L'endemà de les eleccions, en Lluís Crespo em feia arribar les seves primeres impressions sobre els resultats: "...diria que es tracta d'un posicionament de l'electorat després de la gran mani del 10J. CiU ha capitalitzat el vot catalanista en tots els sentits (autonomista, sobiranista i independentista) i el fort rebuig al govern tripartit. La pujada del PP i l'estabilitat de C's també és el resultat del 10J, amb forta onada espanyolista que en campanya també s'hi ha apuntat el PSC (amb consignes i ZP, González, Rubalcaba i Chacón). I per últim, l'arribada del Laporta i l'ensorrada d'ERC, un partit disgregat i massa compromès amb el tripartit. Totes les intervencions del Mas ahir van en el sentit de remarcar la catalanitat del projecte i no pas la seva vessant nacionalista (això em sembla molt important)..."
Hi estic molt d'acord, sols hi afegiria algunes notes al marge:
¿Mas, president de tots els catalans?
Una cosa que trobo interessant del senyor Mas és que s'ha desmarcat de l'estil "pujolista" es a dir, del model d'un lider carismàtic al front d'un moviment basat en l'adhesió emocional on es tallava el cap als que sobresortien, i ha remarcat el valor del treball col·lectiu. Serà interessant veure l'equip de govern i la gent que hi posarà ¿Escollirà, com ha repetit, els millors vinguin d'on vinguin? Seria una bona noticia.
Em sembla que el principal repte d'aquest govern serà retornar l'autoestima i la confiança al catalanisme polític, i espero que no s'oblidin que el catalanisme és infinitament més ampli i plural que els 1.2 milions de votants de CiU. De moment el senyor Mas "apunta maneras", però no trigarem gaire a comprovar si té realment fusta de líder o és només el clon del seu imitador a Polònia.
L'hortet del senyor Herrera
Iniciativa ha salvat els mobles amb una campanya, bastant digna, basada en el binomi "contra les retallades socials" i "la defensa del medi ambient". Em sembla un plantejament encertat. El capitalisme sempre ha practicat l'espoli dels recursos naturals i s'ha apropiat de la terra, l'aire i l'aigua en benefici propi, al mateix temps que s'apropiava de la riquesa generada pel treball col·lectiu. És la seva naturalesa, i la lluita contra l'explotació de l'home per l'home no es pot separar de la lluita per preservar el medi ambient perquè son la mateixa cosa.
El moviment ecologista del nostre país no ho ha vist mai així i això explicaria el paper marginal i grupuscular que el caracteritza. ¿Que hi fa Alternativa Verda en l'amalgama de partits que donen suport a un "pijo-liberal" com en Laporta?
Està clar que aquestes idees no se l'hi han acudit al senyor Herrera tot solet. Em sembla que els joves quadres d'ICV estan intentant seguir l'estela dels Verds alemanys que han basat el seu èxit en la reorientació que en Joshua Fisher i en Cohn Bendit van fer fa uns decennis . Esperem que el retorn a l'oposició els serveixi per fer oblidar el "partit de poltrona i manifestació" que deia en Salvador Galí.
El fracas de l'independentisme de dretes
No estic d'acord amb els que diuen que la patacada que s'ha clavat l'independentisme és deguda a la divisió i els personalismes dels seus principals líders. Segur que tot això ha influït, però em sembla que la raó de fons és que una part important de la gent independentista no s'ha identificat amb el projecte de país que li oferien un Puigcercos d'aires "Padanis", un Carretero d'opinions clarament conservadores, ni un populista neo-liberal com en Laporta. En Carod tenia una visió del país mol més "republicana" i "social" però el van defenestrar.
Per dir-ho en altres paraules, en la davallada del vot independentista jo hi veig el fracas de l'intent de liderar l'independentisme des de posicion clarament dretanes i oportunistes. Els independentistes més conseqüents s'ha refugiat en l'abstenció, el vot en blanc o el vot útil per CiU.
Si aquesta hipòtesi és certa, voldria dir que el corrent independentista és molt més madur del que sembla i no es deixa entabanar pels que prometen solucions fàcils a problemes difícils.
Les organitzacions independentistes d'esquerres no han estat present a les eleccions des del moment que una majoria de les CUP van decidir l'Agost del 2009 concentrar-se en el treball de base, en reforçar els lligams amb els moviments veïnals i en elaborar alternatives a les polítiques locals, tot preparant les eleccions municipals del 2011. Potser aquestes organitzacions, que agrupen la majoria dels joves que avui militen, seran el catalitzador que articularà el dia de demà el moviment independentista.
Per acabar...
Sobre la "debacle" socialista no se m'acut rés més del que ja vaig comentar a ¿Tempesta en un vas d'aigua?
Em sembla que les eleccions són com una gran foto de família que el país es fa cada quatre anys. Com deia en Sebastià Sarasa al seu comentari: "Al cap i a la fi, els partits i els polítics d'un país son el reflex del mateix país. Avui està calant molt el discurs de que els polítics i els partits son corruptes, poltrones d'engreix de butxaques, nius d'incompetència... Però d'on creieu que surten aquests partits, de Nigèria, de Guatemala, d'Ucraïna...? NO son de casa nostre, i no fan més que reflectir el que som nosaltres, els nostres empresaris, els nostres sindicats, els nostres intel·lectuals, els nostres treballadors autònoms... Que és que algú s'ha cregut que aquesta societat nostra es eficaç, conseqüent amb els seus principis i honrada? No demanem als partits més d'allò que demanem a la nostra vida quotidiana."
Ignasi Subirats
3 comentaris >>>:
Unes breus notes sobre l’independentisme a propòsit de les teves reflexions: hem de tenir en compte que es tracta d’un concepte transversal i que per tant es manifesta a totes les formacions polítiques, això sí, a diferent escala. Aquesta transversalitat del concepte explica, per exemple, que en un possible referèndum, i segons les enquestes, aquesta opció superi el 45% dels vots mentre que en les passades eleccions els partits d’aquesta línia (ERC, Reagrupament i SI) no van arribar al 12% dels votants. Ho dic perquè és ben clar que l’opció sobiranista només es pot plantejar en referèndum i en aquesta convocatòria sí que totes les forces independentistes s’uniran en un únic vot. Hem de pensar, doncs, que en aquestes eleccions autonòmiques no es plantejava la independència de Catalunya sinó la formació d’un nou govern de la Generalitat, cosa molt diferent. Exposades així les coses no crec que es pugui parlar d’un independentisme d’esquerres o de dretes (d’altra banda, penso que aquesta terminologia és ja obsoleta). El vot independentsta o sobiranista en aquesta comesa electoral ha anat a parar en gran part a CiU com a gran partit d’obediència catalana, com a partit de la catalanitat –no estrictament catalanista- fins a convertir-se en el partit de Catalunya com diu l’Enric Juliana (només cal veure els resultats de l’àrea metropolitana de Barcelona). CiU ja no és el partit d'en Jordi Pujol.
I per acabar voldria fer un aclariment conceptual important: no és el mateix un discurs nacionalista que un discurs independentista. El discurs nacionalista afecta només a qui es considera catalanista, és un discurs com es diu ara identitari, mentre que el discurs independentista és un discurs estatalista, i per tant afecta a tots els ciutadans de Catalunya, a tothom qui consideri que un estat propi pot resoldre millor els problemes del benestar i del progrés del país que no pas un autogovern autonòmic sotmés a un estat central de caire jacobí.
Estic molt d'acord amb en Lluís quan planteja l'independentisme com un fet transversal i allunyat del nacionalisme d'arrels romàntiques. La independència és nomes una proposta d'organització de l'Estat i de les relacions amb Espanya i Europa adreçada a millorar la qualitat democràtica de les nostres institucions.
Malgrat això, no crec que es pugi separar, en la pràctica política, el discurs independentista de la visió del mon que proposen les diferents corrents ideològiques. Per dir-ho en altres paraules, la proposta independentista no és una proposta abstracta, asèptica, que pot ser posada en pràctica pels especialistes en dret constitucional un cop aprovada en referèndum. Ha “d'encarnar-se”, ha de prendre un contingut, si vol convèncer a la majoria dels catalans. Ens ha de convèncer que la forma d'estat que proposa és la que millor respon a les aspiracions, els interessos, les il·lusions, la visió del mon de la majoria i la que millor pot gestionar les contradiccions entre els diferents grups socials. I això en una societat plural (de classes, per dir-ho en un terme potser antiquat) com la catalana passa indefectiblement per l'aparició de diversos independentismes, de colors diferents, que lluitin per l'hegemonia.
Per posar un exemple: A la Transició també hi havia un acord total, transversal, en que calia un canvi en la forma d'estat en clau democràtica, però en la pràctica política aquest acord de base es manifestava en tres corrents molt diferenciades: l'Assemblea de Catalunya (i els partits i moviments socials que s'agrupaven al seu voltant), el nacionalisme pujolista i el reformisme post-franquista d'UCD. Tots aquests corrents tenien una identitat molt definida, una visió del mon contradictòria i s'adreçaven a sectors socials diversos. Estaven d'acord en que calia un Estat democràtic però lluitaven per l'hegemonia i per donar el “seu” contingut al futur Estat fins arribar al pacte constitucional. No veig un altre camí pel sobiranisme.
Unas elecciones expresan el pensar y la situación en la que se encuentra el pais,ya que el voto es totalmente una opinión individual.Por tanto ,no solamente la respeto sino que el resultado me parece bien aunque no siga mi idea.
Dicho esto, lo que os quiero expresar es mi total desilusión con " el subidón " del PP. Quiere decir que nuestro pais cada vez es menos pais,los conceptos de catalanismo e independentismo se están extinguiendo,hasta el punto de ensalzar un partido que ni siquiera debería existir en Catalunya,un partido que va sin tapujos contra los intereses de nuestra nación
Publica un comentari a l'entrada
Si us plau, signeu els comentaris.
Obriu la llista Comenta com a i seleccioneu Nom/URL
El Nom és imprescindible, el camp URL podeu deixar-lo en blanc.
Un cop entrat el comentari no us oblideu de prémer el boto Publica