Llegit així, s'esborren les fronteres entre els diferents contes i el llibre se m'apareix com si fos una gran novel·la russa, amb centenars de situacions diverses, amb una multitud de personatges que creuen les seves vides i, com argument de fons, l'anima de la catalanitat (si es que això te algun sentit) i el paper fonamental de l'atzar i l'absurd en tot plegat.
Us deixo aquí alguns micro-contes que són el resum de les gairebé mil pàgines del llibre. Segurament ja els coneixeu però mai s'acaba el plaer de rellegir-los.
NOTA BIOGRÀFICA
Em dic Pere i dos cognoms més. Vaig néixer abans-d'ahir i ja som demà passat. Ara només penso com passaré el cap de setmana.
QÜESTIONS DE TRÀMIT
Van dir al reu que tenia el dret d'una última voluntat, però ell respongué que passava, perquè no s'entendrien pas.
BALANÇ
Tot just quan estava a punt d'abastar la galleda, va fallar-li una cama i caigué al pou.
Mentre queia, va passar-li allò tan conegut de veure d'un cop d'ull tota la seva vida. I la va trobar llisa, igual i monòtona (dit sigui entre nosaltres), de manera que s'empassà l'aigua d'ofegar-se amb una exemplar resignació.
OBCECACIÓ
Entre anar al cel o quedar-se a casa, va preferir això darrer, a desgrat del poder de la propaganda contraria, i del fet que a casa seva hi havia goteres i moltes i molt variades privacions.
L'EXPRÉS
Ningú no volia dir-li a quina hora passaria el tren. El veien tan carregat de maletes, que els feia pena explicar-li que allí no hi havien hagut mai ni vies ni estació.
COPYRIGHT
Algú m'ha fet a mi i he estat venut. Mai no he pogut saber qui ha cobrat els drets ni si he estat un bon o un mal negoci.
GANES DE BUSCAR-SE-LA
—Vinc a cobrar el gas —digué el cobrador.
—No tenim gas —respongué la senyora.
—Dons que sigui l'electricitat —insistí el funcionari.
—No tenim electricitat.
—I què me'n diu de l'aigua?
—No tenim aigua.
—En aquest cas, si em fa el favor, la violaré, que es una cosa que sempre ve de gust.
NO SE SAP MAI
De les quatre rodes del cotxe, n'hi havia una que girava al revés. Però era la bona, perquè provava d'allunyar-se d'una corba que ens va desmanegar a tots.
DE QUAN LES BÈSTIES PARLAVEN
«Hi ha una tendència excessiva a afalagar les femelles. S'ha parlat molt de la gallina, i gens de mi, que sóc el gall dels ous d'or».
HISTÒRIA CASTRENSE
Si els hagués manat de saltar per la finestra, ho haurien fet gairebé amb alegria, perquè hi confiaven cegament.
Fins que un dia els ordenà que saltessin per la finestra, i aleshores desertaren tots, perquè un home que disposa coses així no és de fiar.
CONFESSIÓ
La meva estimada em va dir que un pit sí, però que l'altre no, perquè el tenia emparaulat. Geniüt i egoista, vaig perdre l'únic que quedava disponible.
DISCRECIÓ
Van convidar-lo a pensar i digué que no volia donar molèsties, que ja pensaria a casa.
EL MIRALL DE L'ÀNIMA
No ens havíem vist mai, enlloc, en cap ocasió, però s'assemblava tant a un veí meu que em va saludar cordialment: ell també s'havia confós.
ELS BONS COSTUMS
El cavall, desorientat per una malapta estirada de la brida, va fer un bot i el cavaller caigué en mala posició. El genet es va trencar una cama i el cavall, convençut que complia un deure pietós, va rematar-lo amb una forta guitza a la nuca.
Ignasi Subirats
0 comentaris >>>:
Publica un comentari a l'entrada
Si us plau, signeu els comentaris.
Obriu la llista Comenta com a i seleccioneu Nom/URL
El Nom és imprescindible, el camp URL podeu deixar-lo en blanc.
Un cop entrat el comentari no us oblideu de prémer el boto Publica