Amb la perspectiva de les eleccions al Parlament, ja ha començat el joc de camuflatges i el ball de màscares.
Just acabades les festes, ha començat el ball i hem pogut veure a demòcrates "amb pedigrí" disfressats de xenòfobs, xenòfobs "de tota la vida" vestits de demòcrates impecables, pro-nuclears "de sempre" posant-se al capdavant de la manifestació dels "anti" i, anti-nuclears "de debò", marcant paquet i apel·lant a principis immutables (¿ i que en fem de la merda?)... Tot això, només en tres setmanes. I el que ens espera!
Mentrestant, les calculadores dels funcionaris de partit i la seva clientela treuen fum: "¿Quants diputats pot treure en Carretero?", "¿i en Laporta?","si el PSC baixa, però Iniciativa aguanta, ¿sumen prou?", "¿fins a on s'ensorrarà Esquerra?","¿qui patirà més la sentència del TC?", "¿que pot treure la Rosa Díaz?", "¿a qui li prendrà més vots?", "¿es presenten les CUP?"....
Però, ¿no havíem quedat que el sistema de partits havia arribat a un fi de cicle i que era urgent renovar-lo?
L'Antoni Castells, el polític mes lúcid (més ben dit, l'únic lúcid) de l'actual govern, ja va fer un diagnostic exacte de la situació el passat mes de Novembre: "Catalunya pateix una crisi econòmica però també una crisi política, provocada per l'esgotament d'un cicle, i una crisi de relacions amb Espanya.....La crisi política a Catalunya la genera... l'esgotament d'un cicle polític que té a veure amb el sistema electoral, el funcionament dels partits i el funcionament de les institucions, com el Parlament. A tot plegat s'hi afegeixen els escàndols de corrupció política... Com a reacció, va reclamar un "reformisme regeneracionista" basat en un lideratge fort, amb coratge, projecte i exemplaritat etc...". Tots van dissimular.
Els escàndols "Millet" i "Pretoria" van fer tremolar les cames a més d'un. Fins i tot un "home de marbre" com en Pepe Montilla va reconèixer una certa "desafecció" i la necessitat de canviar la llei electoral. No, home, no! Més que canviar la Llei Electoral el que necessita la política catalana es una Reforma Laboral que permeti l'acomiadament lliure de diputats i funcionaris de partit, un ERO de debò!
Mentre aquesta bona gent ballen el minuet i intenten quadrar el seu sudoku electoral, la resta dels mortals ens avorrim com una ostra... No se perquè he dit al començament que "aquest any patiríem". Total, per acabar votant en blanc...
Ignasi Subirats
0 comentaris >>>:
Publica un comentari a l'entrada
Si us plau, signeu els comentaris.
Obriu la llista Comenta com a i seleccioneu Nom/URL
El Nom és imprescindible, el camp URL podeu deixar-lo en blanc.
Un cop entrat el comentari no us oblideu de prémer el boto Publica