En un article recent en Nani Riera deia: "...és superior el Galceran de Jaume Cabré, autor de novel·les dignes com ara Fra Junoy o Les veus de Pamano, que la “parida lluminosa”, immenjable i petulant de Jo confesso...". Hi estic molt d'acord. Com tots els llibres d'en Jaume Cabre, Jo confesso està molt ben escrit però m'ha semblat una obra fallida, falsa, impostada... En tot cas no crec que se'n pugui blasmar només a l'autor, el llibre em sembla un símptoma de la confusió i la curta volada en la que s'ha mogut la producció cultural catalana els últims decennis.
En una biblioteca imaginària posaria el Jo confesso al costat de La sombra del viento o La catedral del mar i d'altres "best-sellers" amb pretensions d'alta cultura però sense suc ni bruc.
Ignasi Subirats
