La Maite Soldevila m'envia aquesta informació sobre les jornades de portes obertes que faran els tallers d'artistes de Barcelona els dos propers caps de setmana.
Aquesta es la Web amb informació detallada: Tallers Oberts
Aquí teniu el programa per a tota la ciutat: Tallers a BCN
Aquí, el programa de Ciutat Vella: Tallers a Ciutat Vella
El taller de la Maite el trobareu al carrer del Rec nº 62, pral.
Si no hi podeu anar, podeu visitar la seva pàgina Web: Maite Soldevila
divendres, 21 de maig del 2010
dijous, 20 de maig del 2010
Anna Roig
En Lluís Sole m'ha fet conèixer el primer disc d'aquesta noia de Sant Sadurni d'Anoia que fa cançó francesa (en català i francès). M'ha agradat, segons com sembla la Guillermina...
Us deixo unes cançons com aperitiu:
divendres, 14 de maig del 2010
Realisme socialista...
En Fritz m'envia aquesta referència:
Però no us perdeu el video que es projecta al final de tot de la sala, en pantalla de gran format. Sobretot!
Fritz Girós
Us recomano aquesta exposició a Casa Asia. El tema central son els cartells de propaganda patriótica que al llarg dels anys s’han utilitzat per qualsevol cosa: la campanya de la sembra de l’arroç, l’esforç comú per fabricar millor i mes depressa maquinària agrícola, la unió de camperols, obrers, soldats i tècnics (no us sona?), etc.
Ademés hi ha quatre pantalles que van mostrant videos de la Corea actual, amb el president i tot.
Fritz Girós
dijous, 13 de maig del 2010
Amunt els pobres de la terra!
Molts de vosaltres sabreu a què em refereixo si parlo del "chechos". Pels que no en sabeu res, us diré que el PCR ("R" de revolucionari) i les seves organitzacions de masses (C.H.E i C.H.O) eren els més frikis dels grupuscles que es movien pels ambients d'extrema esquerra a la Barcelona de finals dels anys seixanta del segle passat.
Molts dels "chechos" que vaig conèixer eren excel·lents persones (d'altres eren personatges sinistres), i sempre m'he demanat com era possible que tan bona gent, amb una intel·ligència superior a la mitjana, poguessin fer, en política, les "tonteries" mes monumentals i les barrabassades més sonades. En deixar la política molts d'ells es convertiren en professionals de reconegut prestigi.
Molts dels "chechos" que vaig conèixer eren excel·lents persones (d'altres eren personatges sinistres), i sempre m'he demanat com era possible que tan bona gent, amb una intel·ligència superior a la mitjana, poguessin fer, en política, les "tonteries" mes monumentals i les barrabassades més sonades. En deixar la política molts d'ells es convertiren en professionals de reconegut prestigi.
diumenge, 9 de maig del 2010
Els dimonis d'en José Guadalupe Posada
Aquest es un recull d’alguns gravats en els que presenta situacions quotidianes de fets que succeïen habitualment a Mèxic. Era com la pàgina de successos: assassinats de fills per pares, de pares que assassinaven a fills, ben segur que molts d’ells causats per malalties mentals. Vaja, com ara passa. La característica d’aquests gravats es que en tots ells apareixen dimonis i sers malignes que son els que, suposadament, influïen de manera decisiva en les persones que cometien aquestes barbaritats.
Aquí hi han altres gravats : Gravats de dimonis d'en Jose Guadalupe Posada
Aquí hi ha un resum de la biografia de l'autor : Biografia d'en José Guadalupe Posada
Fritz Girós
divendres, 7 de maig del 2010
La ressaca del Sant Jordi (1)
M'ha agradat molt i molt L'home dibuixat d'en Manuel Baixauli (Ed. Proa) però no se dir-vos perquè.
Es un llibre estrany, escrit en un valencià sorprenent, que m´ha atrapat de la primera a l'ultima pàgina. Si l'heu llegit, m'agradaria saber que en penseu.
Aquest llibre ha sigut una agradable sorpresa (gràcies Teresa!).
La imatge mediàtica de la Moliner (sempre sobreactua) m'havia fet mirar amb recança els seus llibres. M'equivocava. El llibre s'ha promocionat com a distret i divertit però el que m'ha agradat més és que porta molta mala baba...
Es un llibre estrany, escrit en un valencià sorprenent, que m´ha atrapat de la primera a l'ultima pàgina. Si l'heu llegit, m'agradaria saber que en penseu.
Aquest llibre ha sigut una agradable sorpresa (gràcies Teresa!).
La imatge mediàtica de la Moliner (sempre sobreactua) m'havia fet mirar amb recança els seus llibres. M'equivocava. El llibre s'ha promocionat com a distret i divertit però el que m'ha agradat més és que porta molta mala baba...
Continuarà...
Ignasi Subirats
Ignasi Subirats
dimecres, 21 d’abril del 2010
dijous, 8 d’abril del 2010
Robo en el museo Dalí
L'amic Lluís Campo sempre ha tingut la virtut de sorprendre'ns. El proper divendres en Nani Riera presenta la primera novel·la d'en Lluís al Col·legi de Periodistes (Rambla Catalunya 10, dia 9 a les 19.30h).
Trobareu tota la informació sobre aquest llibre, que és només el començament d'una sèrie, a la seguent pàgina web: Alexia investiga
Aquí podeu veure el "Booktrailer" de l'obra:
Trobareu tota la informació sobre aquest llibre, que és només el començament d'una sèrie, a la seguent pàgina web: Alexia investiga
Aquí podeu veure el "Booktrailer" de l'obra:
diumenge, 28 de març del 2010
Matemàtiques i natura
En Fritz Girós envia aquesta referència:
Aquest és un vídeo, que sobre la base matemàtica dels fractals, fa l'aplicació pràctica d'aquests fractals en la mateixa natura. Es força interessant, perquè representa molt gràficament (geomètricament), d'on surten els algoritmes matemàtics que generen les formes.
Tant interessant com el vídeo és l’explicació que hi ha al darrera i que trobareu aquí.
Si us agraden les matemàtiques hi ha un blog de la UB molt interessant: Biblioteca de matemàtiques
Fritz Girós
Aquest és un vídeo, que sobre la base matemàtica dels fractals, fa l'aplicació pràctica d'aquests fractals en la mateixa natura. Es força interessant, perquè representa molt gràficament (geomètricament), d'on surten els algoritmes matemàtics que generen les formes.
Tant interessant com el vídeo és l’explicació que hi ha al darrera i que trobareu aquí.
Si us agraden les matemàtiques hi ha un blog de la UB molt interessant: Biblioteca de matemàtiques
Fritz Girós
dilluns, 22 de març del 2010
La SGAE i les biblioteques
Corre per Internet un escrit de l'escriptor José Luis Sampedro contra el cobrament d'un canon de 20 cèntims per cada llibre deixat en préstec a les biblioteques. Jo també he difós aquest escrit, que podeu trobar aquí: Por el placer de la lectura.
He rebut les opinions de dos amics que valoro molt pel seu coneixement directe del tema i crec que val la pena tenir-les en compte.
Ignasi Subirats
dijous, 18 de març del 2010
Entre todos lo mataron....
El passat dimarts en Josep Ramoneda publicava al El Pais un anàlisi bastant interessant sobre la mort anunciada del tripartit. Ja s'han començat a sentir els comentaris aïrats dels "petit maitres" de dreta fent bo l'aforisme de "ladran, luego cabalgamos..." De fet, no n'hi ha per tan. L'article està bé però hagués pogut anar molt més a fons..
Us deixo l'enllaç de l'article per si no l'heu llegit: Entre todos lo mataron...
Ignasi Subirats
Us deixo l'enllaç de l'article per si no l'heu llegit: Entre todos lo mataron...
Ignasi Subirats
dilluns, 15 de març del 2010
Ciutats imaginàries
Dec ser molt antic però m'agraden les cançons d'en Charles Trenet. M'agraden fins i tot quan es posa cursi o quan ensenya totes les plomes de "pédé".
[Podeu posar una mica de música mentre seguiu llegint...]
El que em passa es que les cançons d'en Trenet, en Brassens o la Barbara, els llibres d'en Simenon o d'en Modiano, els films d'en Tati, formen un univers sentimental on m'hi trobo a gust. Molts d'ells parlen de Paris però, en realitat, el lloc que dibuixen no ha existit mai, es un lloc inventat, una ciutat imaginària.
[Podeu posar una mica de música mentre seguiu llegint...]
El que em passa es que les cançons d'en Trenet, en Brassens o la Barbara, els llibres d'en Simenon o d'en Modiano, els films d'en Tati, formen un univers sentimental on m'hi trobo a gust. Molts d'ells parlen de Paris però, en realitat, el lloc que dibuixen no ha existit mai, es un lloc inventat, una ciutat imaginària.
divendres, 5 de març del 2010
La Institución Escolar Sibiuda
Un dels fets que ha determinat el que sóc, és l'escola on vaig anar des de pàrvuls fins acabar el batxillerat. La "Sibiuda" va ser fundada l'any 1934 com recull l'Alexandre Galí a "Història de les institucions i del moviment cultural...": L'any 1934 (...) Josep Roch, que havia estat seguidor deis nostres ensenyaments en els Cursos Lliures de Pedagogía, obria al Clot una simpática i ben orientada escola catalana amb el nom d'Institució Escolar Sibiuda.
En un barri "perifèric" com era el Clot als anys cinquanta (vegeu "Els nostres orígens"), aquella escola era un petit miracle. En Josep Roch tenia una forta personalitat i va aconseguir, enmig de la misèria espiritual del franquisme, crear un espai de llibertat on s'aplicaven els principis pedagògics de la "Escola Nova" i s'educava en un humanisme d'arrels cristianes o, més ben dit, "franciscanes".
En un barri "perifèric" com era el Clot als anys cinquanta (vegeu "Els nostres orígens"), aquella escola era un petit miracle. En Josep Roch tenia una forta personalitat i va aconseguir, enmig de la misèria espiritual del franquisme, crear un espai de llibertat on s'aplicaven els principis pedagògics de la "Escola Nova" i s'educava en un humanisme d'arrels cristianes o, més ben dit, "franciscanes".
dijous, 4 de març del 2010
El culo, las témporas...i toros
En Fritz Girós m'envia aquestes notes:
Avui no tinc ganes de perdre el temps amb la senyora Rahola per comentar el seu article d’avui, 5 de març del 2010, a La Vanguardia i que ella titula: Russell no puede hablar, en el que comenta les resolucions del tribunal Russell sobre l’estat d’Israel. La dona es desmelena i els titlla de “delirante tribunal”. Tot perquè el que ha resolt aquest tribunal es una acusació directa i flagrant contra el comportament de l’estat sionista. No segueixo, perquè ho podreu llegir a la web de La Vanguardia, els que no heu tingut ocasió de fer-ho : Russell no puede hablar
divendres, 26 de febrer del 2010
Espriu
En Fritz Giròs diu:
Aquest dies es compleixen 25 anys de la mort d’en Salvador Espriu i he tornat a agafar del prestatge les seves poesies. Es ben curiós aquest poeta, perquè cada vegada que torno a llegir-lo, hi trobo alguna cosa nova.
Adjunto I BEG YOUR PARDON, que es una manera de veure amb força humor (negre, es clar) els començaments de la carrera nuclear-militar. Es un poema que pertany al llibre “Les cançons d’Ariadna”, en els que resalto: Baralla de dos cecs captaires, L’ós Nicolau, Victima d’encanteris, Guany pur, Plaça de suburbi i sobre tot la Cançó d’Esperanceta Trinquis...
dimecres, 24 de febrer del 2010
El clítoris de la Rahola
En Fritz Girós envia aquestes notes:
El dia 19 de febrer de 2010, i en referència a un projecte que el ministeri de Bibiana Aido ha subvencionat amb 26.000 euros, el periodista Ignacio Escolar deia, en la seva columna al diari El Publico:
Se trata de una investigación médica sobre tejidos, que está orientada a la genitoplastia: un tipo de operación quirúrgica que sirve, entre otras cosas, para que las mujeres que han sufrido una ablación del clítoris, un cancer o una mutilación por un problema con la episiotomía en el parto, puedan recuperar algo de la sensibilidad genital: algo de felicidad y de autoestima.
El dia 19 de febrer de 2010, i en referència a un projecte que el ministeri de Bibiana Aido ha subvencionat amb 26.000 euros, el periodista Ignacio Escolar deia, en la seva columna al diari El Publico:Se trata de una investigación médica sobre tejidos, que está orientada a la genitoplastia: un tipo de operación quirúrgica que sirve, entre otras cosas, para que las mujeres que han sufrido una ablación del clítoris, un cancer o una mutilación por un problema con la episiotomía en el parto, puedan recuperar algo de la sensibilidad genital: algo de felicidad y de autoestima.
dissabte, 20 de febrer del 2010
dijous, 18 de febrer del 2010
¿Tempesta en un vas d'aigua?
Encara estic perplex pel "pollo" que ha muntat el Sr. Ernest Maragall amb les seves declaracions. No entenc com un polític experimentat pot presentar amb tota la solemnitat un anàlisi meditat per baixar-se els pantalons a l'endemà.
dimecres, 10 de febrer del 2010
Seductors, il·lustrats i visionaris
Però el llibre és molt més que això, en Castellet es molt "puta" (o, més ben dit, molt savi) i amb un llenguatge planer, tot explicant anècdotes en aparença intranscendents, proposa una interessant reflexió del paper de la cultura i els intel·lectuals.
dissabte, 6 de febrer del 2010
En Nani Riera
L'Ignasi Riera, des del seu exili madrileny, publica cada quinze dies (els dimecres) un article a la secció d'opinió de l'Avui.
Aquí us deixo un enllaç amb un dels seus últims articles: Ciutats maleïdes?
L'Ignasi continua sent el mateix de sempre. Gràcies Nani!
Ignasi Subirats
Aquí us deixo un enllaç amb un dels seus últims articles: Ciutats maleïdes?
L'Ignasi continua sent el mateix de sempre. Gràcies Nani!
Ignasi Subirats
dijous, 4 de febrer del 2010
La por a l'Islam
En Fritz Girós em fa arribar la referència d'un article del corresponsal de La Vanguardia a París on fa una reflexió molt interessant sobre els sentiments que ens provoquen aquest nous veïns. L'article acaba dient:
"No es la burka lo que da miedo. Ni los sermones inflamados de los integristas. Es el espeso silencio del conjunto de los musulmanes lo que resulta inquietante."
L'article complet el trobareu aquí: Ese espeso silencio
"No es la burka lo que da miedo. Ni los sermones inflamados de los integristas. Es el espeso silencio del conjunto de los musulmanes lo que resulta inquietante."
L'article complet el trobareu aquí: Ese espeso silencio
dimecres, 3 de febrer del 2010
Els nostres fills ens demanaran comptes....
La Rosa Gras m'envia aquest missatge. Mireu-lo i feu-lo córrer...
Para que esta pelicula salga en los cinemas, es necesario que la mayor cantidad de personas mire el anuncio dentro de los 3 proximos dias.Va sobre los productos quimicos en la agricultura y su relación con el aumento de cancer en la población. Por favor, pasarlo a vuestros contactos , es el numero de visitas que determinara que
se estrene en las salas de cine.
se estrene en las salas de cine.
http://
Pour que ce film soit en salle ( film qui dénonce les méfaits de la mauvaise alimentation et des pesticides) il faut qu'un maximum de personnes regarde la bande-annonce dans les 3 jours à venir. Faites passer, même si vous ne levisionnez pas complètement; c'est le nombre de visites dans les 3 jours qui fera le poids... Le voir est encore mieux. Faites suivre à tous vos contacts !
divendres, 29 de gener del 2010
Giorgio Gaber
En Fritz em va passar fa un temps la referència d'aquest cantautor italià mort el 2003 (aquest Blog sembla la secció de Necrològiques de La Vanguardia, m'ho haure de fer mirar...). El "Signor G", com s'anomenava ell mateix, no passarà a la història de la música per les seves cançons sinó per les seves lletres. Més que un cantant, es un gran actor que recita les seves "homilies" sobre un fons musical.
dimecres, 27 de gener del 2010
Aquest any patirem...
Amb la perspectiva de les eleccions al Parlament, ja ha començat el joc de camuflatges i el ball de màscares.
Just acabades les festes, ha començat el ball i hem pogut veure a demòcrates "amb pedigrí" disfressats de xenòfobs, xenòfobs "de tota la vida" vestits de demòcrates impecables, pro-nuclears "de sempre" posant-se al capdavant de la manifestació dels "anti" i, anti-nuclears "de debò", marcant paquet i apel·lant a principis immutables (¿ i que en fem de la merda?)... Tot això, només en tres setmanes. I el que ens espera!
Mentrestant, les calculadores dels funcionaris de partit i la seva clientela treuen fum: "¿Quants diputats pot treure en Carretero?", "¿i en Laporta?","si el PSC baixa, però Iniciativa aguanta, ¿sumen prou?", "¿fins a on s'ensorrarà Esquerra?","¿qui patirà més la sentència del TC?", "¿que pot treure la Rosa Díaz?", "¿a qui li prendrà més vots?", "¿es presenten les CUP?"....
Just acabades les festes, ha començat el ball i hem pogut veure a demòcrates "amb pedigrí" disfressats de xenòfobs, xenòfobs "de tota la vida" vestits de demòcrates impecables, pro-nuclears "de sempre" posant-se al capdavant de la manifestació dels "anti" i, anti-nuclears "de debò", marcant paquet i apel·lant a principis immutables (¿ i que en fem de la merda?)... Tot això, només en tres setmanes. I el que ens espera!
Mentrestant, les calculadores dels funcionaris de partit i la seva clientela treuen fum: "¿Quants diputats pot treure en Carretero?", "¿i en Laporta?","si el PSC baixa, però Iniciativa aguanta, ¿sumen prou?", "¿fins a on s'ensorrarà Esquerra?","¿qui patirà més la sentència del TC?", "¿que pot treure la Rosa Díaz?", "¿a qui li prendrà més vots?", "¿es presenten les CUP?"....
diumenge, 24 de gener del 2010
Els altres escriptors catalans
M'ha agradat "Fin", la primera novel·la publicada d'en David Monteagudo. Sobre una trama de ciència ficció, aconsegueix aixecar uns personatges creïbles i, m'atreviria a dir, fer literatura sobre la generació que ha superat els quaranta anys. Si la llegiu, m'agradaria saber que en penseu. En Jordi Oliveró ja m'ha dit que pensava fer una ressenya més amplia d'aquest escriptor "proletari" (L'autor treballa en una fàbrica de cartons a Vilafranca del Penedès)
Aquest llibre m'ha fet pensar, parafrasejant Candel, en els "altres" escriptors catalans, es a dir, els que tenen el castellà com a llengua pròpia, tots ells sorgits al marge de la cultura "oficial".
divendres, 22 de gener del 2010
El barri del Clot
El mes d'agost de l'any passat moria a Barcelona l'escriptor Antonio Rabinad. El vaig descobrir pel comentari que en Vazquez Montalban feia (a El escriba sentado) de Los contactos furtivos, la seva primera novel·la. Després, vaig llegir, amb passió, tot el que podia trobar a la llibreria de vell que el propi autor tenia al mercat de Sant Antoni: Memento mori (per a mi, la millor),El niño asombrado (autobiogràfica), Marco en el sueño, La transparencia etc.
El primer que em va impressionar dels llibres d'en Rabinad era que em feien reviure els barris on vaig néixer i on vaig viure la meva joventut (el Clot, San Marti, Poblenou ). Hi trobava el soroll des telers i els tramvies, la pudor de taladrina dels mecànics, els carres sense asfaltar on jugàvem...
El primer que em va impressionar dels llibres d'en Rabinad era que em feien reviure els barris on vaig néixer i on vaig viure la meva joventut (el Clot, San Marti, Poblenou ). Hi trobava el soroll des telers i els tramvies, la pudor de taladrina dels mecànics, els carres sense asfaltar on jugàvem...
dijous, 21 de gener del 2010
Gravats d'en Frederic Giros
En Fritz Girós m'envia les seves darreres obres. No estan acabades, son encara proves d'artista, però tenen molta força...
dimecres, 20 de gener del 2010
DE SENECTUTE
dimarts, 19 de gener del 2010
El mon contra Iniciativa
Gairebé mai estic d'acord amb el que fa Iniciativa (el que en penso ja ho vaig resumir fa uns dies a Iniciativa es renova?). Els amics Saura i Baltasar sols saben posar-se en problemes que desprès son incapaços de gestionar, no en saben més els "pobrets"... Però el que esta passant des de fa un temps amb Iniciativa es de Jutjat de guàrdia. No hi ha proposta o acció de ICV que no rebi una allau de crítiques, la majoria de les vegades demagògiques, per part de tothom, fins i tot dels seus aliats.
dilluns, 4 de gener del 2010
Cerdà, 150 anys de modernitat
A finals de Gener s'acaba la exposició sobre el pla Cerdà que fan a les Drassanes. Ja sabíem moltes coses sobre el "Plan del Ensanche", però aquesta exposició permet una visió de conjunt que impressiona.
El primer que em ve al cap es la potència del projecte democràtic i igualitari ideat per en Cerdà i el corrent de "reformistes socials" que, amb la col·laboració dels lliberals espanyols, van fundar la Barcelona moderna contra les propostes reaccionaries de la burgesia barcelonina. Davant seu, les reformes posteriors com la Barcelona Olímpica fan pixar de riure.
L'altre idea es que quan no hi ha un pla director discutit i pactat, la planificació del territori queda en mans del mercat, es a dir del interessos privats, la especulació, el benefici immediat, la corrupció... Cent cinquanta anys després del pla Cerdà i trenta de democràcia, on està el pla per l'àrea metropolitana i el conjunt del territori català?
Ignasi Subirats
Subscriure's a:
Missatges (Atom)










