No és una novel.la policíaca, encara que atrapa el lector com un "thriller", no en va l'autor ha rebut l'any 1998 el premi Dashiel Hammett de l'Associació Internacional d'Escriptors de novel.la policíaca per les seves històries de l'investigador Mario Conde (sic). Tampoc és una biografia, encara que, basant-se en dades històriques contrastades, reconstrueix de forma molt convincent la trajectòria vital d'en Ramón Mercader i les peripècies d'en Trotski a l'exili. No és un llibre d'història, encara que presenta tres punts culminats de la història i la utopia. La gran Revolució de Octubre i la seva degeneració en el terror estalinista, la Guerra Civil espanyola amb les seves contradiccions i la Revolució cubana amb les misèries del "periodo especial".
"El hombre que amaba..." es pot llegir com una gran novel.la però també posa sobre la taula algunes de les grans qüestions que ens ha deixat el segle XX: ¿Perquè els anhels dels Il·lustrats de construir un mon més just, més lliure, més humà, basat en la Raó, s'ensorraven ells mateixos sota el terror i la mentida? ¿Com ha sigut possible que els moviments revolucionaris, que aplegaven els millors homes, els més solidaris i idealistes, devoressin els seus propis fills, tot reproduint el pitjor dels règims totalitaris que volien substituir?
Com deia en Goya “El sueño de la razón produce monstruos”. És a dir, quan la Raó crítica s'adorm i relaxa la vigilància apareixen els monstres de la submissió al poders obscurs. Però, vista la historia dels darrers dos-cents anys, també es pot interpretar el contrari i sembla que quan la Humanitat ha intentat posar en pràctica els seus somnis de llibertat i igualtat només ha portat el terror, la mentida, el sofriment...
Avui els "monstres" de la reacció semblen més vius que mai. Religions de tots colors estenen la seva dominació mostrant la cara més intolerant dels seus deus, el poder del diner ha convertit els estats democràtics en servidors fidels dels seus interessos particulars, reviuen els nacionalismes excloents i la xenofòbia.... No hi veig altra sortida que començar una altra vegada des del començament, poc a poc i bona lletra. !Llum, més llum!
Ignasi Subirats
P.S "El hombre que amaba..." acaba de ser publicat a La Habana. Sembla que alguna cosa s'està movent per allà baix... En aquest article Leonardo Padura parla dels darrers canvis a la economia cubana: Cuba, ¿año nuevo, vida nueva?
0 comentaris >>>:
Publica un comentari a l'entrada
Si us plau, signeu els comentaris.
Obriu la llista Comenta com a i seleccioneu Nom/URL
El Nom és imprescindible, el camp URL podeu deixar-lo en blanc.
Un cop entrat el comentari no us oblideu de prémer el boto Publica