dijous, 18 de febrer del 2010

¿Tempesta en un vas d'aigua?

Encara estic perplex pel "pollo" que ha muntat el Sr. Ernest Maragall amb les seves declaracions. No entenc com un polític experimentat pot presentar amb tota la solemnitat un anàlisi meditat per baixar-se els pantalons a l'endemà.


En el guirigall de reaccions (una suma de barbaritats, posicions interessades i veritats a mitges) he trobat l'article que publicava en Antoni Puigverd el passat dilluns a La Vanguardia on, entre altres idees interessants, hi deia: "...el gran fracaso del PSC es el vacío cultural de las jóvenes generaciones metropolitanas: enorme fracaso escolar; choque latente con la nueva inmigración; indiferencia, cuando no hostilidad, a lo catalán; pérdida de los valores tradicionales de los abuelos andaluces: enormes sectores sociales y culturales sin ideología en manos de la peor cultura televisiva. Este gran vacío demuestra que el PSC no ha hecho sus deberes ideológicos, no ha sabido articular un pensamiento cultural y ha confundido política social con paternalismo. A la gente hay que darle algo más que ayudas: hay que convencerla de su papel histórico."   (Podeu llegir l'article complet aquí: El éxito del camaleón)

Amb poques paraules en Puigverd posa el dit a la llaga i descriu amb encert les misèries del "montillisme". Fa molts anys que els socialistes van abandonar l'ideari socialdemòcrata per anar a buscar un "centre polític" (que ningú sap on està) i han anat a petar a un social-liberalisme bleda. La conseqüència més greu d'aquesta deriva ideològica es que pel camí han girat l'esquena a la seva base obrera i popular.

Però això és nomes la meitat de la història. ¿A qui reclama el Sr. Maragall la manca d'un projecte de país? No s'hi val carregar totes les culpes als errors dels socis del tripartit quan els germans Maragall i els seus amics han fracassat estrepitosament en construir un projecte polític que fos el recanvi del pujolisme, embarcant-se en operacions absurdes com la reforma de l'Estatut, la crisi del 3%, la llei de Vegueries, etc. Aquesta política erràtica ha amagat l'obra de govern del Tripartit i ha desconcertat "l'altre" base social dels socialistes: les classes mitges urbanes, els professionals i els sectors progressistes de la cultura...

La "tempesta en un vas d'aigua" ha tingut la virtut de posar de relleu que, també el PSC, està en un "final de cicle". No sé com acabarà tot això, però un partit que entra en el cercle infernal de la confusió ideològica, la política erràtica, l'allunyament de la base social, les discussions internes, l'enrocament de la direcció, i la persecució de la dissidència, té mala peça al teler...

Tan de bo la previsible derrota electoral a  les eleccions de la tardor ajudi al PSC a fer la "catarsi" i a renovar el projecte del socialisme democràtic. Tots els hi estaríem molt agraïts.

Ignasi Subirats

2 comentaris >>>:

Pitu Fernàndez ha dit...

I ens haurà deixat com a herència la LEC. Consagrant els privilegis dels centres privats, permetent l'existència d'escoles amb separació de sexes, promovent un model de gestió empresarial dels centres. I sort que la resposta popular el va fer retirar la possibilitat de gestió privada dels centres públics. Els convergents ni s'ho podien imaginar... Estan d'alló més contents.

També ens ha tingut distrets amb mesures que han desmuntat l'escola: sisena hora, calendaris escolars. Tot un record de despropòsits.

Artur Serra ha dit...

No creo que tengamos, hoy en día políticos, y menos si hablas de categoría y personalidad, en cualquier partido.

Publica un comentari a l'entrada

Si us plau, signeu els comentaris.
Obriu la llista Comenta com a i seleccioneu Nom/URL
El Nom és imprescindible, el camp URL podeu deixar-lo en blanc.
Un cop entrat el comentari no us oblideu de prémer el boto Publica