Dissabte, 23 d'octubre, i abans de viatjar cap a Morella, on va tenir lloc un nou homenatge a l'enyorat Sergi Beser –l'expert en Clarín, Galdós i Narcís Oller, entre tants d'altres–, vaig anar fins al Parque de la Cornisa, a tocar de l'església de San Francisco el Grande, on l'ajuntament madrileny vol perpetrar un nyap cedint a l'Església catòlica un terreny d'ús públic. S'hi celebrava un acte laic i laïcista en el marc d'una convocatòria cívica amb el suport d'una setantena d'entitats i de col·lectius de dibuix de no gens difícil classificació. A mi m'hi havia convidat Amesde, associació a favor de la memòria històrica, que havia nascut gràcies a la iniciativa de Miguel Núñez, comunista madrileny que va ser diputat per la circumscripció de Barcelona.
Per descriure amb més precisió el perfil de l'acte, no gens encarcarat, festiu, crec que hauríem de parlar d'un mal averany: la visita imminent a Santiago de Compostel·la i a Barcelona d'un papa, per cert, alemany, que ha gosat equiparar ateisme i Holocaust. ¿Qui finançarà tot el muntatge? ¿Hi haurà paral·lels amb la visita a Espanya d'altres líders religiosos?
¿Ajudaran els governs estatal, municipals i autonòmics iniciatives de col·lectius ateus que vulguin consolidar un pluralisme higiènic per a una societat que encara conserva el record amarg d'una jerarquia eclesiàstica que va donar, des del primer moment, el seu suport incondicional al cop d'estat, contra un govern republicà legítim, del general Franco? ¿Ha demanat l'Església espanyola perdó per la Carta col·lectiva de 1937, dels bisbes, beneint la Santa Cruzada, causant de tants estralls... i que comptava, per cert, amb el suport de cardenals catalaníssims com Pla i Deniel o Gomà? (La nota de dignitat, també catalana, va ser d'algú que va morir a l'exili: el cardenal Vidal i Barraquer.)
¿Assistiran les autoritats, com a tals, als actes que generarà la visita papal, tot i que l'article 16.3 de la Constitució ens recorda que “cap religió no tindrà caràcter estatal”? Si ho fan, ¿seran sancionats pel Tribunal Constitucional? Veus autoritzades reclamen que cessin els privilegis a l'Església catòlica i que siguin derogats els acords de l'Estat espanyol amb la Santa Seu de 1979, el Concordat de 1959 i la llei de llibertat religiosa de 1980. Violar les exigències d'un estat laic, ¿no sembla que sigui com oblidar que Europa va tenir una Il·lustració?
Ignasi Riera
Publicat a
- Avui 27-10-2010 Pàgina 22
0 comentaris >>>:
Publica un comentari a l'entrada
Si us plau, signeu els comentaris.
Obriu la llista Comenta com a i seleccioneu Nom/URL
El Nom és imprescindible, el camp URL podeu deixar-lo en blanc.
Un cop entrat el comentari no us oblideu de prémer el boto Publica