M'ha agradat "Fin", la primera novel·la publicada d'en David Monteagudo. Sobre una trama de ciència ficció, aconsegueix aixecar uns personatges creïbles i, m'atreviria a dir, fer literatura sobre la generació que ha superat els quaranta anys. Si la llegiu, m'agradaria saber que en penseu. En Jordi Oliveró ja m'ha dit que pensava fer una ressenya més amplia d'aquest escriptor "proletari" (L'autor treballa en una fàbrica de cartons a Vilafranca del Penedès)
Aquest llibre m'ha fet pensar, parafrasejant Candel, en els "altres" escriptors catalans, es a dir, els que tenen el castellà com a llengua pròpia, tots ells sorgits al marge de la cultura "oficial".
Si he de valorar la literatura en català dels darrers trenta anys des del punt de vista d'un lector apassionat (no pretenc fer de critic literari...) m'ha interessat la generació d'escriptors que han superat la seixantena: Jaume Cabré, Jesús Montcada, Maria Barbal etc. A tots, però, els hi trobo el mateix defecte, les seves novel·les o be contemplen una realitat rural, o be estan anclades en la nostàlgia del passat. Quan novel·len el present o es situen en els ambients urbans, "patinen" com, segons la meva modesta opinió, li va passar a en Jaume Cabré a "L'ombra del eunuc".
Al darrer "best-seller" en català, "Olor de colònia", li passa el mateix, es un llibre "correcte" però poca cosa mes. En Monzo o en Pamies, son molt més "moderns", per tema i estil literari, però no deixen de cultivar un gènere menor com els contes (¿no trobeu exagerat l'intent de construir un "intel·lectual de referencia" sobre la persona d'en Monzó? Fins i tot li fan una exposició dedicada a la seva glorificació!)
Per trobar innovació literària, experimentació de nous camins i reflexió sobre la actualitat hem d'anar a parar als escriptors catalans que escriuen en castellà com Monteagudo, Casavella i altres...Això ja va passar fa més de vint anys amb en Marsé, Vazquez Montalban, Mendoza etc.
Al meu parer, la cultura catalana té un problema: si no sap incorporar la sang nova que aporten els "altres catalans", no aixecarà mai el vol i es quedarà escarransida i banal.
Estem pagant el preu de trenta anys de pujolisme. Però això es un tema massa important, ja en parlarem un altre dia...
Ignasi Subirats
1 comentaris >>>:
Tinc la gran sort de que apart de compartir moltes coses amb l'Ignasi també comparteixo el llit (no penseu malament, o si) m'explicaré degut el ritme de vida que portem tots plegats, el moment de anar a dormir es quan tots dos obrin el nostres llibres respectius i llegim fins caure dormits, el 80% de llibres que passen per les meves mans son els que primer ha llegit ell (es un devora-llibres)i en quasi tots estem d'acord. Peró aquest en concret ha sigut un llibre que no podia deixar-lo dons en cap moment esperes com pot acabar i això et far patir i de la mateixa manera et fa seguir endavant esperant aquest moment màgic de anar a dormir. El recomano a tothom.
Publica un comentari a l'entrada
Si us plau, signeu els comentaris.
Obriu la llista Comenta com a i seleccioneu Nom/URL
El Nom és imprescindible, el camp URL podeu deixar-lo en blanc.
Un cop entrat el comentari no us oblideu de prémer el boto Publica