Fa uns dies comentava amb la Pia Vilarrubias la importància de l'atzar. Sovint són fets casuals i intranscendents en aparença els que ens marquen els camins de la vida. Sembla com si només ens quedes la petita llibertat d'escollir a quin tren pugem.
La Pia ho explica molt bé en aquest missatge-poema que m'acaba d'enviar:
"Prendre els trens quan passen"?
Ei, aquesta frase es mereix una reflexió sintètica, quasi poètica...
Vaig aprendre
que abans de prendre un tren
hem de saber-ne el destí
i deixar passar
aquells que van
a on no volem anar.
Ara mateix, però,
haurem d'aprendre a viatjar
en un tren pres a l'atzar,
que, conduit des de la incertesa
per recorreguts incipients,
transformi cada destí
en cruïlla de camí.
Pia Vilarrubias
0 comentaris >>>:
Publica un comentari a l'entrada
Si us plau, signeu els comentaris.
Obriu la llista Comenta com a i seleccioneu Nom/URL
El Nom és imprescindible, el camp URL podeu deixar-lo en blanc.
Un cop entrat el comentari no us oblideu de prémer el boto Publica