Independències... (3)

En Miquel Bacardit m'envia aquest escrit:

Idependentisme, sobirania, confederació, federacio. Totes son paraules de moda i que estan en la boca de molta gent,  Els politics ¿? ho utilitzen com esqué per les seves conveniencias i les entitats civiques com una cosa que tard o d'hora volen aconseguir en el major grau posible. Tanmateix peró, aquestes paraules no son d'avui. Fá anys i panys que les diem i les sentim per que el sentit de les nostres llibertats  està arrelat profundament en la nostre herencia de pares a fills d'aquesta terra i, probablement, aquest sentiment ve alentat per el sistema imposat per l'estat espanyol.

Dues coses cal destacar en aquest fet. La primera que som espanyols per dret de conquesta, no pas per cap dialeg bilateral d'interés mutu. Cal, per tant, creure que els espanyols no son mès que forces d'ocupació d'un territori que mai ha pogut dir, democraticament i de veritat,  el que volia i aixó crea, inevitablement, un sentit de antagonisme. Máxim en aquest moment quant per una llei de força legal, que saltan-se tots els parámetres juridics i polìtics, s'ens han tret les quatre engrunes de llibertat que teniem.

La segona que hem de ser espanyols no en benefici de tothom sino per qué, com deia en un escrit anterior sobre colonialismo, i ho corrobora unes derreres declaracions del President Montilla, sense nosaltres i Euskadi, Espanya  no té cap sentit. Es a dir som parts de la peninsula per expoliar i donar llustre a la monomanía imperial de la majoria d'espanyols. I ¿Qué rebem a canvi?. Menyspreu i difamacions . Odi i intemperancies a la nostre llengua i cultura. Tot aixó es un brou de cultiu que alimenta el ferment independentista, a voltes, fins a l'exasperació que dona lloc a bandes terroristas a justificar els seus injustificables actes delictius.

Peró ¿totes les culpes de la situació de Catalunya son d'Espanya?. Rotundament no.
Els catalans tenim molt a meditar sobre com estem venen la nostre sobirania. No som una nació unida malgrat que tots tenim, de tort o de dret, els nostres interesos aquí. Molta, moltissima gent inmigrant dels anys quaranta no enten la nostre postura per qué està desenfocada. Basem masa l'independentisme amb el fet cultural i politic que obviament, per nosaltres, es importantisim peró per molta d'aquesta gent no tant i oblidem que l'independencia de Catalunya representa quelcom més. Es un fet económic. Es un fet social. Els ciutadans expoliats d'aquesta Catalunya ho som tots.

Els que ens de pagar les nostres ulleres o la nostre ortodoncia o les nostres autopistas i al temps hem de pagar aixó mateix a d'altres comunitats de l'estat som tots. Manutenir a gran part d'Espanya, no ensenyan-la de pescar sino pagan un peix cada dia i paguem les peonades d'andalussia mantenin els grans latifundis d'aristocrates tronats som tots els ciutadans d'aquesta nació. I aixó, aixó mateix es el que convé explicar amb pels i senyals a tothom i dir.lis, a més, que si Espanta ens retornes els mils de milions d'euros que ens deu la nostre economia no estaria en la crisi que avui viu.

Ens calen mitjans de comunicació no afiliats a politics incompetents i moltes vegades corruptes que d'acord amb entitats civiques expliquin el com i per qué de l'independencia de Catalunya.

Miquel Bacardit Gamisans