En Salvador Galí m'envia aquestes notes:
En José Montilla ens deixa perquè no podrà ser president. Les eleccions ja les va perdre fa quatre anys, però llavors “sumaven” i va ser president. Em sembla que durant la darrera campanya electoral, Montilla hauria pogut avisar: “Voteu-me, però si no puc ser president, ja no em veureu més el pèl”. No ens ho va dir, però potser ell ja ho tenia decidit.
Les raons que ens ha donat, encara l’enalteixen més: assumir les seves responsabilitats en el fracàs, deixar pas a candidats més joves (com si a 55 anys ja fos massa vell...), dedicar-se a preparar el relleu i endreçar el seu partit. Ens ha deixat clar que ell no s’agafa a la cadira etc.
Excuses. Ell, té un compromís amb els seus electors. Segons ens deia durant la campanya, representava la Catalunya que sap on va. Hem de creure que té unes idees, uns principis que cal defensar, tant des del govern de la Generalitat com des de la oposició. Però fer oposició és una tasca ingrata i poc lluïda, i amb un futur incert. Ell, José Montilla, ha tastat molt poc el pa que s’hi dóna a la oposició: ha estat alcalde de Cornellà, president de la Diputació de Barcelona, ministre d’Indústria i president de la Generalitat, a part de secretari del PSC-PSOE. Un curriculum brillant. Però ara era l’hora de demostrar que no anava únicament a obtenir càrrecs. Havia de demostrar que també podia exercir d’”humil servidor dels ciutadans” – són paraules seves del 2006- fent oposició.Per fer oposició, s’ha de creure en el què es predica. Però potser, realment, José Montilla només creu en l’exercici del poder. Quan s’ha vist a l’oposició, s’ha desinflat i s’ha fet fonedís. Se’n va, amb 55 anys, amb un magnífic sou vitalici d’ex-president de la Generalitat.
El poder com a única ideologia, aquesta és la malaltia del PSC i del PSOE. Amb un vernís social i d’esquerres si l’economia i els poders fàctics ho permeten. Un militant de ICV em deia –potser era el Cap d’any del 2004- “els socialistes volen ser, i ja casi són el PRI de Catalunya”. Per si alguns no ho recordeu, el Partido Revolucionario Institucional és aquell partit que va governar Mèxic a tots els nivells durant setanta anys. En els darrers set anys, el PSC-PSOE ha administrat més del 90% dels diners públics a Catalunya; ha controlat o dirigit la majoria d’universitats, ha intervingut en moltes caixes d’estalvis catalanes...
Ara s’ha obert un debat públic sobre les passes que farà aquest partit en el futur. Llegeixo tot el que s’escriu, i especialment el què escriu en Ferran Mascarell sobre aquest tema. Sóc pessimista, i no crec que opinions com les d’en Mascarell tindran influencia en el PSC-PSOE. Més aviat penso que el PSOE forçarà la valencianització del PSC. Tant de bo no sigui així.
Salvador Galí
1 comentaris >>>:
Estic molt d'acord amb l'exposició d'en Salvador. És un veritable frau electoral presentar-se a unes eleccions i abandonar el càrrec en perdre el poder. Això ho han fet l'honest Montilla i l'honest Benach. Per aquests funcionaris -en el sentit més pejoratiu del terme-, la política és simplement poder. Per a ells tot el meu menyspreu.
Publica un comentari a l'entrada
Si us plau, signeu els comentaris.
Obriu la llista Comenta com a i seleccioneu Nom/URL
El Nom és imprescindible, el camp URL podeu deixar-lo en blanc.
Un cop entrat el comentari no us oblideu de prémer el boto Publica