Les anteriors convocatòries he votat en blanc ja que em semblava que era la única forma d'expressar el rebuig a com anaven les coses, però aquesta vegada he decidit baixar del cel de les opinions "correctíssimes" per aterrar a la crua realitat i votat per una de les candidatures.
El vot en blanc és una "impugnació a la totalitat", justa però estèril. La regeneració del sistema democràtic no vindrà caiguda del cel, no serà un tsunami que escombrarà les misèries, ni baixarà l'Esperit Sant en un nou Pentecosta per convertir una colla de pobres pescadors (de vots) en els apòstols de la renovació del sistema democràtic. Em sembla que la renovació sols pot venir de dintre mateix del sistema, comptant amb la gent que per una raó o l'altra han decidit dedicar-se a l'ofici de polítics, i estarà impulsada per la incorporació a l'escena política de joves que han experimentat noves formes d'entendre la "res publica", com per exemple els dedicats al treball solidari, al moviment veïnal, la defensa del medi ambient, el treball municipal o alguns sectors de l'esquerra independentista. Segur que serà un proces llarg i contradictori.
En aquesta aterrada al "mon real" he decidit, sense que serveixi de precedent, donar el meu vot a Iniciativa. No us penseu que m'ha convençut el seu programa de "Solucions d'esquerres" (no penso llegir-lo, però segur que és tan banal com el d'altres partits), ni m'ha seduït el senyor Herrera amb els seus aires de seminarista "cumbaià". Les meves raons són molt més prosaiques i vulgars. Aquí us deixo alguns "perquès":
- Perquè els darrers anys he coincidit algunes vegades amb la seva posició (llei de partits, llei d'educació, toros i correbous, defensa de la causa palestina i del poble saharauí, visita del Papa i d'altres que no recordo). No sé si són moltes vegades però en tot cas més que amb cap altre partit.
- Perquè han posat a la llista, encara que sigui a llocs simbòlics, a gent que sempre m'ha merescut confiança: Vintró, Borja, Tejedor, Laporte, Benigno. I han retirat discretament a un segon pla gent que mai m'ha merescut gaire confiança: Saura, Baltasar, Mayol, Gasull...
- Perquè s'han convertit en l'ase dels cops de la "caverneta mediàtica" catalana. Penso que alguna cosa bona deuen tenir aquest xicots si treuen de polleguera a la Raola, en Barbeta, en Puigverd i alguns altres.
- Perquè no els he vist embolicats en Pretories, Palaus i altres mandangues del 3%. Com ha dit l'inefable Saura "Potser hem ficat la pota (molt, diria jo) però mai no hem ficat la ma (segurament)".
- Perquè s'han quedat sols en la defensa del tripartit. Com a mínim han sigut coherents en la defensa d'una Gene d'esquerres.
- Perquè els veig tan desorientats com jo en el debat sobiranista, però sempre han defensat el dret a l'Autodeterminació que em sembla un concepte molt més entenedor i coherent que la Independència.
- Perquè sembla que diuen que volen recuperar l'esperit del PSUC (ja veurem).
Ignasi Subirats
17 comentaris >>>:
Respecto molt la teva opció electoral però la meva reflexió no em porta a la mateixa opció. Jo penso no anar a votar per una qüestió de dignitat cívica: no crec en aquest sistema de partits, no crec en aquesta classe política endogàmica i no crec en aquesta llei electoral pre-constitucional. I no hi crec perquè ens ha portat a la degradació i a la perversió de la democràcia , una mostra d'això ho tenim en els vídeos electorals pornos, orgàsmics o de Montilla superman. Tot plegat indignant!
Toma reflexión!! Ara m’has fotut, perque jo era de les de vot en blanc..... aisss
M’ha costat decidir-me, però aquí està el meu comentari:
Jo també he votat Iniciativa ( i per descomptat, al PSUC) moltes vegades. Però vaig deixar de fer-ho, quan vaig veure clar que la gran majoria dels seus càrrecs i militants actuaven com una secta, i defensaven purs interessos de casta. Com sempre, hi ha notables excepcions que farien una llista molt llarga, però dissortadament són tots morts o jubilats.
Iniciativa és format per una immensa majoria de militants amb càrrec públic o són funcionaris. En conec una infinitat.
Mai, que jo recordi, cap militant d’Iniciativa ha renunciat a un càrrec quan aquest ha entrat en contradicció amb allò defensat prèviament pel seu partit. “Es que dins de l’equip de govern estem en minoria” diuen.
Els últims anys, he vist moltes vegades Iniciativa manifestant-se contra allò que ells mateixos acabaven d’aprovar al Consell Executiu. Partit de “poltrona i manifestació”, paròdia d’allò que en un altre moment, encertadament, fou un partit de lluita i de govern.
Iniciativa es financia exactament igual que la resta de partits: simplement, el volum de la “mordida” és inferior. ¿No s’ha vist com, a la primera ocasió. tiraven dels informes de contingut nul, encarregats per les Conselleries d’Iniciativa?. Sense comptar que la Fiscalia de Barcelona és completament estràbica: mai no investiga els partits d’”esquerres”.
A l’Ajuntament de Barcelona, on han estat trenta anys, són co-responsables de totes les malifetes i atropellaments que han hagut de sofrir la gent de Ciutat Vella o a la Barceloneta, i de totes les irregularitats urbanístiques: no hi ha excuses.
Iniciativa no accepta que el món ha canviat. La globalització és aquí per sempre. La bombolla on vivien les classes treballadores europees ha esclatat. TOT s’ha de pensar de nou.
Iniciativa es refugia en una ficció. S’ha fabricat un enemic ben casolà, ben fàcil de batre, i l’ha disfressat de gegant. El petit empresari que té quatre treballadors (aquesta és la mitjana de treballadors a les 500.000 pimes de Catalunya) i que sovint (no sempre, és clar) hi deixa la pell és un “neocon”. Algú a qui s’ha d’escorcollar ben escorcollat per tal que no evadeixi impostos. Els “rics”, segons Iniciativa són aquells que tenen uns ingressos declarats de no sé quan...Però dels rics de debò, ni en parlen. Els d’Iniciativa, erigits en garants de la igualtat, es creuen ungits per administrar i distribuir una riquesa que ells mai no han contribuït a crear. Les seves “solucions” ens porten de pet al desastre del deute, com s’ha vist en la política seguida pel tripartit, i també per altres...
No val la pena continuar. Iniciativa ha trobat el seu nínxol ecològic completant majories del PSC-PSOE, i té un electorat que això ja l’hi està bé: res a dir. Però que no ens vulguin vendre la seva moto d’esquerres. Viuen de la moma pública, això és tot.
Per acabar i suavitzar aquestes opinions: sóc molt conscient de la tensió personal que comporta la dedicació a la política, i tinc tendència a ser condescendent amb tots els polítics que veig de bona fe, i que tracten d’actuar d’acord amb les seves conviccions, quan són democràtiques. Per tant, no descarto votar en el futur cap partit format per gent que m’inspiri confiança, sempre que el seu centre de decisió estigui a Catalunya.
Teniu tota la raó. Comparteixo la indignació d'en Lluís davant la degradació i la perversió de la democràcia i amb l'anàlisi clarivident d'en Salvador sobre ICV. Però veig que em vaig explicar malament perquè en el meu escrit no volia fer referència als principis sinó a la política. És a dir, em preocupa esbrinar per quins camins concrets la política catalana (la realment existent) pot sortir del pou de porqueria on s'ha instal·lat, quines mesures s'han de prendre per reemplaçar un sistema de partits i unes institucions caducades i, sobretot, amb quins mitjans pràctics podem intervenir els catalans que veiem imprescindible un canvi radical en la manera d'entendre la política. Repeteixo: em preocupen els camins concrets, les mesures i els mitjans pràctics Sobre els principis tots hi estem d'acord.
Em sembla que el primer pas de la regeneració democràtica passa per una nova Llei de partits i un nova Llei electoral que permetin fer arribar al Parlament nova gent i noves idees. Aquest és un pas que hauran de donar els parlamentaris que surtin el 28N, és a dir, els haurem de convèncer que és facin l'harakiri com van fer les Corts franquistes, potser amb “l'espenteta” d'una “Iniciativa Legislativa Popular” com la de les curses de braus o altres mesures de pressió. És un proces llarg i complicat. Potser hi han camins més radicals i més ràpids com, per exemple, posar-nos d'acord per assaltar el Palau de la Gene i cremar el Parlament, però jo ja no tinc edat per aquestes mogudes.
El meu vot per ICV es purament instrumental. En el Parlament que sortirà del 28N (tant se val si amb hegemonia de CiU o de la “sociovergència”) crec que partits com ICV o ERC poden ser els més interessats en impulsar la Llei de partits i un nova Llei electoral, ni que sigui en defensa de la seva supervivència. Per altra banda no veig cap altre formació política apart d'ICV que pugui representar (amb totes les deficiències que vulgueu) un cert “espai d'esquerres" que és una espècie en extinció en l'ecosistema polític català. Si ICV s'enquista en els vicis que assenyalava en Salvador o es converteix en catalitzador d'una nova corrent d'opinió ho veurem a la propera legislatura. Si no ho fa em sembla que tindrà els dies comptats.
Vaja, quins ànims tenim tots plegats. Tants anys esperant que governés l'esquerra i quan ho han fet durant 7 anys (no?) ens han decebut.
Pel que fa al tema que més conec: han aprovat una llei d'educació que consagra l'escola privada. Deixa separar l'alumnat per raó de génere. Planteja la gestió professional dels centres condicionant la participació de la comunitat educativa i tranformant la direcció en autoritat sancionadora. Amb la sisena hora han desmuntat l'organització i el treball pedagògic de les escoles d'infantil i primària. Han creat un munt d'escoles bressol (perquè ho va forçar una ILP) però en unes condicions de precarietat per tal que als ajuntaments els surtin més econòmiques les places escolars. I una llarga llista de canvis que han sotmés el professorat a un estrés constant. El tripartit ens deixa una pobre herència en el camp de l'educació. La majoria de membres de la comunitat educativa estem esperant que canviï la truita, encara que sigui convergent!!! Fins on hem hagut d'arribar... Pena, pena!
I ara què? Malgrat tot penso que no hem de llençar la tovallola. La vida segueix i l'escenari va canviant. Crec que estem en una època d'aquelles que quan estudiavem la història de les civilitzacions ens deien de "decadència". Per tant no penso desertar com a ciutadà i votaré, de fet ja ho he fet. Per correu perquè el 28 estic de viatge. I he votat com farà l'Ignasi, per vàries de les raons que exposa. I perquè és la gent entre la que tinc la majoria de les meves amistats, ep! que no és dediquen a la política professional. I també perquè al cap i a la fi és l'opció menys dolenta entre els partits d'esquerres (ja!) o del poc que queda de elles. Però no els perdonaré mai el mal que han fet durant aquests set anys en els que ens haurien pogut demostrar, pel que fa a l'educació, que una altra escola és possible. Apa, a veure que dieu.
Tot el què dieu te molt sentit, però jo veig una cosa: la dreta que retalla les prestacions socials, dóna la culpa de tot als immigrants, es carrega el medi ambient, defensa un model educatiu elitista, fa malbé el territori, escanya els nostres fills amb condicions de treball tercemundistes, se li enfot la cultura, diu que el català és una opció personal de les families, defensa l'esglèsia catòlica i el seu model de societat ....aquesta dreta no té cap problema a l'hora de votar, encara que es tracti de votar a persones que clarament han robat, estafat i espatllat tot el què toquen. Els altres som més fins: no ens agrada la deriva dels partits,ens considerem traïts pels partits que acostumavem a votar i ens quedem a casa esperant que arribin temps millors. O ens partim en 5 o 6 opcions diferents que no aconsegueixen ni un representant. I el resultat és que donem via lliure a que l'economia la remenin uns quants, que els joves no trobin més que contractes de merda i que la gent més preparada hagi d'emigrar, que cada dia el territori estigui més destroçat per l'especulació urbanística, que la cultura siguin les sardanes i les colles castelleres ( i els tinc a tots molta simpatia), que l'esglèsia segueixi opinant sobre la moral i els costums i a sobre cobri una pasta gansa i que la salut sigui un patrimoni de la gent que es pot pagar una atenció privada. La veritat que no és aquesta la societat que vull per als 4, 8 o 12 anys propers. I trobo que amb totes les mancances , els errors, les desviacions ideològiques, les petites miseries personals , malgrat tot, es poden evitar uns quants disbarats votant unes persones i uns partits que encara que de manera contradictòria i erràtica de vegades, estan defensant un altre model de societat, en la mesura del possible ( que tampoc no és molt). I d'altra banda , si trobem que ho fan tot tan malament, qui s'apunta a cambiar-ho? quants de nosaltres estariem disposats ara a ficar-nos en tasques polítiques ? Els nostres fills no en volen saber res ( no tinc cap amic amb fills implicats en política) i els pares ja estem cremats i en una fase crítica. A més, tenir algun tipus de responsabilitat suposa enfrontar-te amb gent que opina diferent, estar sempre en boca de tots, ser criticat, no tenir horari fix ni dies de festa, ser observat per molts ulls i en molts casos deixar una feina ben remunerada a la que potser no serà fàcil tornar.
No defenso en general les persones que fan política, des d'un ajuntament o des d'una administració de govern , però tampoc els critico de manera global perquè he conegut molta gent honesta i treballadora que dediquen moltes hores i esforços a intentar millorar l'entorn on viuen. I aquests no surten als diaris.
Vivim en una societat que s'ha dotat d'uns mecanismes, que encara que molt imperfectes, es poden canviar i millorar. Algú ha de fer la feina i en les nostres mans està es decantin cap a un model determinat de societat. I no és el mateix que guanyin uns o els altres. I jo en la mesura del meu petit vot intento que els altres no es facin forts en els propers 4 anys. Perquè hi podem perdre moltes coses.
Los Huerfanos de la Izquierda.
Yo no tengo padre.
Yo no tengo madre
Yo no tengo partido, que me apetezca votar.
Esta es la cuestión, que opciones tenemos los que nos sentimos y somos de izquierdas, pero que no somos independentistas (ERC), ni tampoco socialistas descafeinados (PSC) y que los ecólogo-comunistas (IC) nos parecen una caricatura de lo que fue el (PSUC).
Somos huérfanos en este panorama de partidos con los que no acabamos de encajar.
Comparto la exposición del Ignasi, yo también considero que el sistema no funciona,
Y que uno siente vergüenza ajena de muchos de los politicos que tenemos.
A direrencia de ti yo nunca he votado en blanco ni me he abstenido de votar.
A la pregunta ¿Què penseu votar el 28N?.
Diré que este año mi voto también vuelve a Iniciativa, por supuesto con todas mis reservas.
Me consuela pensar que Aitana Sánchez Gijón también los votaría si votase en Catalunya.
Una petita observació: en tots els vostres comentaris hi veig una certa esquizofrènia política molt curiosa. Per una banda sembla que el sistema no funciona i que el partit que es vol votar no ofereix cap garantia, en aquest cas ICV, i per l'altra es decideix votar-lo. Com s'entèn això? El vot no és obligatori i a més no és precisament la màxima expressió de la democràcia. No cal sacralitzar-lo.
La gran pregunta, Lluís, és: ¿Com canviar una estructura política caducada? ¿Podem els ciutadans fer alguna cosa, apart d'indignar-nos?
En aquesta democràcia pervertida i perversa que ens ha tocat viure, l'únic moment on sembla que podem fer sentir la nostra opinió és a les eleccions. Ja sé que és un miratge, per tant no m'estranya que estiguem tots plegats una mica esquizofrènics i donant voltes a la pregunta: ¿Que fer?
Bona tarda i molt freda des de Paris,
de ben petit, i per circumstàncies completament aletatories, he tingut la sort d'estar envoltat d'adults amb conviccions politiques fermes, més aviat d'esquerres,lliberals en el bon terme de la paraula i amb un sentit de la societat i el respecte ben desenvolupats.
Per altra banda, i també per circumstàncies aleàtories, m'ha tocat viure en un mon on, cada cop menys, ningu t'assegura un futur comfortable ni una feina, la jubilaciò no consta en el nostre vocabulari i ser propietari d'un lloc per viure es pràacticament impossible.
Amb tot això portem un "jaleo" entre l'estat del benestar i l'estat de "mariquita el ultimo" que encara agrauja més aquesta sensaciò de desencis i desconcert.
A la generaciò dels meus pares l'estat del benestar els ha funcionat i encara els funciona. Nosaltres ens en haurem d'inventar un altre doncs a nosaltres està ben clar que no ens funcionarà. De fet ja no ens funciona.
Que votaré? encara no ho tinc clar. El que si que tinc clar és que em molesten cada cop més els discursos nacionalistes i independentistes ( d'esquerres o de dretes, d'aqui i d'allà) que camuflen un buit ideologic total pel que fa al moment actual. I no només parlo de sortir d'una crisis. Parlo d'un canvi de mentalitat a l'hora d'entendre el mon en el que ens ha tocat viure.
També sé que no votaré a ningu perque no guanyi un altre. Ho em convenç com a principi.
He decidit que no votaré en blanc. No ho he fet mai i no ho penso fer ara solsament perque no hi ha ningu que representi exactement les meves idees. De fet ni jo mateix se quines son aquestes idees. M'hauré d'adaptar i triar la candidatura que més s'adapti al que penso i més s'ajusti al que espero pel futur de la colectivitat.
Em sorprén saber que alguns de vosaltres heu deixat de votar o heu votat en blanc per no estar completament d'acord amb un o altre partit politic.
Jo quan em vaig a comprar sabates sempre penso que el model que més m'agrada quedaria millor amb un pèl menys de talò, uns cordons mes curts o una punta més arrodonida, no per això deixo de comprar-les. De fet les necessito.
Potser sigui un exemple una mica banal pero es aplicable a moltes situacions de la vida, i crec que a la politica també.
Bravo Lluc!, si els joves penseu així encara no està tot perdut...
Com diu la Nuria, la dreta mai te aquests problemes existencials, i els seus membres saben qué els hi convé votar. L'esquerra, sempre tant prim mirada, s'absté d'anar a votar quan governen els partits més afins a ella i acaba guanyant la dreta, penseu que la majoria de vegades la dreta ha guanyat per abstenció de l'electorat d'esquerres. Després venen els panediments... Ja no us enrecordeu de que si era per fotre fora el PSOE, no importaba que guanyes Aznar?
Al cap i a la fi, els partits i els politics d'un país son el reflexe del mateix país. Avui està calant molt el discurs de que els politics i els partits son corruptes, poltrones d'engreix de butxaques, nius d'incompetència... Però d'on creieu que surten aquests partits, de Nigèria, de Guatemala, d'Ucarina...? NO son de casa nostre, i no fan més que reflectir el que som nosaltres, els nostres empresaris, els nostres sindicats, els nostres intel·lectuals, els nostres treballadors autònoms... Que és que algú s'ha cregut que aquesta societat nostra es eficaç, conseqüent amb els seus principis i honrada? No demanem als partits més d'alló que demanem a la nostra vida quotidiana.
En suma, una cosa tinc clara. Quan hom mira les condicions de vida als països del nostre entorn es pot veure que hi ha diferències notables entre aquells on ha governat durant llargs períodes de temps el centre-esquerra, d'aquells on ha governat la dreta més liberal. Jo, malgrat tot, aniré a votar.
A dos dies avans de les eleccions, tampoc sé a qui votar, però sé perfectament a qui no he de votar. Aixó sí, votaré.
Votaré perque sería un contrasentit no fer-ho, després d'haver-me passat anys exigint llibertats polítiques que implicaven, naturalment, poder realitzar eleccions i triar uns candidats.
Ara que ho he aconsseguit i es pot fer lliurament, no ho farè? Manda carallu!
Ultra aixó: aquests que s'autoanomenen intel.lectuals i artistes i que recolzen a Iniciativa, i que redacten i signen manifestos quan uns xinets estàn explotats o al desert de Gobi, la tribu kakalushka, que es minoría ètnica, es expulsada del seu territori.... no varen trobar un moment per reunir-se i recolzar l'Estatut devant de la decissió del Tribunal Constitucional? Potser es que estaven de bolos....
A ningú
Estimats tots jo no soc la mes indicada per parlar de politica i votare a Iniciativa per costum, el que si voldria dir es que gràcies per fer que aquesta setmana "Botellon per l'Ignasi" l'estigui passant molt mes engrescadora amb totes les vostres opinions una abraçada per tots i visca el Barça, Ketty
Voldria recordar que quan lluitavem contra el franquisme no ho feiem per conquistar el dret a votar sinó per recuperar la democràcia i la democràcia no s’esgota en l’exercici del vot (no oblidem que els règims totalitaris i dictatorials també es serveixen del vot per legitimar les seves propostes). És més, si queda restringida al vot, ens trobem davant d’una democràcia formal com ara la nostra. La democràcia comporta la participació i intervenció del ciutadà en la vida pública del país i no només cada quatre anys, sinó dia dia per fer-ne una democràcia cívica. La política no és com sembla una activitat professional reservada als aparells dels partits com ens volen fer creure. Ha de ser i és una activitat ciutadana, una virtut cívica, per emprar un concepte de la teoria republicana.
Hem de pensar que anar a votar cada quatre anys en les condicions actuals de la nostra democràcia és una manera d’acceptar la greu degradació política del país que estem patint (finançament il•legal dels partits, dictadura dels aparells, politització partidista de les instàncies institucionals , desafecció ciutadana, corrupció). Davant d’un sistema de partits que busca l’exclusió dels ciutadans de la vida pública hem d’oposar-hi la ferma resolució de buscar noves vies d’intervenció cívica i en aquesta tasca molt ens pot ajudar internet i les xarxes socials (Obama i la Palin ja ens han ensenyat com aconseguir-ho).
Molt bé Lluis, però mentrestant, que penses que hem de fer? Mentre esperem que "les bases s'organitzin" deixarem d'anar a votar? Qui calla no té mes remei que acceptar el que surti dels vots vàlids, que son els que s'han dipositat a l'urna.
Jo prefereixo que perdi la meva opció contrastada amb les opcions d'altres ciutadans, que no pas veure com la societat en la que visc, treballo i comparteixo pren les seves decisions al marge meu. I tot aixó "mentre em rosego l'ungla d'un dit".
Publica un comentari a l'entrada
Si us plau, signeu els comentaris.
Obriu la llista Comenta com a i seleccioneu Nom/URL
El Nom és imprescindible, el camp URL podeu deixar-lo en blanc.
Un cop entrat el comentari no us oblideu de prémer el boto Publica