Espriu

En Fritz Giròs diu:

Aquest dies es compleixen 25 anys de la mort d’en Salvador Espriu i he tornat a agafar del prestatge les seves poesies. Es ben curiós aquest poeta, perquè cada vegada que torno a llegir-lo, hi trobo alguna cosa nova.

Adjunto I BEG YOUR PARDON, que es una manera de veure amb força humor (negre, es clar) els començaments de la carrera nuclear-militar. Es un poema que pertany al llibre “Les cançons d’Ariadna”, en els que resalto: Baralla de dos cecs captaires, L’ós Nicolau, Victima d’encanteris, Guany pur, Plaça de suburbi i sobre tot la Cançó d’Esperanceta Trinquis...

I BEG YOUR PARDON
          Meditació, amb alguns rodolins,
            entorn de la teoria atòmica, tal
            com ve al.ludida als periòdics

Quan el centre del món
no ets ben bé tu
(per més que en tinguis la il.lusió),
si et desvetllaven enmig de la nit,
no vulguis preguntar-te per què vius:
distreu-te rosegant l'ungla d'un dit.

Quan el centre del món
queda tan lluny
de tu
que honestament comences a saber que no ets ningú,
para't per un moment
i venta al primer nas un cop de puny.

Problemes cada volta més esquius
et vénen a torbar la dolça son.
Sols et faltava ja, pel que tu dius,
llucar que no ets del tot centre del món.
 
Parent de Badalona o d'Istambul,
tant si ets actiu com si fas el gandul,
en aquest nostre món sense demà
és molt difícil de guanyar-se el pa.

No et donaré ni el més petit consol:
et volaran un dia qualsevol.
Però entretant evita alguns trastorns,
posant-te ben cordats els pantalons. 

Frederic Giros