El primer que em va impressionar dels llibres d'en Rabinad era que em feien reviure els barris on vaig néixer i on vaig viure la meva joventut (el Clot, San Marti, Poblenou ). Hi trobava el soroll des telers i els tramvies, la pudor de taladrina dels mecànics, els carres sense asfaltar on jugàvem...
Peró els llibres d'en Rabinad son molt més que això. Com diu en MVM:
"...retrata la sordidez total de una Barcelona aún abrumada por las consecuencias de la guerra y la sórdida cultura de los vencedores y de una Barcelona límite, donde terminan las casas y empiezan descampados, solares, fábricas, talleres, almacenes, es decir, una Barcelona anterior a la brutal especulación del suelo del porciolismo...Rodell, el personaje central, vive en un barrio peculiar pero límite, situable en la zona de Sant Martí de Provençals, el Clot, Pueblo Nuevo, es decir, aquella Barcelona de proletariado catalán que desde sus pobres casas de pequeñísimos adornos burgueses aún podía contemplar los campos sembrados de donde había venido."
Els llibres d'en Rabinad descriuen, amb lucidesa però també amb compassió, les misèries i les esperances de la generació dels nostres pares després de la derrota del 39. Mai podrem entendre el que hem viscut, pensat i fet la gent de la meva generació sense recordar d'on venim. Som fills d'aquelles misèries però també d'aquelles esperances.
El barri del Clot va desaparèixer als anys seixanta trinxat per les obres del porciolisme, el vell Poblenou està amenaçat de mort pel neo-porciolisme, però tampoc podrem entendre el que ha sigut la Barcelona del segle XX sense el caràcter que li donaren els seus barris obrers i menestrals.
Ignasi Subirats
0 comentaris >>>:
Publica un comentari a l'entrada
Si us plau, signeu els comentaris.
Obriu la llista Comenta com a i seleccioneu Nom/URL
El Nom és imprescindible, el camp URL podeu deixar-lo en blanc.
Un cop entrat el comentari no us oblideu de prémer el boto Publica