dimarts, 3 de gener del 2012

Heu llegit el "Jo confesso"?

Jo confesso, la darrera novel.la d'en Jaume Cabre està ocupant el capdamunt de les llistes de vendes en català des de que es va presentar, amb una acurada campanya de promoció, el passat 1 de setembre. El llibre no deixa indiferent a ningú. Tant hi ha gent que em diu que els hi ha agradat molt com d'altres que la troben insuportable.

En un article recent en Nani Riera deia: "...és superior el Galceran de Jaume Cabré, autor de novel·les dignes com ara Fra Junoy o Les veus de Pamano, que la “parida lluminosa”, immenjable i petulant de Jo confesso...". Hi estic molt d'acord. Com tots els llibres d'en Jaume Cabre, Jo confesso està molt ben escrit però m'ha semblat una obra fallida, falsa, impostada... En tot cas no crec que se'n pugui blasmar només a l'autor, el llibre em sembla un símptoma de la confusió i la curta volada en la que s'ha mogut la producció cultural catalana els últims decennis.

En una biblioteca imaginària posaria el Jo confesso al costat de La sombra del viento o La catedral del mar i d'altres "best-sellers" amb pretensions d'alta cultura però sense suc ni bruc.

Ignasi Subirats

2 comentaris >>>:

Ramon Alós ha dit...

Estic molt d'acord amb tu. Soc "fan" de Jaume Cabré, però Jo confesso se m'ha fet llarga, pesada, en acabar-la l'he oblidat de seguida i digne de bestsellers com La sombra del viento o La catedral del mar. Amb tot, he de dir que per a mi Jo confesso té algunes pàgines meravelloses, però poc més.
Ramon Alós

Salvador Galí ha dit...

Crec que fins a cert punt "Jo confesso" ha descarrilat per un excés d'ambició: massa segles, massa països, massa històries, massa exhibició d'erudició. Aquesta novel·la, amb dues centes pàgines menys i sense mitja dotzena d'històries que no aporten res, seria una novel·la excel·lent. Jo, quan estava per la meitat ja n'estava cansat, però la segona part i el final demostren que en Cabré domina l'ofici. Acabada la lectura, no em deixà la mateixa emoció ni el buit que sí que recordo haver experimentat després de "Les veus del Pamano".
Amb "L'ombra de l'eunuc" no vaig passar de la tercera pàgina...És, degons el meu parer, el problema d'aquest escriptor: l'excés d'erudició el fa pedant...
Tanmateix, compara-lo amb el folletinesc Carlos Zafón, que ni tant sos respecta la història de Barcelona, no em sembla just.

Publica un comentari a l'entrada

Si us plau, signeu els comentaris.
Obriu la llista Comenta com a i seleccioneu Nom/URL
El Nom és imprescindible, el camp URL podeu deixar-lo en blanc.
Un cop entrat el comentari no us oblideu de prémer el boto Publica