Altre cop amb l'energia

En Salvador Galí envia aquestes notes:

Amb una mica de retard, torno sobre la qüestió de l’energia. Segons que veig, aquest debat, en general, defuig alguns aspectes fonamentals, i es perd en els detalls de com obtenir energia neta, renovable etc. Però aquests detalls semblen secundaris, llevat potser pel què fa referència a l’energia nuclear, tal com tractaré d’explicar més endavant.

M’agrada molt citar als meus alumnes el què va escriure l’ecòleg Ramón Margalef ja fa molts anys:

“L´home canvia l’evolució genètica per una evolució cultural. Aquesta implica una enorme capacitat per a acumular i conduir informació per canals extragenètics, extrasomàtics –ciutats, llibres, tota la cultura-, però es recolza forçosament, en un intensíssim metabolisme exosomàtic. Acceptar una cosa tot refusant l’altra, seria una esquizofrènia perillosa. L’home ha d’acceptar en bloc la responsabilitat del seu destí. Volem dir, per si no quedés clar, que el manteniment i el desenvolupament de la cultura va lligat a un metabolisme exosomàtic.” 
Ramon Margalef ( a Bases ecològiques per a una gestió de la Natura. Natura, ús o abús? 1976)

Ramón Margalef va ser un ecòleg que molt sovint va col·laborar en iniciatives de tipus ecologista, tot i que ell, segons tinc entès, mai es va considerar ecologista, sinó simplement un observador de la natura i de l’actuació humana en relació a la natura.

Em sembla molt clar que el què vol dir en el paràgraf citat és que no pot existir cultura ni desenvolupament cultural sense un ús creixent d’energia exosomàtica ( tota aquella energia que no obtenim per ingestió dels aliments). El desenvolupament de les civilitzacions humanes, amb les seves cultures requereix l’ús d’energia, i sense cultura –afegeixo jo- la vida humana deixa de ser-ho per semblar més la vida de qualsevol mamífer, vides aquestes també respectables per altra banda.

L’”esquizofrènia perillosa” és doncs voler al mateix temps desenvolupament cultural i ús decreixent de l’energia exosomàtica. ¿No creieu que val la pena de pensar-hi profundament?

Deixo aquí aquest tema per abordar un petit comentari sobre l’energia nuclear.

Crec que els partidaris de l’energia nuclear cometen un error de tipus filosòfic: neguen la possibilitat de l’error humà. Els nous i vells partidaris del nuclear afirmen que les noves centrals són segures, i que allò de Three Miles Island, Chernobil etc.. ja no pot tornar a passar. Però aquesta afirmació és filosòficament aberrant: l'error humà (per les causes que siguin: error tècnic o científic, negligència, pressions polítiques o de mercat) no deixarà mai de presentar-se. I un accident nuclear és absolutament diferent d'altres tipus d'accident: té unes conseqüències irreversibles, que no es poden esmenar, per a les civilitzacions humanes.

Si hi ha proliferació de centrals nuclears (sí, també a l’Iran, India, Sudàfrica etc..), si allarguem la vida de les que ja existeixen, és segur que augmenta la probabilitat d’un o més d’un accident greu. Llavors la pregunta és ¿Com podem conservar allò que és essencial del nostre desenvolupament cultural, sense el recurs de l’energia nuclear?

Salvador Galí