Espanya colonial

En Miquel Bacardit m'envia aquestes notes:

Deixeu.me començar per dir-vos que som i sou collunuts la manifestació ha esgotat els orinals a Madrit. Tothom de diarrea. ni ha prou amb llegir la brunete mediatica i els seus comentaristes digitals cridant a la llei marcial i l'exercit, d'acord amb l'article vuité de la "Constitucion", per veure que cabalguem o al menys ells creuen sentir les petxades dels cavalls.

Peró vull dir-vos la meva opinió sobre aquest pais de parla castellana que van haver d'inventar-se Espanya per que si no arrembaven amb altres nacions estaban arruinats.
Primer.- Espanya limita al nort amb Euscalerria (resultat de la unió de Euskadi i Navarra). al sud amb Andalusia, (o Al Andalus) al est amb els Paisos Catalans i el Mediterra per Murcia i al oest amb Galicia i Portugal. Permeteu-me l'omissió d'Aragó peró des de que van deixar d'utilitzar el català i el llati allà pel segle XIII volen arraconar-se mès a la parcela hispanica.
Vist aixi el panorama podem valorar, sense por d'equivocar-nos que aquesta parcela de terreny no té futur ni estaria a Europa si no tinguesisn el suport economic i industrial de les altres nacions que l'envolten. El problema peró, està en que més del setanta per cent dels habitants d'aquesta Espanya desconeixen la crua realitat. Segle darrera segle els seus mandataris els han amagat l'ou i com a molt els han fet creure que el dret de conquesta era legitim i ells podien explotar-lo.
Milers i Milers de persones fugint de la miseria de les terres arides i els latifundis han cercat aixopluc en les terres veines creien que anaven a la cantonada de casa seva quant no era veritat, ni per l'idioma, ni per la cultura, no eren gent ni millor ni pitjor que els autoctons eran sencillament diferents i actuaven sense ells saber-ho com a cavalls de troya de les oligarquies pseudo medievals del seu territori. Moltes vegades mal pagats pels industrials del pais d'acollida eren má d'obra barata per omplir bé les butxaques dels altres d'aqui i d'allá. De la Cierva i Primo de Rivera son clars exponents del que he dit.
Em podrieu dir ¿ i Madrid?. Madrid una ciutat castisa i provinciana com moltes d'altres tancada en el pensament mesetari va esdevenir Capital d'aquella Espanya que per algo era el cor de la Castella d'isabel i amb el diner de les colonies i les nacions anexionades en varen fer una gran metropoli on s'enmirallaven aquells paries que havien hagut de marxar.
I ara que? Per qué tota aquesta historia?. Per que aquesta historia ens porta a la manifestació d'ahir. Per que avui, segle XXI el pensament d'aquella gent incentivat per les proclames inflamades del franquisme ranci que aglutina el PP i la necesitat de vots dels neo liberals del PSOE amb el suport d'una Constitució que no es res més que un xantatge per les nacions ocupades dels franquistes de la transicó (amb un Borbo al capdevant) segueix sent el mateix pensament d'avans. Segueix existint, i els politics l'alimenten continuament, l'Espanya del ""vivan las caenas""  de Ferran seté.
Ens toca a nosaltres, els ciutadans, fer pedagogia amb la gent inteligent, que ara ja ni ha, d'aquelles terres destruint els arguments rancis peró interesatas de PP i PSOE per veure de fer posible que Espanya sigui alguna vegada democratica, sense "organiques ni transicionals" i viure amb pau i concordia, cadesqun a casa seva independent i lliure d'imposicions. S'ha de acabar d'una vegada i per totes amb el colonialisme espanyol i ahir va començar la lluita, civica, pacifica peró ferma i sense concesions a la galeria. ¡¡¡Que no decaigui¡¡¡.
 
Miquel bacardit