funcionen com deuria.

Per altra la velocitat d’alineació dels mitjans de comunicació es molt més ràpida que la velocitat de conscienciació des de la base.

Així dons, els que valorem l’avanç social per sobre del individual, cal que treballem a fons per un canvi des de la base, però caldria plantejar-se altres estratègies. Segurament caldrà utilitzar les mateixes eines econòmiques, de comunicació, etc., per poder competir amb la velocitat d’alineació dels mitjans actuals. Difícil, però possible amb un bon lideratge.

Esteve Pont Pau