En Esteve Pont m'envia aquestes notes:
Avui el tribunal suprem ha dictat sentencia.
Obliga a les escoles catalanes a reintroduir el Castellar.
Què pot fer un poble que es veu dominat i humiliat per un altre, o millor dit per alguns d’un altre poble.
Estic rabiós. No puc entendre que estem en democràcia.
Ens van prohibir la nostra llengua duran 40 anys.
Duran aquells anys els governants de l’època es van cuidar molt bé de que els que venien a Catalunya, de la resta de Espanya, no fessin cap esforç per aprendre la nostra llengua.Jo ho vaig viure en companys de feina, quan els preguntava per què no s’esforçaven a parlar el Català. La resposta més moderada era que estàvem a Espanya. No anaven a França, anaven al seu propi país, amb el “Salvoconducto” del regim. Això durant 40 anys deixa petjada.
En pròpia pell vaig viure la implementació del Castellar. Durant un temps el professor em feia llegir, (En castellar, es clar), i quan “Seseaba”, en donava una bofetada, (L’home ho feia per el meu bé, per que m’adaptes als nous temps), però es que jo vivia amb Català en tota la meva família, el meu barri, els meus cercles.
Ho tenim difícil a casa nostra, i a sobre les reminiscències del regim franquista es mantenen en el poder i ens dicten el que tenim que fer.
Quina casualitat que la sentencia surti avui, el últim dia de curs i quan canvia el govern català.
Esteve Pont Pau
0 comentaris >>>:
Publica un comentari a l'entrada
Si us plau, signeu els comentaris.
Obriu la llista Comenta com a i seleccioneu Nom/URL
El Nom és imprescindible, el camp URL podeu deixar-lo en blanc.
Un cop entrat el comentari no us oblideu de prémer el boto Publica