Fa uns dies comentava amb la Pia Vilarrubias la importància de l'atzar. Sovint són fets casuals i intranscendents en aparença els que ens marquen els camins de la vida. Sembla com si només ens quedes la petita llibertat d'escollir a quin tren pugem.
La Pia ho explica molt bé en aquest missatge-poema que m'acaba d'enviar:
divendres, 2 de juliol del 2010
dimarts, 29 de juny del 2010
Estrena teatral
La Ketty Soldevila m'envia aquesta referència:
Hola, us comunico que el proper dia 30/06/2010 a las 21 hores, fem el final de curs de l'escola de Teatre.
Centre Parroquial de St.Vicenç de Sarrià
C/ Pare Miquel de Sarria, 8
08034 Barcelona
El programa es:
La importancia de llamarse Ernesto, de Oscar Wilde
8 Mujeres, de Robert Thomas
Ketty Soldevila
divendres, 18 de juny del 2010
15 artistas dan voz a víctimas de la dictadura
Cineastas, actores, músicos y escritores se meten en la piel de 15 asesinados por el golpe de estado que dieron los fascistas en 1936 y la represión de la posterior dictadura durante 40 años. Reivindican los valores que defendieron los represaliados por defender la legalidad republicana.
Pedro Almodovar, Maribel Verdú, Javier Bardem, Almudena Grandes, Juan Diego Botto, María Galiana, Carmen Machi, Juan José Millás, Aitana Sánchez-Gijón, Paco León, Pilar Bardem, José Manuel Seda, Hugo Silva, Miguel Ríos y Juan Diego dan voz a quince víctimas de la dictadura.
dimecres, 16 de juny del 2010
No és possible el que visc... (2)
La Pia Vilarrubias acaba el seu comentari a "No és possible el que visc (1)" amb la frase següent : "Jo crec que hi ha quelcom que ha de canviar, s'ha acabat el guió i abans que ens en proposin un que sigui més del mateix, cal que no els donem més peixet i ens en inventem un altre." Hi estic totalment d'acord. Els darrers dies he recollit una sèrie d'opinions sobre el tema per continuar la reflexió.
dimarts, 8 de juny del 2010
No és possible el que visc...(1)
Un dels àlbums que més m'agraden d'en Pi de la Serra és "No és possible el que visc". Te una portada d'en Viladecans, un acompanyament de luxe i, com a enginyer de só en Ricard Casals (com gairebé a totes les produccions d'aleshores a Barcelona). Escoltades avui les cançons tenen un aire estrany, una mica desconcertat, de temps d'espera, que s'adiu molt bé amb l'ambient que es respirava quan es va publicar a començaments del 1974 (en Carrero Blanco havia volat al cel feia un mes , el Barça guanyava per 0-5 al Bernabeu i faltava més d'un any per la mort del dictador).
dilluns, 31 de maig del 2010
La ressaca del Sant Jordi (2)
Els llibres d'en Roth m'agraden molt perquè no son, només, "el mirall deixat a la vora del camí...". Amb un estil planer i com qui no vol la cosa, arrossega al lector fins al bell mig de les contradiccions dels seus personatges. La lectura d'un llibre d'en Roth no és mai un acte passiu, de vegades et clava un cop de puny a l'estomac que et talla l'alè...
Ignasi Subirats
dissabte, 29 de maig del 2010
dimecres, 26 de maig del 2010
divendres, 21 de maig del 2010
Els artistes de BCN ens inviten als seus tallers
Aquesta es la Web amb informació detallada: Tallers Oberts
Aquí teniu el programa per a tota la ciutat: Tallers a BCN
Aquí, el programa de Ciutat Vella: Tallers a Ciutat Vella
El taller de la Maite el trobareu al carrer del Rec nº 62, pral.
Si no hi podeu anar, podeu visitar la seva pàgina Web: Maite Soldevila
dijous, 20 de maig del 2010
Anna Roig
En Lluís Sole m'ha fet conèixer el primer disc d'aquesta noia de Sant Sadurni d'Anoia que fa cançó francesa (en català i francès). M'ha agradat, segons com sembla la Guillermina...
Us deixo unes cançons com aperitiu:
divendres, 14 de maig del 2010
Realisme socialista...
En Fritz m'envia aquesta referència:
Però no us perdeu el video que es projecta al final de tot de la sala, en pantalla de gran format. Sobretot!
Fritz Girós
Us recomano aquesta exposició a Casa Asia. El tema central son els cartells de propaganda patriótica que al llarg dels anys s’han utilitzat per qualsevol cosa: la campanya de la sembra de l’arroç, l’esforç comú per fabricar millor i mes depressa maquinària agrícola, la unió de camperols, obrers, soldats i tècnics (no us sona?), etc.
Ademés hi ha quatre pantalles que van mostrant videos de la Corea actual, amb el president i tot.
Fritz Girós
dijous, 13 de maig del 2010
Amunt els pobres de la terra!
Molts de vosaltres sabreu a què em refereixo si parlo del "chechos". Pels que no en sabeu res, us diré que el PCR ("R" de revolucionari) i les seves organitzacions de masses (C.H.E i C.H.O) eren els més frikis dels grupuscles que es movien pels ambients d'extrema esquerra a la Barcelona de finals dels anys seixanta del segle passat.
Molts dels "chechos" que vaig conèixer eren excel·lents persones (d'altres eren personatges sinistres), i sempre m'he demanat com era possible que tan bona gent, amb una intel·ligència superior a la mitjana, poguessin fer, en política, les "tonteries" mes monumentals i les barrabassades més sonades. En deixar la política molts d'ells es convertiren en professionals de reconegut prestigi.
Molts dels "chechos" que vaig conèixer eren excel·lents persones (d'altres eren personatges sinistres), i sempre m'he demanat com era possible que tan bona gent, amb una intel·ligència superior a la mitjana, poguessin fer, en política, les "tonteries" mes monumentals i les barrabassades més sonades. En deixar la política molts d'ells es convertiren en professionals de reconegut prestigi.
diumenge, 9 de maig del 2010
Els dimonis d'en José Guadalupe Posada
Aquest es un recull d’alguns gravats en els que presenta situacions quotidianes de fets que succeïen habitualment a Mèxic. Era com la pàgina de successos: assassinats de fills per pares, de pares que assassinaven a fills, ben segur que molts d’ells causats per malalties mentals. Vaja, com ara passa. La característica d’aquests gravats es que en tots ells apareixen dimonis i sers malignes que son els que, suposadament, influïen de manera decisiva en les persones que cometien aquestes barbaritats.
Aquí hi han altres gravats : Gravats de dimonis d'en Jose Guadalupe Posada
Aquí hi ha un resum de la biografia de l'autor : Biografia d'en José Guadalupe Posada
Fritz Girós
divendres, 7 de maig del 2010
La ressaca del Sant Jordi (1)
Es un llibre estrany, escrit en un valencià sorprenent, que m´ha atrapat de la primera a l'ultima pàgina. Si l'heu llegit, m'agradaria saber que en penseu.
La imatge mediàtica de la Moliner (sempre sobreactua) m'havia fet mirar amb recança els seus llibres. M'equivocava. El llibre s'ha promocionat com a distret i divertit però el que m'ha agradat més és que porta molta mala baba...
Continuarà...
Ignasi Subirats
Ignasi Subirats
dimecres, 21 d’abril del 2010
dijous, 8 d’abril del 2010
Robo en el museo Dalí
L'amic Lluís Campo sempre ha tingut la virtut de sorprendre'ns. El proper divendres en Nani Riera presenta la primera novel·la d'en Lluís al Col·legi de Periodistes (Rambla Catalunya 10, dia 9 a les 19.30h).
Trobareu tota la informació sobre aquest llibre, que és només el començament d'una sèrie, a la seguent pàgina web: Alexia investiga
Aquí podeu veure el "Booktrailer" de l'obra:
Trobareu tota la informació sobre aquest llibre, que és només el començament d'una sèrie, a la seguent pàgina web: Alexia investiga
Aquí podeu veure el "Booktrailer" de l'obra:
diumenge, 28 de març del 2010
Matemàtiques i natura
En Fritz Girós envia aquesta referència:
Aquest és un vídeo, que sobre la base matemàtica dels fractals, fa l'aplicació pràctica d'aquests fractals en la mateixa natura. Es força interessant, perquè representa molt gràficament (geomètricament), d'on surten els algoritmes matemàtics que generen les formes.
Tant interessant com el vídeo és l’explicació que hi ha al darrera i que trobareu aquí.
Si us agraden les matemàtiques hi ha un blog de la UB molt interessant: Biblioteca de matemàtiques
Fritz Girós
Aquest és un vídeo, que sobre la base matemàtica dels fractals, fa l'aplicació pràctica d'aquests fractals en la mateixa natura. Es força interessant, perquè representa molt gràficament (geomètricament), d'on surten els algoritmes matemàtics que generen les formes.
Tant interessant com el vídeo és l’explicació que hi ha al darrera i que trobareu aquí.
Si us agraden les matemàtiques hi ha un blog de la UB molt interessant: Biblioteca de matemàtiques
Fritz Girós
dilluns, 22 de març del 2010
La SGAE i les biblioteques
Corre per Internet un escrit de l'escriptor José Luis Sampedro contra el cobrament d'un canon de 20 cèntims per cada llibre deixat en préstec a les biblioteques. Jo també he difós aquest escrit, que podeu trobar aquí: Por el placer de la lectura.
He rebut les opinions de dos amics que valoro molt pel seu coneixement directe del tema i crec que val la pena tenir-les en compte.
Ignasi Subirats
dijous, 18 de març del 2010
Entre todos lo mataron....
El passat dimarts en Josep Ramoneda publicava al El Pais un anàlisi bastant interessant sobre la mort anunciada del tripartit. Ja s'han començat a sentir els comentaris aïrats dels "petit maitres" de dreta fent bo l'aforisme de "ladran, luego cabalgamos..." De fet, no n'hi ha per tan. L'article està bé però hagués pogut anar molt més a fons..
Us deixo l'enllaç de l'article per si no l'heu llegit: Entre todos lo mataron...
Ignasi Subirats
Us deixo l'enllaç de l'article per si no l'heu llegit: Entre todos lo mataron...
Ignasi Subirats
dilluns, 15 de març del 2010
Ciutats imaginàries
Dec ser molt antic però m'agraden les cançons d'en Charles Trenet. M'agraden fins i tot quan es posa cursi o quan ensenya totes les plomes de "pédé".
[Podeu posar una mica de música mentre seguiu llegint...]
El que em passa es que les cançons d'en Trenet, en Brassens o la Barbara, els llibres d'en Simenon o d'en Modiano, els films d'en Tati, formen un univers sentimental on m'hi trobo a gust. Molts d'ells parlen de Paris però, en realitat, el lloc que dibuixen no ha existit mai, es un lloc inventat, una ciutat imaginària.
[Podeu posar una mica de música mentre seguiu llegint...]
El que em passa es que les cançons d'en Trenet, en Brassens o la Barbara, els llibres d'en Simenon o d'en Modiano, els films d'en Tati, formen un univers sentimental on m'hi trobo a gust. Molts d'ells parlen de Paris però, en realitat, el lloc que dibuixen no ha existit mai, es un lloc inventat, una ciutat imaginària.
divendres, 5 de març del 2010
La Institución Escolar Sibiuda
En un barri "perifèric" com era el Clot als anys cinquanta (vegeu "Els nostres orígens"), aquella escola era un petit miracle. En Josep Roch tenia una forta personalitat i va aconseguir, enmig de la misèria espiritual del franquisme, crear un espai de llibertat on s'aplicaven els principis pedagògics de la "Escola Nova" i s'educava en un humanisme d'arrels cristianes o, més ben dit, "franciscanes".
dijous, 4 de març del 2010
El culo, las témporas...i toros
Avui no tinc ganes de perdre el temps amb la senyora Rahola per comentar el seu article d’avui, 5 de març del 2010, a La Vanguardia i que ella titula: Russell no puede hablar, en el que comenta les resolucions del tribunal Russell sobre l’estat d’Israel. La dona es desmelena i els titlla de “delirante tribunal”. Tot perquè el que ha resolt aquest tribunal es una acusació directa i flagrant contra el comportament de l’estat sionista. No segueixo, perquè ho podreu llegir a la web de La Vanguardia, els que no heu tingut ocasió de fer-ho : Russell no puede hablar
divendres, 26 de febrer del 2010
Espriu
En Fritz Giròs diu:
Aquest dies es compleixen 25 anys de la mort d’en Salvador Espriu i he tornat a agafar del prestatge les seves poesies. Es ben curiós aquest poeta, perquè cada vegada que torno a llegir-lo, hi trobo alguna cosa nova.
Adjunto I BEG YOUR PARDON, que es una manera de veure amb força humor (negre, es clar) els començaments de la carrera nuclear-militar. Es un poema que pertany al llibre “Les cançons d’Ariadna”, en els que resalto: Baralla de dos cecs captaires, L’ós Nicolau, Victima d’encanteris, Guany pur, Plaça de suburbi i sobre tot la Cançó d’Esperanceta Trinquis...
dimecres, 24 de febrer del 2010
El clítoris de la Rahola
En Fritz Girós envia aquestes notes:
El dia 19 de febrer de 2010, i en referència a un projecte que el ministeri de Bibiana Aido ha subvencionat amb 26.000 euros, el periodista Ignacio Escolar deia, en la seva columna al diari El Publico:
Se trata de una investigación médica sobre tejidos, que está orientada a la genitoplastia: un tipo de operación quirúrgica que sirve, entre otras cosas, para que las mujeres que han sufrido una ablación del clítoris, un cancer o una mutilación por un problema con la episiotomía en el parto, puedan recuperar algo de la sensibilidad genital: algo de felicidad y de autoestima.
El dia 19 de febrer de 2010, i en referència a un projecte que el ministeri de Bibiana Aido ha subvencionat amb 26.000 euros, el periodista Ignacio Escolar deia, en la seva columna al diari El Publico:Se trata de una investigación médica sobre tejidos, que está orientada a la genitoplastia: un tipo de operación quirúrgica que sirve, entre otras cosas, para que las mujeres que han sufrido una ablación del clítoris, un cancer o una mutilación por un problema con la episiotomía en el parto, puedan recuperar algo de la sensibilidad genital: algo de felicidad y de autoestima.
dissabte, 20 de febrer del 2010
dijous, 18 de febrer del 2010
¿Tempesta en un vas d'aigua?
Encara estic perplex pel "pollo" que ha muntat el Sr. Ernest Maragall amb les seves declaracions. No entenc com un polític experimentat pot presentar amb tota la solemnitat un anàlisi meditat per baixar-se els pantalons a l'endemà.
dimecres, 10 de febrer del 2010
Seductors, il·lustrats i visionaris
Però el llibre és molt més que això, en Castellet es molt "puta" (o, més ben dit, molt savi) i amb un llenguatge planer, tot explicant anècdotes en aparença intranscendents, proposa una interessant reflexió del paper de la cultura i els intel·lectuals.
dissabte, 6 de febrer del 2010
En Nani Riera
L'Ignasi Riera, des del seu exili madrileny, publica cada quinze dies (els dimecres) un article a la secció d'opinió de l'Avui.
Aquí us deixo un enllaç amb un dels seus últims articles: Ciutats maleïdes?
L'Ignasi continua sent el mateix de sempre. Gràcies Nani!
Ignasi Subirats
Aquí us deixo un enllaç amb un dels seus últims articles: Ciutats maleïdes?
L'Ignasi continua sent el mateix de sempre. Gràcies Nani!
Ignasi Subirats
dijous, 4 de febrer del 2010
La por a l'Islam
En Fritz Girós em fa arribar la referència d'un article del corresponsal de La Vanguardia a París on fa una reflexió molt interessant sobre els sentiments que ens provoquen aquest nous veïns. L'article acaba dient:
"No es la burka lo que da miedo. Ni los sermones inflamados de los integristas. Es el espeso silencio del conjunto de los musulmanes lo que resulta inquietante."
L'article complet el trobareu aquí: Ese espeso silencio
"No es la burka lo que da miedo. Ni los sermones inflamados de los integristas. Es el espeso silencio del conjunto de los musulmanes lo que resulta inquietante."
L'article complet el trobareu aquí: Ese espeso silencio
dimecres, 3 de febrer del 2010
Els nostres fills ens demanaran comptes....
La Rosa Gras m'envia aquest missatge. Mireu-lo i feu-lo córrer...
Para que esta pelicula salga en los cinemas, es necesario que la mayor cantidad de personas mire el anuncio dentro de los 3 proximos dias.Va sobre los productos quimicos en la agricultura y su relación con el aumento de cancer en la población. Por favor, pasarlo a vuestros contactos , es el numero de visitas que determinara que
se estrene en las salas de cine.
se estrene en las salas de cine.
http://
Pour que ce film soit en salle ( film qui dénonce les méfaits de la mauvaise alimentation et des pesticides) il faut qu'un maximum de personnes regarde la bande-annonce dans les 3 jours à venir. Faites passer, même si vous ne levisionnez pas complètement; c'est le nombre de visites dans les 3 jours qui fera le poids... Le voir est encore mieux. Faites suivre à tous vos contacts !
Subscriure's a:
Missatges (Atom)