En Salvador Galí envia aquestes notes:
Amb una mica de retard, torno sobre la qüestió de l’energia. Segons que veig, aquest debat, en general, defuig alguns aspectes fonamentals, i es perd en els detalls de com obtenir energia neta, renovable etc. Però aquests detalls semblen secundaris, llevat potser pel què fa referència a l’energia nuclear, tal com tractaré d’explicar més endavant.
dimecres, 29 de desembre del 2010
Per un futur no nuclear
En el seu darrer butlletí publiquen un informe molt interessant sobre la política energètica al nostre país:
Quan la política energètica serà al servei de la ciutadania?
dimarts, 28 de desembre del 2010
TV en España: democracia en peligro?
Reprodueixo aquest article d'AVAAZ sobre la "Berluscanització" de l'espai audiovisual espanyol:
Esta semana está previsto el cierre del canal de 24 horas de noticias CNN+ y, con él, uno de los escasos espacios informativos de calidad en la televisión de nuestro país.
El golpe de gracia llega con la renuncia del grupo Prisa a su derecho de mantener un canal de TV en abierto, tras su fusión con el imperio mediático controlado por el magnate y primer ministro italiano, Berlusconi , y la reciente entrada en Prisa de un poderoso fondo inversor y de especulación estadounidense. Los nuevos directivos ya han anunciado que el hueco que deja CNN+ será ocupado por un canal dedicado exclusivamente al 'reality show' Gran Hermano.
Esta semana está previsto el cierre del canal de 24 horas de noticias CNN+ y, con él, uno de los escasos espacios informativos de calidad en la televisión de nuestro país.
El golpe de gracia llega con la renuncia del grupo Prisa a su derecho de mantener un canal de TV en abierto, tras su fusión con el imperio mediático controlado por el magnate y primer ministro italiano, Berlusconi , y la reciente entrada en Prisa de un poderoso fondo inversor y de especulación estadounidense. Los nuevos directivos ya han anunciado que el hueco que deja CNN+ será ocupado por un canal dedicado exclusivamente al 'reality show' Gran Hermano.
dimecres, 22 de desembre del 2010
Català a l'escola!
En Esteve Pont m'envia aquestes notes:
Avui el tribunal suprem ha dictat sentencia.
Obliga a les escoles catalanes a reintroduir el Castellar.
Què pot fer un poble que es veu dominat i humiliat per un altre, o millor dit per alguns d’un altre poble.
Avui el tribunal suprem ha dictat sentencia.
Obliga a les escoles catalanes a reintroduir el Castellar.
Què pot fer un poble que es veu dominat i humiliat per un altre, o millor dit per alguns d’un altre poble.
diumenge, 19 de desembre del 2010
Algunas pinceladas sobre "Alexia y los magnates de la comunicación"
En Lluís Campo m'envia aquestes notes sobre el seu darrer llibre, on comenta l'entrellat de la novel·la i planteja alguns temes de debat molt interessants sobre el mon dels mitjans de comunicació:
¿Medios digitales o de papel?
“Alexia y los Magnates de la Comunicación” pretende ser una novela amena, divertida y que se lea rápido. Invita al lector a ser testigo de un debate sobre el estado actual y futuro de los medios de comunicación. Los medios tradicionales: prensa, radio y televisión versus el medio Internet y sus canales de distribución aliados como el teléfono móvil, PC, tablets o el libro electrónico.
¿Medios digitales o de papel?
“Alexia y los Magnates de la Comunicación” pretende ser una novela amena, divertida y que se lea rápido. Invita al lector a ser testigo de un debate sobre el estado actual y futuro de los medios de comunicación. Los medios tradicionales: prensa, radio y televisión versus el medio Internet y sus canales de distribución aliados como el teléfono móvil, PC, tablets o el libro electrónico.
dissabte, 11 de desembre del 2010
Sobre Iniciativa, Alternativa Verda i l'esquerra independentista. Una mica de debat....
En Pep Puig m'envia aquest comentari a "Que us semblen els resultats...". Pel seu interès i perquè obre noves vies de debat he cregut que el millor era publicar-lo com a nou article.
Hola Ignasi,
Avui m’ha vingut de gust escriure alguns comentaris a frases que he llegit en el blog en parlar de les eleccions del 28N.
Es diu: Iniciativa ha salvat els mobles amb una campanya, bastant digna, basada en el binomi "contra les retallades socials" i "la defensa del medi ambient"
Discrepo de l’afirmació que es fa, doncs la rebatejada ICV, ha estat del tot incapaç, durant tot el temps que ha estat al govern, de fer la més mínima política verda, digna de qualsevol partit que vulgui fer honor a l’ecologia política. I avui, en ple segle XXI fer de “la defensa del medi ambient” un eix polític per anar a les eleccions, és no estar a l’altura del nostre temps. Més aviat és retornar als anys 70 quan això del medi ambient va tenir el seu climax. Avui al segle XXI no s’ha de defensar el medi ambient, sinó que s’han de defensar i fer política ecologistes que ajudin a conduir la societat actual cap a fer les paus amb els sistemes naturals i socials, greument agredits pel desenvolupisme industrialista (tant el basat en el capitalisme de corporacions privades com en el capitalisme de corporacions estatals).
Hola Ignasi,
Avui m’ha vingut de gust escriure alguns comentaris a frases que he llegit en el blog en parlar de les eleccions del 28N.
Es diu: Iniciativa ha salvat els mobles amb una campanya, bastant digna, basada en el binomi "contra les retallades socials" i "la defensa del medi ambient"
Discrepo de l’afirmació que es fa, doncs la rebatejada ICV, ha estat del tot incapaç, durant tot el temps que ha estat al govern, de fer la més mínima política verda, digna de qualsevol partit que vulgui fer honor a l’ecologia política. I avui, en ple segle XXI fer de “la defensa del medi ambient” un eix polític per anar a les eleccions, és no estar a l’altura del nostre temps. Més aviat és retornar als anys 70 quan això del medi ambient va tenir el seu climax. Avui al segle XXI no s’ha de defensar el medi ambient, sinó que s’han de defensar i fer política ecologistes que ajudin a conduir la societat actual cap a fer les paus amb els sistemes naturals i socials, greument agredits pel desenvolupisme industrialista (tant el basat en el capitalisme de corporacions privades com en el capitalisme de corporacions estatals).
divendres, 10 de desembre del 2010
Calendaris solidaris pel 2011
La Joana Valverde m'envia questa referència:
Ja tenim els Calendaris Solidaris 2011. Són petits ( tamany D-5), per penjar a la paret i els hem fet amb molta il·lusió. Es venen per un preu simbòlic de 12 euros i tot el que recaptem amb les ventes va directe a els projectes que estem portant a terme a la Índia i l’Equador.
Si esteu interessats i voleu aportar el vostre granet de sorra perquè els nens i les nenes d'aquets països volin ben alt a: info@alasparatodos.org
Una abraçada i mil somriures
Joana Valverde Ventura
ALAS PARA TODOS
ALAS PARA TODOS
dijous, 9 de desembre del 2010
El miratge energètic català
En Pep Puig m'envia la referència a aquest article que va publicar a El Periódico el dissabte passat on, entre altres coses, diu:
"El cas de Catalunya és ben emblemàtic pel que fa a l'energia. Des de la transició, amb la recuperació d'un cert grau d'autogovern, si alguna cosa ha caracteritzat el panorama energètic català ha estat la davallada constant del nivell d'autoabastiment d'energia....el grau de dependència de Catalunya ja era d'un 73,5% l'any 2007...Si es considera la generació d'electricitat nuclear com a energia no autòctona, el grau de dependència energètica de Catalunya puja fins al 95,8%, és a dir, un autoabastiment de només un 4,2% l'any 2007..."
"...Amb dades així, qualsevol política que no passi per un pla d'emergència tendent a reduir amb la màxima rapidesa el molt elevat nivell de dependència energètica que té Catalunya serà una política que, a més a més d'equivocada, pot portar el país a la ruïna. I en aquesta política hi haurien de ser cridades a jugar no solament les grans empreses energètiques, sinó tota la població, a la qual s'hauria de reconèixer obertament el dret a captar, generar i utilitzar les fonts d'energia renovable que hi ha a l'entorn. No sembla que sigui el cas de la política desenvolupada ni pels governs de CiU ni pels dos tripartits..."
Podeu llegir tot l'article aqui: http://elperiodico.cat/ca/
"El cas de Catalunya és ben emblemàtic pel que fa a l'energia. Des de la transició, amb la recuperació d'un cert grau d'autogovern, si alguna cosa ha caracteritzat el panorama energètic català ha estat la davallada constant del nivell d'autoabastiment d'energia....el grau de dependència de Catalunya ja era d'un 73,5% l'any 2007...Si es considera la generació d'electricitat nuclear com a energia no autòctona, el grau de dependència energètica de Catalunya puja fins al 95,8%, és a dir, un autoabastiment de només un 4,2% l'any 2007..."
"...Amb dades així, qualsevol política que no passi per un pla d'emergència tendent a reduir amb la màxima rapidesa el molt elevat nivell de dependència energètica que té Catalunya serà una política que, a més a més d'equivocada, pot portar el país a la ruïna. I en aquesta política hi haurien de ser cridades a jugar no solament les grans empreses energètiques, sinó tota la població, a la qual s'hauria de reconèixer obertament el dret a captar, generar i utilitzar les fonts d'energia renovable que hi ha a l'entorn. No sembla que sigui el cas de la política desenvolupada ni pels governs de CiU ni pels dos tripartits..."
Podeu llegir tot l'article aqui: http://elperiodico.cat/ca/
dimecres, 8 de desembre del 2010
Wikileaks: ¡Pongan Fin al Asalto!
La feroz campaña de intimidación en contra de Wikileaks está estremeciendo a defensores de la libertad de prensa en todo el mundo.Expertos legales opinan que es probable que Wikileaks ho haya vulnerado ninguna ley. Sin embargo, destacados políticos estadounidenses lo han tachado de grupo terrorista y se ha llegado a insinuar que habría que matar a los miembros de su equipo. La organización está sufriendo un ataque masivo por parte de gobiernos y corporaciones, pero WikiLeaks se está limitando a publicar información facilitada por confidentes, en colaboración con algunos de los periódicos más prominentes del mundo (New York Times, The Guardian, Spiegel, El País), quienes examinan cuidadosamente la información antes de publicarla.
Leer más...
Los documentos secretos de Wikileaks en El País:
http://www.elpais.com/
dimarts, 7 de desembre del 2010
Montilla o la metàfora del poder com a ideologia.
En Salvador Galí m'envia aquestes notes:
En José Montilla ens deixa perquè no podrà ser president. Les eleccions ja les va perdre fa quatre anys, però llavors “sumaven” i va ser president. Em sembla que durant la darrera campanya electoral, Montilla hauria pogut avisar: “Voteu-me, però si no puc ser president, ja no em veureu més el pèl”. No ens ho va dir, però potser ell ja ho tenia decidit.
En José Montilla ens deixa perquè no podrà ser president. Les eleccions ja les va perdre fa quatre anys, però llavors “sumaven” i va ser president. Em sembla que durant la darrera campanya electoral, Montilla hauria pogut avisar: “Voteu-me, però si no puc ser president, ja no em veureu més el pèl”. No ens ho va dir, però potser ell ja ho tenia decidit.
divendres, 3 de desembre del 2010
¿Qué us semblen els resultats del 28N?
L'endemà de les eleccions, en Lluís Crespo em feia arribar les seves primeres impressions sobre els resultats: "...diria que es tracta d'un posicionament de l'electorat després de la gran mani del 10J. CiU ha capitalitzat el vot catalanista en tots els sentits (autonomista, sobiranista i independentista) i el fort rebuig al govern tripartit. La pujada del PP i l'estabilitat de C's també és el resultat del 10J, amb forta onada espanyolista que en campanya també s'hi ha apuntat el PSC (amb consignes i ZP, González, Rubalcaba i Chacón). I per últim, l'arribada del Laporta i l'ensorrada d'ERC, un partit disgregat i massa compromès amb el tripartit. Totes les intervencions del Mas ahir van en el sentit de remarcar la catalanitat del projecte i no pas la seva vessant nacionalista (això em sembla molt important)..."
Hi estic molt d'acord, sols hi afegiria algunes notes al marge:
Hi estic molt d'acord, sols hi afegiria algunes notes al marge:
dijous, 2 de desembre del 2010
El pensament ecologista en el periodisme i la literatura
Podeu trobar més informació de les jornades aquí: Jornades literàries
dilluns, 29 de novembre del 2010
¿Quin estat-nació pel segle XXI?
En Pep Puig m'envia aquest article que va publicar fa unes setmanes a la revista del "Dia de la Terra" on, entre altres coses, diu:
"...La causa profunda de la present situació de crisi ecològica, econòmica, social i cultural arreu del món, no és altra que el tamany assolit tan pels estats-nació com per les institucions que li donen suport. La seva grandaria fa que ni els que suposadament ‘gestionen’ l’estat-nació realment siguin capaços de fer-ho."
"...Catalunya, per la seva especial situació a Europa, ... be que podria exercir un paper pioner en la creació i el desenvolupament d’una nova forma política d’organització del seu Estat, que deixi enrere els trets característics de l’estat-nació (domini sobre les persones i domini sobre la natura) i que sigui més adient a les necessitats de les persones i dels ecosistemes en els quals aquestes persones viuen en aquest començament de segle XXI ..."
Podeu llegir tot l'article aquí: Quin estat Nació?
"...La causa profunda de la present situació de crisi ecològica, econòmica, social i cultural arreu del món, no és altra que el tamany assolit tan pels estats-nació com per les institucions que li donen suport. La seva grandaria fa que ni els que suposadament ‘gestionen’ l’estat-nació realment siguin capaços de fer-ho."
"...Catalunya, per la seva especial situació a Europa, ... be que podria exercir un paper pioner en la creació i el desenvolupament d’una nova forma política d’organització del seu Estat, que deixi enrere els trets característics de l’estat-nació (domini sobre les persones i domini sobre la natura) i que sigui més adient a les necessitats de les persones i dels ecosistemes en els quals aquestes persones viuen en aquest començament de segle XXI ..."
Podeu llegir tot l'article aquí: Quin estat Nació?
dissabte, 27 de novembre del 2010
La guerra de Corea
Com que avui es dia de reflexió (demà hi ha eleccions al Parlament), he reflexionat.
Quan jo era petit hi havia la “gerra de Corea”. Èrem petits i ens semblava llunyíssim i sobre aquella guerra s'en feien acudits: Eles coleano del nolte o coleano del sur.....Mielda, dílo tu plimelo. Una chorrada.
Es veu que l'any 1953 es va signar un armistici i es varen delimitar fronteres.
divendres, 26 de novembre del 2010
dijous, 25 de novembre del 2010
L'Iniciativa Ciutadana Europea
En estos momentos, la Unión Europea está a punto de decidir el futuro de un innovador instrumento democrático que podría cambiar el modo de funcionamiento del gobierno de la UE, contrarrestando la influencia de poderosos intereses creados. Pero algunos gobiernos y oficiales están tratando de establecer normas que debilitarían posibles acciones ciudadanas. Firma la petición para proteger nuestro derecho a intervenir en la decisiones de la UE que nos incumben a todos.
Podeu recolzar la petició aquí: Signatura
Podeu trobar més informació aquí: Iniciativa ciutadana europea
Ignasi Subirats
dimecres, 24 de novembre del 2010
Alexia y los magnates de la comunicación
"El principal magnate de la comunicación española desaparece misteriosamente en una travesía por el Mediterráneo. Se crea un vacío de poder y estalla la guerra por controlar su holding de empresas: televisión, prensa, producción, servicios audiovisuales..."
Com que en Lluis Campo coneix com el que més el món de la comunicació, serà de ben segur una novel·la interessant. Podeu trobar més informació a: http://www.alexiainvestiga.com/magnates/index2.html
diumenge, 21 de novembre del 2010
¿Què penseu votar el 28N?
La campanya electoral que estem patint fa bo l'aforisme que tota cosa dolenta pot empitjorar. No recordo, en trenta anys de democràcia, una campanya tan degradada i estúpida. Mai ha quedat tant palès com ara que el sistema de partits està caducat i que caldria un procés de renovació democràtica abans que sigui massa tard.
Les anteriors convocatòries he votat en blanc ja que em semblava que era la única forma d'expressar el rebuig a com anaven les coses, però aquesta vegada he decidit baixar del cel de les opinions "correctíssimes" per aterrar a la crua realitat i votat per una de les candidatures.
Les anteriors convocatòries he votat en blanc ja que em semblava que era la única forma d'expressar el rebuig a com anaven les coses, però aquesta vegada he decidit baixar del cel de les opinions "correctíssimes" per aterrar a la crua realitat i votat per una de les candidatures.
dijous, 28 d’octubre del 2010
Sobre les identitats
Malgrat el que es podria pensar després de com va anar el debat polític dels darrers mesos, els principals partits han defugit el debat identitari a la campanya electoral.
dimecres, 27 d’octubre del 2010
Per un estat laic, ara!
Reprodueixo l'article que en Nani Riera ha publicat el dimecres sobre la visita papal:
Dissabte, 23 d'octubre, i abans de viatjar cap a Morella, on va tenir lloc un nou homenatge a l'enyorat Sergi Beser –l'expert en Clarín, Galdós i Narcís Oller, entre tants d'altres–, vaig anar fins al Parque de la Cornisa, a tocar de l'església de San Francisco el Grande, on l'ajuntament madrileny vol perpetrar un nyap cedint a l'Església catòlica un terreny d'ús públic. S'hi celebrava un acte laic i laïcista en el marc d'una convocatòria cívica amb el suport d'una setantena d'entitats i de col·lectius de dibuix de no gens difícil classificació. A mi m'hi havia convidat Amesde, associació a favor de la memòria històrica, que havia nascut gràcies a la iniciativa de Miguel Núñez, comunista madrileny que va ser diputat per la circumscripció de Barcelona.
Per descriure amb més precisió el perfil de l'acte, no gens encarcarat, festiu, crec que hauríem de parlar d'un mal averany: la visita imminent a Santiago de Compostel·la i a Barcelona d'un papa, per cert, alemany, que ha gosat equiparar ateisme i Holocaust. ¿Qui finançarà tot el muntatge? ¿Hi haurà paral·lels amb la visita a Espanya d'altres líders religiosos?
Dissabte, 23 d'octubre, i abans de viatjar cap a Morella, on va tenir lloc un nou homenatge a l'enyorat Sergi Beser –l'expert en Clarín, Galdós i Narcís Oller, entre tants d'altres–, vaig anar fins al Parque de la Cornisa, a tocar de l'església de San Francisco el Grande, on l'ajuntament madrileny vol perpetrar un nyap cedint a l'Església catòlica un terreny d'ús públic. S'hi celebrava un acte laic i laïcista en el marc d'una convocatòria cívica amb el suport d'una setantena d'entitats i de col·lectius de dibuix de no gens difícil classificació. A mi m'hi havia convidat Amesde, associació a favor de la memòria històrica, que havia nascut gràcies a la iniciativa de Miguel Núñez, comunista madrileny que va ser diputat per la circumscripció de Barcelona.
Per descriure amb més precisió el perfil de l'acte, no gens encarcarat, festiu, crec que hauríem de parlar d'un mal averany: la visita imminent a Santiago de Compostel·la i a Barcelona d'un papa, per cert, alemany, que ha gosat equiparar ateisme i Holocaust. ¿Qui finançarà tot el muntatge? ¿Hi haurà paral·lels amb la visita a Espanya d'altres líders religiosos?
dimecres, 20 d’octubre del 2010
Aquest dissabte a Cornellà: memòria històrica i Paco Ibáñez
Al 2010 el tema són els les conseqüències que van tenir la guerra i l'exili en els que llavors eren nens i nenes. L'eix central de l'acte serà la presentació del llibre "Traumes", on l'AMHDBLL (sota la coordinació del seu president, Paco Ruiz), ha recopilat el testimoni de 34 nens, majoritàriament exiliats i supervivents, víctimes, damnificats i, per sobre de tot, ciutadans lluitadors i compromesos amb un ideal democràtic, que donen compte del terror i horror del seu passat.
“Es imposible leer este libro sin estremecerse”, ens diu la prestigiosa psicòloga Anna Miñarro (que escriu la introducció del llibre), a l'article publicat a la Revista La Factoría "Traumas: Niños de la guerra y del exilio".
Presentació del llibre "Traumes":
Cornellà de Llobregat (Barcelona).
c. Mossèn Jacint Verdaguer, 59, prop de l'ajuntament.
Metro Cornellà Centre - L5
Ferrocarrils de la Generalitat - Parada Cornellà.
L'acte comptarà amb l'actuació del cantautor
Paco Ibáñez
divendres, 15 d’octubre del 2010
Un ¡olé! pel senyor Gomà
La Vanguardia, que cada dia està més carca, està molt enfadada amb el president del grup d'ICV a l'Ajuntament de la ciutat per les seves posicions davant la propera visita del Papa a Barcelona. Podeu llegir l'article aquí: ICV se moviliza contra la visita papal
El senyor Ricard Gomà va publicar les seves opinions a la revista Barcelona Informació: Ratzinger, el rostre de la intolerància
Quan el proper dia 7 de novembre el President de la Generalitat i l'Alcalde de Barcelona es rebaixin a fer la gara-gara a un personatge sinistre com en Joseph Ratzinger, tindrem com a mínim el consol que un dels representants de la ciutat mantindrà la dignitat democràtica. Gràcies Sr, Gomà!
Ignasi Subirats
El senyor Ricard Gomà va publicar les seves opinions a la revista Barcelona Informació: Ratzinger, el rostre de la intolerància
Quan el proper dia 7 de novembre el President de la Generalitat i l'Alcalde de Barcelona es rebaixin a fer la gara-gara a un personatge sinistre com en Joseph Ratzinger, tindrem com a mínim el consol que un dels representants de la ciutat mantindrà la dignitat democràtica. Gràcies Sr, Gomà!
Ignasi Subirats
dijous, 14 d’octubre del 2010
Música antiga (1)
Estic endreçant la pila de vinils que tinc per casa i n'he trobat uns quants que potser us agradaria tornar a escoltar.
Us els aniré penjant en format mp3. Confio que en Ramon Muntaner m'ho perdoni i no em persegueixi per haver infringit la Llei de la Propietat Intel·lectual.
[28/10/2010] M'ho he repensat i per no tenir problemes he tret els enllaços directes per la descàrrega. Si esteu interessats, podeu enviar-me un eMail i us enviaré personalment els MP3.
Us els aniré penjant en format mp3. Confio que en Ramon Muntaner m'ho perdoni i no em persegueixi per haver infringit la Llei de la Propietat Intel·lectual.
[28/10/2010] M'ho he repensat i per no tenir problemes he tret els enllaços directes per la descàrrega. Si esteu interessats, podeu enviar-me un eMail i us enviaré personalment els MP3.
dimarts, 12 d’octubre del 2010
Nous camins de participació democràtica
En Esteve Pont envia aquestes notes:
Fa dies que estem parlant dels problemes per arribar a la independència, com poder-nos organitzar com a poble, descentralitzar-nos. Potser es hora de fer quelcom?
La realitat es que el panorama polític i social a Catalunya, es com “un fractal”: Moltes tendències, diferents formes de fer el camí, diferents objectius, ..... Entenc que es normal, es la realitat de la vida.
Però si d’aquest fractal volem que surtin uns camins que ens portin al objectiu final, (organitzar-nos com a poble, sense dependències), cal que trobem formes que sent diferents, SUMIN, (no divideixin, ni restin). (Tampoc cal que sigui un sol camí. Cal que sent diferents, sumem)
dimecres, 6 d’octubre del 2010
Llums i ombres de l'urbanisme de Barcelona
En aquest llibre en Jordi fa un balanç de la transformació urbanística de Barcelona durant els trenta anys de democràcia.
Com a tast us resumeixo el programa de futur que proposa per a la ciutat al final del llibre, el trobo molt interessant:
dilluns, 4 d’octubre del 2010
La comunicació al Segle XXI
dilluns, 27 de setembre del 2010
President Companys
La Núria Ventura m'envia aquesta referència:
Un company de la Diputació, l'historiador Quim Aloy, ha fet aquestes troballes a un arxiu d'Amsterdam. LLegir-lo posa la pell de gallina
divendres, 24 de setembre del 2010
Expoli fiscal
La Carme Sala m'envia la referència d'aquest video del Cercle Català de Negocis on s'explica amb claredat el desequilibri fiscal i les limitacions de l'actual finançament (la mare dels ous) : Dèficit fiscal català
dijous, 23 de setembre del 2010
Presentacio de Janna
La presentació fou conduïda per Marta Vendrell i en Francesc Roca, que varen glossar el llibre i també la figura d’en Manel, de manera amable i simpàtica. En Manel es un homenot empordanès, sabi i proper alhora. Els qui tenim la sort de coneixer-lo, ja ho sabem i ho sabeu.
En Conrad Sala ens va regalar un parell de cançons, d’en Ramon Llull la primera i una poesia d’en Manel (quan feia poesia i que crec que hauria de tornar-hi), ambdues composades per ell mateix, que varen donar el darrer toc d’elegància a la polidessa de la presentació.
Tot plegat, un regal per l’intel.lecte. Felicitacions Manel.
Frederic Girós
dimecres, 22 de setembre del 2010
39 Aniversario de la última riada en Almeda Cornellà
El lunes día 20 de septiembre de 1971 a las 5 de la tarde los barrios de Martorell empezaron a inundarse tras el desbordamiento del rio Llobregat. Los vecinos del barrio Almeda, preocupados por la continua lluvia y la crecida de rio telefoneamos al Ayuntamiento para que este proporcionase el material adecuado para proteger las entradas de nuestras casas. Aún cuando en aquellos momentos el barrio Riera ya estaba inundado, la respuesta del Ayuntamiento fue: "NO HAY NINGÚN PELIGRO. EL RIO HA CRECIDO PERO NO HAY TEMOR DE INUNDACIÓN", minutos más tarde el rio se desbordó por Almeda y a los quince minutos el agua alcanzó alturas de más de 2 metros en la mayoría de las calles.
Leer más...
Leer más...
dimecres, 15 de setembre del 2010
Per a un projecte cívic de sobirania
Reprodueixo el manifest que en Lluís Crespo ha publicat al seu Blog Vivere civile . Em sembla que resumeix molt bé les idees sobre sobirania que hem estat discutint les darreres setmanes.
- Per construir una Catalunya moderna, a l’alçada dels països més avançats del món i per assumir el repte de la globalització ens cal aconseguir sobretot la nostra sobirania a través de l’exercici del dret a decidir de tots els catalans
dilluns, 13 de setembre del 2010
Maldito Karma
Malgrat el final pocasolta, és el llibre més divertit que he llegit des de "Sin noticias de Gurb". Us el recomano.
Ignasi Subirats
diumenge, 12 de setembre del 2010
Independències... (3)
En Miquel Bacardit m'envia aquest escrit:
Idependentisme, sobirania, confederació, federacio. Totes son paraules de moda i que estan en la boca de molta gent, Els politics ¿? ho utilitzen com esqué per les seves conveniencias i les entitats civiques com una cosa que tard o d'hora volen aconseguir en el major grau posible. Tanmateix peró, aquestes paraules no son d'avui. Fá anys i panys que les diem i les sentim per que el sentit de les nostres llibertats està arrelat profundament en la nostre herencia de pares a fills d'aquesta terra i, probablement, aquest sentiment ve alentat per el sistema imposat per l'estat espanyol.
Idependentisme, sobirania, confederació, federacio. Totes son paraules de moda i que estan en la boca de molta gent, Els politics ¿? ho utilitzen com esqué per les seves conveniencias i les entitats civiques com una cosa que tard o d'hora volen aconseguir en el major grau posible. Tanmateix peró, aquestes paraules no son d'avui. Fá anys i panys que les diem i les sentim per que el sentit de les nostres llibertats està arrelat profundament en la nostre herencia de pares a fills d'aquesta terra i, probablement, aquest sentiment ve alentat per el sistema imposat per l'estat espanyol.
dijous, 9 de setembre del 2010
Janna
Podeu escoltar la ressenya de la novel·la a iCat Fm
dilluns, 6 de setembre del 2010
La cançó de l'estiu
La Núria Ventura m'envia aquesta referència. Si us agrada la música doneu un cop d'ull a aquest blog que mantenen els bibliotecaris musicals : L'AMPLI
Hola Ignasi, t'envio l'última dels bibliotecaris musicals que tracten de cançons de l'estiu. Et recomano la versió i coreografies d'Azzurro en versió Adriano Celentano!
dimecres, 1 de setembre del 2010
Independències... (2)
En Esteve Pont Pau m'envia aquest comentari a "Independències..." però com que és molt llarg i obre un nou fil de discussió l'he publicat com un nou article:
Realment ho tenim difícil això de la independència.
Estic d’acord en el problema intern que comenta Rubert de Ventòs, respecte els emigrants de la perifèria, (o els seus fills, que ja no son emigrants), i els que ostenten el poder econòmic, però jo l’estendria a un problema generalitzat de coneixement i de consciencia social dels “Mass Media".
divendres, 27 d’agost del 2010
Comunicación y Poder
El presente libro constituye una exploración apasionante y rigurosa de las vías de cambio social abiertas por una nueva relación entre la comunicación y poder. Los medios de comunicación se han convertido en el ámbito en el que se despliegan las estrategias de poder, pero, en el actual contexto tecnológico, la comunicación de masas va más allá de los medios tradicionales: gracias a Internet y a los dispositivos móviles ha surgido un nuevo entorno comunicativo, la autocomunicación de masas, que ha modificado profundamente las relaciones de poder. Manuel Castells analiza las transformaciones que se han producido en la industria global de los medios de comunicación y, basándose en una diversidad de enfoques sociales y psicológicos, ofrece una investigación original de procesos políticos y movimientos sociales —los acontecimientos que siguieron al atentado del 11 de marzo en Madrid, la desinformación del público estadounidense sobre la guerra de Irak, el movimiento ecologista global contra el cambio climático, el control de la información en Rusia y China y el papel de Internet en las campañas electorales, como la de Obama— que ilustran la relación entre comunicación y poder del siglo XXI.
dijous, 26 d’agost del 2010
Independències... (1)
Abans que s'acabi el període de tranquil·litat que han imposat les vacances i comenci el guirigall de la campanya electoral, m'agradaria comentar-vos algunes idees i fets que m'han cridat l'atenció entre les moltes reaccions a la sentència de l'Estatut.
dilluns, 16 d’agost del 2010
Salvem la Rotonda!
El darrer projecte de N&N és enderrocar l'edifici modernista que es troba al començament de l'Avinguda Tibidabo anomenat La Rotonda per construir-hi un bloc d'oficines de més de 12.500 m quadrats.
diumenge, 15 d’agost del 2010
Dibuixar és...
La Núria Ventura m'envia aquesta referencia d'un vídeo de la Montse Ginesta:
La Montse fa cançons tan bé com dibuixa, us deixo les que va fer amb música d'en Victor Ammann l'any 1975 per acompanyar les històries d'en Bombolleta.
Bombolleta té un barret
Cau la Pluja
Bombolleta vola
Les libèl·lules
Bombolleta té un barret
Cau la Pluja
Bombolleta vola
Les libèl·lules
dilluns, 12 de juliol del 2010
Espanya colonial
En Miquel Bacardit m'envia aquestes notes:
Deixeu.me començar per dir-vos que som i sou collunuts la manifestació ha esgotat els orinals a Madrit. Tothom de diarrea. ni ha prou amb llegir la brunete mediatica i els seus comentaristes digitals cridant a la llei marcial i l'exercit, d'acord amb l'article vuité de la "Constitucion", per veure que cabalguem o al menys ells creuen sentir les petxades dels cavalls.
Deixeu.me començar per dir-vos que som i sou collunuts la manifestació ha esgotat els orinals a Madrit. Tothom de diarrea. ni ha prou amb llegir la brunete mediatica i els seus comentaristes digitals cridant a la llei marcial i l'exercit, d'acord amb l'article vuité de la "Constitucion", per veure que cabalguem o al menys ells creuen sentir les petxades dels cavalls.
dissabte, 10 de juliol del 2010
divendres, 9 de juliol del 2010
La manifestació
En Miquel Bacardit m'envia aquests notes:
No voldria fer-me extensiu en el per què s'ha hagut de convocar la manifestació del dia 10 de Juliol, crec que això mereix un comentari molt meditat i extens. Tanmateix però s'han de matissar algunes coses importants.
dijous, 8 de juliol del 2010
Exposició
En Fritz Giros i la Yoko Kataoka inauguren el 16 de Juliol una exposició al Port de la Selva:
dimecres, 7 de juliol del 2010
Crisi econòmica o crisi política?
En Miquel Bacardit m'envia aquestes notes:
L'actual conjuntura econòmica que s'està patint arreu i amb més intensitat a casa nostra no es casual sinó causal. Causal per que té unes causes concretes i per que ve avalada per l'oligarquia econòmica mundial que arrel de la caiguda del comunisme soviètic, provocat per una pèssima praxis dels seus dirigents i amb l'assedi constant del gran capital, s'han convertit en amos, el terme s'ha d'emplear pejorativament, de tot el mon occidental. Aquests nous neo-feudals del segle XXI comencen la fabricació en serie del home robot, estigmatitzat per la sacralitat del treball, que cada vegada serà menys contractual i més santificat, i estimulats pel marketing del millor i el més fort per aguantar el treball que augmenti la producció, al temps que se'ls inculca subliminalment la necessitat del consum que acabi amb els stocks produïts per la mateixa producció, en benefici, no pas del país que viuen i d'ells mateixos, sinó de les butxaques alienes a tota millora social.
L'actual conjuntura econòmica que s'està patint arreu i amb més intensitat a casa nostra no es casual sinó causal. Causal per que té unes causes concretes i per que ve avalada per l'oligarquia econòmica mundial que arrel de la caiguda del comunisme soviètic, provocat per una pèssima praxis dels seus dirigents i amb l'assedi constant del gran capital, s'han convertit en amos, el terme s'ha d'emplear pejorativament, de tot el mon occidental. Aquests nous neo-feudals del segle XXI comencen la fabricació en serie del home robot, estigmatitzat per la sacralitat del treball, que cada vegada serà menys contractual i més santificat, i estimulats pel marketing del millor i el més fort per aguantar el treball que augmenti la producció, al temps que se'ls inculca subliminalment la necessitat del consum que acabi amb els stocks produïts per la mateixa producció, en benefici, no pas del país que viuen i d'ells mateixos, sinó de les butxaques alienes a tota millora social.
dimarts, 6 de juliol del 2010
Pere Calders
Llegit així, s'esborren les fronteres entre els diferents contes i el llibre se m'apareix com si fos una gran novel·la russa, amb centenars de situacions diverses, amb una multitud de personatges que creuen les seves vides i, com argument de fons, l'anima de la catalanitat (si es que això te algun sentit) i el paper fonamental de l'atzar i l'absurd en tot plegat.
Us deixo aquí alguns micro-contes que són el resum de les gairebé mil pàgines del llibre. Segurament ja els coneixeu però mai s'acaba el plaer de rellegir-los.
dilluns, 5 de juliol del 2010
La pell en flames
En Ricard Camprodon m'envia aquesta referència:
Sotacabina Teatre presenta:
Actuació d'Alba Puig, Aleix Costales, Mercè Pardo i Guillem Mariné
www.sotacabina.comLa pell en flames, de Guillem Clua
9, 10 i 11 de juliol
Divendres i dissabte a les 21h i diumenge a les 18h
Preu: 6€
Actuació d'Alba Puig, Aleix Costales, Mercè Pardo i Guillem Mariné
i direcció de Marc Camprodon
Us hi esperem!
Sotacabina Teatredivendres, 2 de juliol del 2010
Cruïlla de camins
Fa uns dies comentava amb la Pia Vilarrubias la importància de l'atzar. Sovint són fets casuals i intranscendents en aparença els que ens marquen els camins de la vida. Sembla com si només ens quedes la petita llibertat d'escollir a quin tren pugem.
La Pia ho explica molt bé en aquest missatge-poema que m'acaba d'enviar:
La Pia ho explica molt bé en aquest missatge-poema que m'acaba d'enviar:
dimarts, 29 de juny del 2010
Estrena teatral
La Ketty Soldevila m'envia aquesta referència:
Hola, us comunico que el proper dia 30/06/2010 a las 21 hores, fem el final de curs de l'escola de Teatre.
Centre Parroquial de St.Vicenç de Sarrià
C/ Pare Miquel de Sarria, 8
08034 Barcelona
El programa es:
La importancia de llamarse Ernesto, de Oscar Wilde
8 Mujeres, de Robert Thomas
Ketty Soldevila
divendres, 18 de juny del 2010
15 artistas dan voz a víctimas de la dictadura
Cineastas, actores, músicos y escritores se meten en la piel de 15 asesinados por el golpe de estado que dieron los fascistas en 1936 y la represión de la posterior dictadura durante 40 años. Reivindican los valores que defendieron los represaliados por defender la legalidad republicana.
Pedro Almodovar, Maribel Verdú, Javier Bardem, Almudena Grandes, Juan Diego Botto, María Galiana, Carmen Machi, Juan José Millás, Aitana Sánchez-Gijón, Paco León, Pilar Bardem, José Manuel Seda, Hugo Silva, Miguel Ríos y Juan Diego dan voz a quince víctimas de la dictadura.
dimecres, 16 de juny del 2010
No és possible el que visc... (2)
La Pia Vilarrubias acaba el seu comentari a "No és possible el que visc (1)" amb la frase següent : "Jo crec que hi ha quelcom que ha de canviar, s'ha acabat el guió i abans que ens en proposin un que sigui més del mateix, cal que no els donem més peixet i ens en inventem un altre." Hi estic totalment d'acord. Els darrers dies he recollit una sèrie d'opinions sobre el tema per continuar la reflexió.
dimarts, 8 de juny del 2010
No és possible el que visc...(1)
Un dels àlbums que més m'agraden d'en Pi de la Serra és "No és possible el que visc". Te una portada d'en Viladecans, un acompanyament de luxe i, com a enginyer de só en Ricard Casals (com gairebé a totes les produccions d'aleshores a Barcelona). Escoltades avui les cançons tenen un aire estrany, una mica desconcertat, de temps d'espera, que s'adiu molt bé amb l'ambient que es respirava quan es va publicar a començaments del 1974 (en Carrero Blanco havia volat al cel feia un mes , el Barça guanyava per 0-5 al Bernabeu i faltava més d'un any per la mort del dictador).
dilluns, 31 de maig del 2010
La ressaca del Sant Jordi (2)
Els llibres d'en Roth m'agraden molt perquè no son, només, "el mirall deixat a la vora del camí...". Amb un estil planer i com qui no vol la cosa, arrossega al lector fins al bell mig de les contradiccions dels seus personatges. La lectura d'un llibre d'en Roth no és mai un acte passiu, de vegades et clava un cop de puny a l'estomac que et talla l'alè...
Ignasi Subirats
dissabte, 29 de maig del 2010
dimecres, 26 de maig del 2010
divendres, 21 de maig del 2010
Els artistes de BCN ens inviten als seus tallers
Aquesta es la Web amb informació detallada: Tallers Oberts
Aquí teniu el programa per a tota la ciutat: Tallers a BCN
Aquí, el programa de Ciutat Vella: Tallers a Ciutat Vella
El taller de la Maite el trobareu al carrer del Rec nº 62, pral.
Si no hi podeu anar, podeu visitar la seva pàgina Web: Maite Soldevila
dijous, 20 de maig del 2010
Anna Roig
En Lluís Sole m'ha fet conèixer el primer disc d'aquesta noia de Sant Sadurni d'Anoia que fa cançó francesa (en català i francès). M'ha agradat, segons com sembla la Guillermina...
Us deixo unes cançons com aperitiu:
divendres, 14 de maig del 2010
Realisme socialista...
En Fritz m'envia aquesta referència:
Però no us perdeu el video que es projecta al final de tot de la sala, en pantalla de gran format. Sobretot!
Fritz Girós
Us recomano aquesta exposició a Casa Asia. El tema central son els cartells de propaganda patriótica que al llarg dels anys s’han utilitzat per qualsevol cosa: la campanya de la sembra de l’arroç, l’esforç comú per fabricar millor i mes depressa maquinària agrícola, la unió de camperols, obrers, soldats i tècnics (no us sona?), etc.
Ademés hi ha quatre pantalles que van mostrant videos de la Corea actual, amb el president i tot.
Fritz Girós
dijous, 13 de maig del 2010
Amunt els pobres de la terra!
Molts de vosaltres sabreu a què em refereixo si parlo del "chechos". Pels que no en sabeu res, us diré que el PCR ("R" de revolucionari) i les seves organitzacions de masses (C.H.E i C.H.O) eren els més frikis dels grupuscles que es movien pels ambients d'extrema esquerra a la Barcelona de finals dels anys seixanta del segle passat.
Molts dels "chechos" que vaig conèixer eren excel·lents persones (d'altres eren personatges sinistres), i sempre m'he demanat com era possible que tan bona gent, amb una intel·ligència superior a la mitjana, poguessin fer, en política, les "tonteries" mes monumentals i les barrabassades més sonades. En deixar la política molts d'ells es convertiren en professionals de reconegut prestigi.
Molts dels "chechos" que vaig conèixer eren excel·lents persones (d'altres eren personatges sinistres), i sempre m'he demanat com era possible que tan bona gent, amb una intel·ligència superior a la mitjana, poguessin fer, en política, les "tonteries" mes monumentals i les barrabassades més sonades. En deixar la política molts d'ells es convertiren en professionals de reconegut prestigi.
diumenge, 9 de maig del 2010
Els dimonis d'en José Guadalupe Posada
Aquest es un recull d’alguns gravats en els que presenta situacions quotidianes de fets que succeïen habitualment a Mèxic. Era com la pàgina de successos: assassinats de fills per pares, de pares que assassinaven a fills, ben segur que molts d’ells causats per malalties mentals. Vaja, com ara passa. La característica d’aquests gravats es que en tots ells apareixen dimonis i sers malignes que son els que, suposadament, influïen de manera decisiva en les persones que cometien aquestes barbaritats.
Aquí hi han altres gravats : Gravats de dimonis d'en Jose Guadalupe Posada
Aquí hi ha un resum de la biografia de l'autor : Biografia d'en José Guadalupe Posada
Fritz Girós
divendres, 7 de maig del 2010
La ressaca del Sant Jordi (1)
Es un llibre estrany, escrit en un valencià sorprenent, que m´ha atrapat de la primera a l'ultima pàgina. Si l'heu llegit, m'agradaria saber que en penseu.
La imatge mediàtica de la Moliner (sempre sobreactua) m'havia fet mirar amb recança els seus llibres. M'equivocava. El llibre s'ha promocionat com a distret i divertit però el que m'ha agradat més és que porta molta mala baba...
Continuarà...
Ignasi Subirats
Ignasi Subirats
dimecres, 21 d’abril del 2010
dijous, 8 d’abril del 2010
Robo en el museo Dalí
L'amic Lluís Campo sempre ha tingut la virtut de sorprendre'ns. El proper divendres en Nani Riera presenta la primera novel·la d'en Lluís al Col·legi de Periodistes (Rambla Catalunya 10, dia 9 a les 19.30h).
Trobareu tota la informació sobre aquest llibre, que és només el començament d'una sèrie, a la seguent pàgina web: Alexia investiga
Aquí podeu veure el "Booktrailer" de l'obra:
Trobareu tota la informació sobre aquest llibre, que és només el començament d'una sèrie, a la seguent pàgina web: Alexia investiga
Aquí podeu veure el "Booktrailer" de l'obra:
diumenge, 28 de març del 2010
Matemàtiques i natura
En Fritz Girós envia aquesta referència:
Aquest és un vídeo, que sobre la base matemàtica dels fractals, fa l'aplicació pràctica d'aquests fractals en la mateixa natura. Es força interessant, perquè representa molt gràficament (geomètricament), d'on surten els algoritmes matemàtics que generen les formes.
Tant interessant com el vídeo és l’explicació que hi ha al darrera i que trobareu aquí.
Si us agraden les matemàtiques hi ha un blog de la UB molt interessant: Biblioteca de matemàtiques
Fritz Girós
Aquest és un vídeo, que sobre la base matemàtica dels fractals, fa l'aplicació pràctica d'aquests fractals en la mateixa natura. Es força interessant, perquè representa molt gràficament (geomètricament), d'on surten els algoritmes matemàtics que generen les formes.
Tant interessant com el vídeo és l’explicació que hi ha al darrera i que trobareu aquí.
Si us agraden les matemàtiques hi ha un blog de la UB molt interessant: Biblioteca de matemàtiques
Fritz Girós
dilluns, 22 de març del 2010
La SGAE i les biblioteques
Corre per Internet un escrit de l'escriptor José Luis Sampedro contra el cobrament d'un canon de 20 cèntims per cada llibre deixat en préstec a les biblioteques. Jo també he difós aquest escrit, que podeu trobar aquí: Por el placer de la lectura.
He rebut les opinions de dos amics que valoro molt pel seu coneixement directe del tema i crec que val la pena tenir-les en compte.
Ignasi Subirats
dijous, 18 de març del 2010
Entre todos lo mataron....
El passat dimarts en Josep Ramoneda publicava al El Pais un anàlisi bastant interessant sobre la mort anunciada del tripartit. Ja s'han començat a sentir els comentaris aïrats dels "petit maitres" de dreta fent bo l'aforisme de "ladran, luego cabalgamos..." De fet, no n'hi ha per tan. L'article està bé però hagués pogut anar molt més a fons..
Us deixo l'enllaç de l'article per si no l'heu llegit: Entre todos lo mataron...
Ignasi Subirats
Us deixo l'enllaç de l'article per si no l'heu llegit: Entre todos lo mataron...
Ignasi Subirats
dilluns, 15 de març del 2010
Ciutats imaginàries
Dec ser molt antic però m'agraden les cançons d'en Charles Trenet. M'agraden fins i tot quan es posa cursi o quan ensenya totes les plomes de "pédé".
[Podeu posar una mica de música mentre seguiu llegint...]
El que em passa es que les cançons d'en Trenet, en Brassens o la Barbara, els llibres d'en Simenon o d'en Modiano, els films d'en Tati, formen un univers sentimental on m'hi trobo a gust. Molts d'ells parlen de Paris però, en realitat, el lloc que dibuixen no ha existit mai, es un lloc inventat, una ciutat imaginària.
[Podeu posar una mica de música mentre seguiu llegint...]
El que em passa es que les cançons d'en Trenet, en Brassens o la Barbara, els llibres d'en Simenon o d'en Modiano, els films d'en Tati, formen un univers sentimental on m'hi trobo a gust. Molts d'ells parlen de Paris però, en realitat, el lloc que dibuixen no ha existit mai, es un lloc inventat, una ciutat imaginària.
divendres, 5 de març del 2010
La Institución Escolar Sibiuda
En un barri "perifèric" com era el Clot als anys cinquanta (vegeu "Els nostres orígens"), aquella escola era un petit miracle. En Josep Roch tenia una forta personalitat i va aconseguir, enmig de la misèria espiritual del franquisme, crear un espai de llibertat on s'aplicaven els principis pedagògics de la "Escola Nova" i s'educava en un humanisme d'arrels cristianes o, més ben dit, "franciscanes".
dijous, 4 de març del 2010
El culo, las témporas...i toros
Avui no tinc ganes de perdre el temps amb la senyora Rahola per comentar el seu article d’avui, 5 de març del 2010, a La Vanguardia i que ella titula: Russell no puede hablar, en el que comenta les resolucions del tribunal Russell sobre l’estat d’Israel. La dona es desmelena i els titlla de “delirante tribunal”. Tot perquè el que ha resolt aquest tribunal es una acusació directa i flagrant contra el comportament de l’estat sionista. No segueixo, perquè ho podreu llegir a la web de La Vanguardia, els que no heu tingut ocasió de fer-ho : Russell no puede hablar
divendres, 26 de febrer del 2010
Espriu
En Fritz Giròs diu:
Aquest dies es compleixen 25 anys de la mort d’en Salvador Espriu i he tornat a agafar del prestatge les seves poesies. Es ben curiós aquest poeta, perquè cada vegada que torno a llegir-lo, hi trobo alguna cosa nova.
Adjunto I BEG YOUR PARDON, que es una manera de veure amb força humor (negre, es clar) els començaments de la carrera nuclear-militar. Es un poema que pertany al llibre “Les cançons d’Ariadna”, en els que resalto: Baralla de dos cecs captaires, L’ós Nicolau, Victima d’encanteris, Guany pur, Plaça de suburbi i sobre tot la Cançó d’Esperanceta Trinquis...
dimecres, 24 de febrer del 2010
El clítoris de la Rahola
En Fritz Girós envia aquestes notes:
El dia 19 de febrer de 2010, i en referència a un projecte que el ministeri de Bibiana Aido ha subvencionat amb 26.000 euros, el periodista Ignacio Escolar deia, en la seva columna al diari El Publico:
Se trata de una investigación médica sobre tejidos, que está orientada a la genitoplastia: un tipo de operación quirúrgica que sirve, entre otras cosas, para que las mujeres que han sufrido una ablación del clítoris, un cancer o una mutilación por un problema con la episiotomía en el parto, puedan recuperar algo de la sensibilidad genital: algo de felicidad y de autoestima.
El dia 19 de febrer de 2010, i en referència a un projecte que el ministeri de Bibiana Aido ha subvencionat amb 26.000 euros, el periodista Ignacio Escolar deia, en la seva columna al diari El Publico:Se trata de una investigación médica sobre tejidos, que está orientada a la genitoplastia: un tipo de operación quirúrgica que sirve, entre otras cosas, para que las mujeres que han sufrido una ablación del clítoris, un cancer o una mutilación por un problema con la episiotomía en el parto, puedan recuperar algo de la sensibilidad genital: algo de felicidad y de autoestima.
dissabte, 20 de febrer del 2010
dijous, 18 de febrer del 2010
¿Tempesta en un vas d'aigua?
Encara estic perplex pel "pollo" que ha muntat el Sr. Ernest Maragall amb les seves declaracions. No entenc com un polític experimentat pot presentar amb tota la solemnitat un anàlisi meditat per baixar-se els pantalons a l'endemà.
dimecres, 10 de febrer del 2010
Seductors, il·lustrats i visionaris
Però el llibre és molt més que això, en Castellet es molt "puta" (o, més ben dit, molt savi) i amb un llenguatge planer, tot explicant anècdotes en aparença intranscendents, proposa una interessant reflexió del paper de la cultura i els intel·lectuals.
dissabte, 6 de febrer del 2010
En Nani Riera
L'Ignasi Riera, des del seu exili madrileny, publica cada quinze dies (els dimecres) un article a la secció d'opinió de l'Avui.
Aquí us deixo un enllaç amb un dels seus últims articles: Ciutats maleïdes?
L'Ignasi continua sent el mateix de sempre. Gràcies Nani!
Ignasi Subirats
Aquí us deixo un enllaç amb un dels seus últims articles: Ciutats maleïdes?
L'Ignasi continua sent el mateix de sempre. Gràcies Nani!
Ignasi Subirats
dijous, 4 de febrer del 2010
La por a l'Islam
En Fritz Girós em fa arribar la referència d'un article del corresponsal de La Vanguardia a París on fa una reflexió molt interessant sobre els sentiments que ens provoquen aquest nous veïns. L'article acaba dient:
"No es la burka lo que da miedo. Ni los sermones inflamados de los integristas. Es el espeso silencio del conjunto de los musulmanes lo que resulta inquietante."
L'article complet el trobareu aquí: Ese espeso silencio
"No es la burka lo que da miedo. Ni los sermones inflamados de los integristas. Es el espeso silencio del conjunto de los musulmanes lo que resulta inquietante."
L'article complet el trobareu aquí: Ese espeso silencio
dimecres, 3 de febrer del 2010
Els nostres fills ens demanaran comptes....
La Rosa Gras m'envia aquest missatge. Mireu-lo i feu-lo córrer...
Para que esta pelicula salga en los cinemas, es necesario que la mayor cantidad de personas mire el anuncio dentro de los 3 proximos dias.Va sobre los productos quimicos en la agricultura y su relación con el aumento de cancer en la población. Por favor, pasarlo a vuestros contactos , es el numero de visitas que determinara que
se estrene en las salas de cine.
se estrene en las salas de cine.
http://
Pour que ce film soit en salle ( film qui dénonce les méfaits de la mauvaise alimentation et des pesticides) il faut qu'un maximum de personnes regarde la bande-annonce dans les 3 jours à venir. Faites passer, même si vous ne levisionnez pas complètement; c'est le nombre de visites dans les 3 jours qui fera le poids... Le voir est encore mieux. Faites suivre à tous vos contacts !
divendres, 29 de gener del 2010
Giorgio Gaber
En Fritz em va passar fa un temps la referència d'aquest cantautor italià mort el 2003 (aquest Blog sembla la secció de Necrològiques de La Vanguardia, m'ho haure de fer mirar...). El "Signor G", com s'anomenava ell mateix, no passarà a la història de la música per les seves cançons sinó per les seves lletres. Més que un cantant, es un gran actor que recita les seves "homilies" sobre un fons musical.
dimecres, 27 de gener del 2010
Aquest any patirem...
Amb la perspectiva de les eleccions al Parlament, ja ha començat el joc de camuflatges i el ball de màscares.
Just acabades les festes, ha començat el ball i hem pogut veure a demòcrates "amb pedigrí" disfressats de xenòfobs, xenòfobs "de tota la vida" vestits de demòcrates impecables, pro-nuclears "de sempre" posant-se al capdavant de la manifestació dels "anti" i, anti-nuclears "de debò", marcant paquet i apel·lant a principis immutables (¿ i que en fem de la merda?)... Tot això, només en tres setmanes. I el que ens espera!
Mentrestant, les calculadores dels funcionaris de partit i la seva clientela treuen fum: "¿Quants diputats pot treure en Carretero?", "¿i en Laporta?","si el PSC baixa, però Iniciativa aguanta, ¿sumen prou?", "¿fins a on s'ensorrarà Esquerra?","¿qui patirà més la sentència del TC?", "¿que pot treure la Rosa Díaz?", "¿a qui li prendrà més vots?", "¿es presenten les CUP?"....
Just acabades les festes, ha començat el ball i hem pogut veure a demòcrates "amb pedigrí" disfressats de xenòfobs, xenòfobs "de tota la vida" vestits de demòcrates impecables, pro-nuclears "de sempre" posant-se al capdavant de la manifestació dels "anti" i, anti-nuclears "de debò", marcant paquet i apel·lant a principis immutables (¿ i que en fem de la merda?)... Tot això, només en tres setmanes. I el que ens espera!
Mentrestant, les calculadores dels funcionaris de partit i la seva clientela treuen fum: "¿Quants diputats pot treure en Carretero?", "¿i en Laporta?","si el PSC baixa, però Iniciativa aguanta, ¿sumen prou?", "¿fins a on s'ensorrarà Esquerra?","¿qui patirà més la sentència del TC?", "¿que pot treure la Rosa Díaz?", "¿a qui li prendrà més vots?", "¿es presenten les CUP?"....
diumenge, 24 de gener del 2010
Els altres escriptors catalans
M'ha agradat "Fin", la primera novel·la publicada d'en David Monteagudo. Sobre una trama de ciència ficció, aconsegueix aixecar uns personatges creïbles i, m'atreviria a dir, fer literatura sobre la generació que ha superat els quaranta anys. Si la llegiu, m'agradaria saber que en penseu. En Jordi Oliveró ja m'ha dit que pensava fer una ressenya més amplia d'aquest escriptor "proletari" (L'autor treballa en una fàbrica de cartons a Vilafranca del Penedès)
Aquest llibre m'ha fet pensar, parafrasejant Candel, en els "altres" escriptors catalans, es a dir, els que tenen el castellà com a llengua pròpia, tots ells sorgits al marge de la cultura "oficial".
divendres, 22 de gener del 2010
El barri del Clot
El primer que em va impressionar dels llibres d'en Rabinad era que em feien reviure els barris on vaig néixer i on vaig viure la meva joventut (el Clot, San Marti, Poblenou ). Hi trobava el soroll des telers i els tramvies, la pudor de taladrina dels mecànics, els carres sense asfaltar on jugàvem...
dijous, 21 de gener del 2010
Gravats d'en Frederic Giros
En Fritz Girós m'envia les seves darreres obres. No estan acabades, son encara proves d'artista, però tenen molta força...
dimecres, 20 de gener del 2010
DE SENECTUTE
dimarts, 19 de gener del 2010
El mon contra Iniciativa
Gairebé mai estic d'acord amb el que fa Iniciativa (el que en penso ja ho vaig resumir fa uns dies a Iniciativa es renova?). Els amics Saura i Baltasar sols saben posar-se en problemes que desprès son incapaços de gestionar, no en saben més els "pobrets"... Però el que esta passant des de fa un temps amb Iniciativa es de Jutjat de guàrdia. No hi ha proposta o acció de ICV que no rebi una allau de crítiques, la majoria de les vegades demagògiques, per part de tothom, fins i tot dels seus aliats.
dilluns, 4 de gener del 2010
Cerdà, 150 anys de modernitat
A finals de Gener s'acaba la exposició sobre el pla Cerdà que fan a les Drassanes. Ja sabíem moltes coses sobre el "Plan del Ensanche", però aquesta exposició permet una visió de conjunt que impressiona.
El primer que em ve al cap es la potència del projecte democràtic i igualitari ideat per en Cerdà i el corrent de "reformistes socials" que, amb la col·laboració dels lliberals espanyols, van fundar la Barcelona moderna contra les propostes reaccionaries de la burgesia barcelonina. Davant seu, les reformes posteriors com la Barcelona Olímpica fan pixar de riure.
L'altre idea es que quan no hi ha un pla director discutit i pactat, la planificació del territori queda en mans del mercat, es a dir del interessos privats, la especulació, el benefici immediat, la corrupció... Cent cinquanta anys després del pla Cerdà i trenta de democràcia, on està el pla per l'àrea metropolitana i el conjunt del territori català?
Ignasi Subirats
Subscriure's a:
Missatges (Atom)