S'ha traspassat uns línia vermella...
Estic d'acord amb el president Mas. Mentre els acampats a les Places podien ser presentats com uns maniàtics de les assembles, com plantadors de tomaqueres o organitzadors de cursos de Ioga era molt fàcil menystenir-los i mirar cap una altra banda. Ahir, els indignats van posar el dit a la nafra i als parlamentaris (a tots sense excepció) els hi van tremolar les cames.
Ara las coses van de veres, i això no ho poden ocultar els marrameus hipòcrites de polítics professionals, periodistes "de cambra", "petit-maitres", tertulians i altres components de la clientela que es manifesten indignats pel segrest del Parlament. No diuen, però, que fa ja molt de temps que el sistema polític està segrestat per elits endogàmiques i autistes que actuen més com a corretja de transmissió dels poders financers que com a canals de participació de la majoria de la població a la política.
Els milers de manifestants rodejant el Parlament i cridant "ningú, ningú, ningú no ens representa!" han fet que el moviment del 15M hagi donat un pas endavant qualitatiu: de la indignació a la revolta, del manifest a l'acció política i han emprès el que em sembla l'únic camí per fer fora una casta política caducada i renovar la viciada vida democràtica del nostre país: la ocupació del carrer, la desobediència civil i la coacció (sí, he dit la coacció) pacífica.
Els violents i la galdosa actuació de la policia
No és veritat que el deure de la policia democràtica sigui mantenir la llei i l'ordre. Això ho defensen els neo-franquistes del PP com la senyora Sanchez-Camacho, però no pot dir-ho el president d'un partit de llarguíssima tradició democràtica com CiU. El primer deure de la policia democràtica és preservar el lliure exercici dels drets de tots els ciutadans. Ahir els Mossos no van defensar els drets democràtics, ni dels ciutadans parlamentaris, ni dels ciutadans indignats.
Des de feia dies era pública i notòria la convocatòria d'una acció de desobediència civil per aturar el pas dels parlamentaris, fins i tot explicaven tot l'operatiu amb pels i senyals com podeu veure en aquest document: 14 i 15J guiapractica.pdf . Francament, no entec (o sí que ho entenc massa bé) que amb 10 díes no es pugues organitzar un cordó policial per assegurar l'arribada dels parlamentaris a l'hemicicle com ja es va fer, amb total eficàcia, el diumenge passat a una pila d'ajuntaments.
M'he estat mirant les imatges d'ahir ( i no faltaven càmeres ni periodistes) i els grups que atacaven a la policia no passaven de una trentena de persones i els que atacaven els parlamentaris no eren més d'una dotzena. La policia, mentrestant, deixava fer. Francament, em sembla un escàndol!. Fa uns dies el Conseller d'Interior es vantava de tenir fitxats tots els brètols que es dedicaven a les destrosses a Canaletes desprès de les celebracions del Barça i proposava detencions preventives. De debò ens vol fer creure que la policia no coneix un per un els violents que rebenten les protestes? i que no els té infiltrats fins el coll? Com diria en Mohamed Jordi "el conseller s'ens esta pixant a la boca!"
Al senyor Felip Puig el perd la vanitat i el primer que va dir baixant de l'helicòpter va ser mes o menys "ara no em podran dir que jo començo la violència..." amb la seva rialleta cínica. Al senyor conseller se l'hi veu el llautó quan està jugant a Maquiavel d'opereta. Si el Sr Puig no va saber organitzar la protecció dels parlamentaris ni l'aïllament dels grups de provocadors (tot plegat una feina ben fàcil) mereix ser cessat per ineptitud manifesta. Si, com tot indica, va fer-ho com estratègia política, per rebentar el Moviment del 15M com va fer amb l'excusa de la "neteja" el 27M, mereix ser portat davant els Tribunals per haver incomplet les seves funcions i atacat la convivència democràtica, conscientment i amb premeditació.
Malgrat tot sóc optimista
Porto masses decepcions i renuncies a l'esquena per creure en solucions-miracle, però em trec el barret pel que el moviment del 15M ha aconseguit en només quatre (quatre!) setmanes.
- La manifestació del 15M i les acampades han aconseguit fer un diagnòstic clar de la situació, amb el que ens hem sentit identificats una pila de gent.
- Les assembles de pobles i barris han pres el relleu de unes Associacions de Veïns en declivi. I han encetat formes de lluita innovadora com el bloqueig de desnonaments o la col·laboració amb treballadors de la sanitat i l'ensenyament.
- De forma vacil·lant encara, estan començant a experimentar noves formes organitzatives no jeràrquiques amb l'us intensiu d'Internet. Estic convençut que serà la forma d'organització política del segle XXI. A Islàndia, que estan més avançats, la discussió i l'aprovació dels articles de la nova Constitució s'està fent amb participació de tota la població per Internet i amb sistemes de votació electrònica! Podeu veure la informació completa aquí Islandia recurre a la ‘inteligencia colectiva...'
5 comentaris >>>:
Sempre he sentit que per analitzar qualsevol fet a la vida, cal veure a qui beneficia. En el cas del bloqueig d'ahir del Parlament, al meu parer és evident que finalment, la classe política "tradicional", que va d'esquerra a dreta, sense excepcions, ja té l'excusa per atacar el moviment amb raons qua a molta gent li semblaran justes. No cal ser gaire llest per veure que, per acció o be simplement per omissió, es pot propiciar l'aparició de gestos violents.
Crec que s'estàn posant en evidència, no volen enfrontar-se amb l'evidència que la gent comença a estar farta de moltes coses, però això costa molt de resoldre i probablement trepitja massa ulls de poll "il·lustres".
Crec que és un acte de responsabilitat prendre posició davant dels fets del Parlament, ahir dia 15 de Juny. No estic d’acord amb el relat de l’Ignasi. Els indignats, en assemblea, havien decidit clarament bloquejar el parlament per impedir-hi l’accés als parlamentaris. Ara no es poden treure les puces de sobre, dient que ells no volien la violència: com es pot, sinó, impedir el pas de més de cent cinquanta persones per fer la seva feina, sinó usant la violència?
Crec que convé fer un petit repàs d’història, per veure si és realment el feixisme el que ensenya l’orella darrera aquest magmàtic moviment d’indignats. Molta gent de la meva edat (62) que vam viure el final del franquisme i vam estudiar aquests fenòmens, vam aprendre que el feixisme italià i el nazisme alemany tingueren com a base social principal la classe mitjana empobrida, amb “perill” de proletarització, en un context de crisi econòmica aguda. També el feixisme i el nazisme usaren una fraseologia d’esquerres, i cercaren enemics ficticis i per tant, fàcils, deixant intactes els poders reals. És exactament el que pot passar ara. És simptomàtic que, de tots els poders que ataquen els indignats, al final s’hagin centrat en el poder més feble i el més democràtic, els nostres pobres diputats del nostre pobre Parlament. Algú creu que és a les mans d’aquests diputats resoldre els greus problemes d’una economia global anàrquica i desballestada? Els nazis van cremar el parlament alemany i així van acabar amb el darrer reducte de democràcia.... la continuació de la història ja és ben coneguda. Ara aquests indignats volen “cremar simbòlicament” el nostre Parlament. Però aquest encara representa alguns milions de votants, mentre que els indignats es representen a ells mateixos.
Els problemes que denuncien els indignats són reals, però nosaltres, els “vells”, sabem que canviar les coses és un camí llarg, costerut i ple de giragonses. No hi ha dreceres. Els indignats han viscut un miratge, propiciat per uns mitjans àvids de noticies, que els han aplaudit acríticament. També podria donar una llista llarguíssima de noms d’intelectuals, artistes, gent mediàtica etc. que han trobat “chic” riure’ls les gràcies, obviant que ells viuen de la moma pública des de fa trenta anys. Viure per veure!
Espero que la gent més reflexiva dintre dels indignats trobi els camins i la força de voluntat per tirar endavant, separant-se radicalment d’aquest totalitarisme anarco-feixista que treu el nas dins del moviment, i que encara és minoritari.
I als companys de lluites passades, els prego que es prenguin seriosament el punt de vista que he intentat resumir.
Estic plenament d'acord amb l'Ignasi i ho dic perquè la contraofensiva mediàtica (El Periódico, La Vanguardia...) i institucional (partits, parlament) no deixa cap dubte: saben molt bé que la classe política tradicional es troba en el punt de mirar dels indignats i que perilla la seva fins ara impunitat. Vegeu la reacció de la premsa convencional: l'acció de la Ciutadella hi va trobar més ressò que el cop d'estat del 23F: la democràcia en perill, un atac a la democràcia, deien. Siguem seriosos si 2.000 persones poden posar en perill la democràcia, cal preguntar-se quina mena de democràcia tenim. A Atenes, 25.000 persones encerclen el parlament i ningú parla d'ensorrar la democràcia. El nerviosisme i la histèria dels nostres polítics el dia 15,és molt alliçonadora: saben que ha nascut una nova consciència política sistèmica. I això els hi fa por.
Nardis Clapés a dit:
Tota violencia es nefasta en una societat, tant sigui la violencia institucional, com la dels vandals que aprofitan quasevol acte (trionf esportiu , manifestacio,etc.)per enfrontarse a la policia, com per destruir mobiliari urba o causar destroses a particulars.
En el discurs de fa un parell de dies el Sr. Mas ve dir que se habia traspasat le linea vermella (com si els politics no fessi tems que la han traspasada)i que calia aplicar la violencia legitima, que disculpesim si es veiesin escenes fortes a partir d´ara. La meva pregunta es ¿si en la aplicacio de aquesta violencia legítima dones fruit una mort? ¿la mort tambe seria legítima? Perque com tots sabem aquet es un pais que no reaccionem fins que no es produeix una mort. Seria convenient que els nostres politics amb aquestas aparexenses als mitjans de comunicació, portesin la intervencio escrita perque el seu subconscient moltes vegades els traiciona.
Tambe he sentit al Sr Mas i Puig aixi com altres membres de CIU com del PP (Sr Millo) comparar els violents del Parc de la Ciutadella amb la kaleborroka, amb aquesta afirmacio demostran una vegada mes la ignorancia i el desconaixament a la hora de parlar, ja que hi-ha una gran diferencia de acció, estrategia i suport. Els violents del Parc de la Ciutadella son habituals activistas antisistema organitzats molt basicament i gent de la que ja he citat anteriorment. La kaleborroja es un grup que es basa en la guerrilla urbana, amb un suport estrategic estudiat, preparat i el recolzament i suport de un grup terrorista que tots ja coneixem. Al Sr. Millo tindria (si es que el seu desconeixament continua) que parlar mes sobint amb el seus compayns del seu partit per veura la dificultat en que es troban per gobernar el Pais Basc, mes que res o dic perque sapiga distingi per una vegada i parlar en propietat.
Personalment, i com independentista furibund que soc, no hauria d'estar gens al costat d'un moviment espanyolero, mai Espanya o els espanyols han portat res de bo pels catalans. Algunes veus s'han aixecat de diferents àmbits valorant això, algunes de polítics a l'atur que miren de col.locar-se, però d'altres amb sentit de responsabilitat. Crec, per tant, que cal aclarir punts. Qui vulgui mirar aquest moviment amb clau patriòtica es que no ha entès res de res. Un moviment social amb unes premisses i exigències com les d'aquesta gent no té Pàtria ni Idioma, vingui d'on vingui s'ha de ajudar i donar-li suport fent palesa la dita "Aixequeu.vos paries de la terra". Content estaria si aquest moviment s'estengues arreu d'Europa, per que el mal que patim tots no es exclusivament amb clau Peninsular. Si es cert que la Partitocràcia del sistema electoral i moltes retallades son d'aquestes contrades, però la crisi del sistema ens ve dels EE UU via Europa.
No entraré amb valoracions del sistema que serien farragoses i tots ja coneixem i hasta, apurant molt, en sabem la sol.lució. Els INDIGNATS en donen moltes. Peró aqui s'ens gira un altre problema i, aquest, si que em preocupa. El moviment d'aquesta gent que semblava prou organitzat com per fer forat al sistema esdevé, llastimosament feble. Els infiltrats de tot tipus el faran mal bé i la culpa es d'ells mateixos. Els moviments assemblearis tenen, sempre, data de caducitat per que no es pot tirar mai endavant un guirigall de pensaments, potser tots encertats, però contradictoris en molts casos. Les assemblees son per recollir idees i pensaments, accions i reaccions, però, ens agradi o no, cal una cúpula piramidal que sàpiga destriar el gra de la palla per treure'n profit.
Es cabdal, si es vol fer quelcom positiu, estar organitzat, tenir un sistema mediàtic, per rudimentari que sigui, per fer arribar al poble idees concretes, sorgides de l'assemblea si, però analitzades i políticament acceptables per tots aquells que estan d'acord amb els fonaments però no entenen els mitjans. La política, obviament honesta, es sempre necessària i això cal tenir-ho molt en compte.
Prou assentades i prous actes de protesta masiva que es converteixen, gracies als politics bruts i corruptes i altres infiltrats amb bomerang, tal com va passar al Parlament. Cal una cadena humana de punts d'atenció i informació arreu del pais amb el mitjá mediatic i le xarxes de comunicació, que si es saben utilitzar, son prou bones com per posar nerviosos a politics i financers.
Publica un comentari a l'entrada
Si us plau, signeu els comentaris.
Obriu la llista Comenta com a i seleccioneu Nom/URL
El Nom és imprescindible, el camp URL podeu deixar-lo en blanc.
Un cop entrat el comentari no us oblideu de prémer el boto Publica