Que en penseu dels referèndums de la “señorita pepis” programats pel 13 de desembre? D'entrada son un símptoma més de la crisis de representativitat del sistema de partits polítics que, com va passar a la discussió de l'Estatut, juguen al joc de “jo la tinc més grossa”. Però, trenta anys desprès de la transició, no esta malament repensar-ho tot i em dic: Independència, per que no?
Algunes impressions provisionals...
Independència per a fer que? Es a dir, abans de res caldria definir quin país volem. Per exemple:Davant de l'esgotament de les estructures polítiques cal la refundació del sistema democràtic (institucions, sistema de partits etc.) que revitalitzi la vida democràtica i la participació ciutadana en els afers públics.
Davant la destrucció del territori (s'ha construït mes els darrers 30 anys que des de la prehistòria!) i de les ciutats convertides en “parc temàtic”, cal una nova proposta de planificació del territori i redefinir el model de ciutat al servei de la majoria.
Davant la crisi creada per la fúria del capitalisme lliberal cal repensar-se el model productiu i el paper de les institucions en un context de globalització, nou proletariat (llicenciats mileuristes, immigració etc), estat del benestar (degradació i privatització) etc.
L'encaix d'aquest país hipotètic en les estructures polítiques existents es una reflexió posterior, es a dir, quina es la fórmula que permetria millor el desenvolupament d'aquest projecte tenint en compte la correlació de forces: independència, confederació, federació amb Espanya ( o França?), més autonomia...
Els sobiranistes sembla que sols pensin en el Principat, però si parlem d'un hipotètic país independent em sembla molt més potent l'àmbit de la corona d'Aragó com proposava en Maragall: des de Alacant al Roine, des de les Illes a l'Aragó etc. Com estructurar la realitat social diversa d'aquests territoris al voltant d'un programa de país son figues d'un altre paner, però el que està clar es que no n'hi ha prou amb la llengua i les referències històriques com diuen els defensors del Països Catalans.
En resum, no em semblaria gens malament com a programa estratègic pensar en un país al Mediterrani occidental, confederat a la Unió Europea.
Malauradament el debat sobre aquest tema esta tan emmerdat ...
Ignasi Subirats
0 comentaris >>>:
Publica un comentari a l'entrada
Si us plau, signeu els comentaris.
Obriu la llista Comenta com a i seleccioneu Nom/URL
El Nom és imprescindible, el camp URL podeu deixar-lo en blanc.
Un cop entrat el comentari no us oblideu de prémer el boto Publica