dijous, 24 de març del 2011

"Immigrants" i "Nadius" a l'univers digital (1)

¿Us costa llegir un text a la pantalla de l'ordinador, i si voleu entendre'l bé l'heu d'imprimir? ¿Quan pengeu un escrit a un Bloc, l'heu estat rumiant durant molta estona i us fa recança perquè penseu que no estarà prou ben escrit? ¿Truqueu per telèfon per preguntar: has rebut el meu email? ¿Si trobeu una pàgina interessant a Internet convoqueu a la gent davant de la pantalla per ensenyar-la en comptes d'enviar el link per email?... Si us reconeixeu en les anteriors preguntes és que sou un "immigrant" al mon digital.

Ben al contrari, els nois que avui acaben l'ensenyament secundari, han estat més de 10,000 hores jugant amb videojocs, han enviat més de  200,000 emails i sms, s'han passat mes de 10,000 hores parlant per telefon mòbil, més de 20,000 hores veient Tv amb més de 500,000 anuncis i, a molt estirar, han passat 5,000 hores llegint un llibre. Han aprés més conceptes bàsics veient Barrio Sésamo (arriiiiba, abaaaajo, graaaande, pequeeeeño) que a l'escola, i coneixen més de les relacions socials veient Bola de Drac o els Teletubies que jugant al carrer. Són els "nadius" del mon digital.

Aquesta classificació va ser proposada per en Marc Prenski al voltant de l'any 2001 en dos articles que podeu trobar aquí (en anglès): Digital Natives, Digital Immigrants. Part 1 i aquí Part 2. En Carles Monereo, psicòleg de l'UAB, en feia referència a una noticia a tv3 on es parlava de l'impacte a l'escola de les TIC (Tecnologies de la informació i la comunicació). Podeu veure el vídeo aquí: La primera generació digital

Encara que els treballs de Prenski i Monereo estan centrats en l'esquerda entre professors "inmigrants" i alumnes "nadius", trobo que els seus anàlisis transcendeixen el món de l'escola. Us faig un resum de les idees més importants, amb algunes de collita pròpia:
    • La forma en que els humans ens comuniquem determina en gran part la nostra visió del món. No és que condicioni el "què" pensem, sinó "com" ho pensem. Podem distingir tres moments o formes: la comunicació oral, la comunicació escrita i la revolució digital.
    • La comunicació oral es basa en la memòria i té un abast limitat (fins on arriba la veu) i per tant cal que l'emissor i el receptor estiguin aprop: l'àgora, el púlpit, el míting... L'escriptura i sobretot la impremta van canviar radicalment aquest panorama: el text (llibres, diaris, cartes...) esdevingué la base de la comunicació i d'interpretació de la realitat.
    • El que estem vivint avui és el desplaçament de l'escriptura i la comunicació oral  per les TIC (Internet, telefonia mòbil, digitalització de l'imatge i el só...) Els "immigrants" venim del mon de l'escriptura i encara que podem aprendre l'idioma del mon digital, s'ens notarà sempre l'accent i difícilment podrem canviar del tot els nostres esquemes mentals. Som com els que entenen el català però no el parlen per vergonya a fer-ho malament.
    • Pels "immigrants" el coneixement esta codificat en textos, per tant, el nostre pensament és lineal (una paraula darrere un altra, una frase darrere un altre) i està estructurat per les lleis de la gramàtica i la lògica. Pels "nadius" el coneixement es multimèdia (en una pàgina web coexisteixen text, imatge i só) i és multi-dimensional (un seguit de pàgines web enllaçades i sense una jerarquia clara)
    • Pels "immigrants" existeix sempre una veritat objectiva, els textos o les imatges han de (d)escriure, el més fidelment possible, aquesta realitat.  En el món analògic una fotografia, per més retocada que estigui, sempre reprodueix una realitat de base, i darrere tota producció musical hi ha un intèrpret "real" que fa sonar un instrument "real". La digitalització ha permès al cinema incorporar efectes especials espectaculars i darrerament ja ha arribat a crear virtualment tot el film començant pels personatges. En quant al só, avui es pot crear tota una orquestra simfònica només amb un programa d'ordinador. En el món digital la realitat es crea, és virtual.
    •  Pels "immigrants" la saviesa s'obté llegint i comprenent textos i és individual. Pels "nadius" el coneixement està escampat per la xarxa i la saviesa significa tenir la capacitat de trobar-la i comunicar-la amb els altres "nadius". Pels "immigrants" la participació a la xarxa es fa sobretot per expressar idees. Pels "nadius" la xarxa es el lloc on expressar i construir una identitat. Els "immigrants" som usuaris, els "nadius" són creadors.
    • La reputació dels "immigrants" l'hem construït amb les relacions socials, amb els amics i a la feina, en tot cas fora de la xarxa. Ens fa angunia que la nostra participació a la xarxa no estigui a l'alçada de la imatge que ens hem creat. Com que valorem sobretot el text, la gramàtica i la lògica, ens fa por escriure malament i no expressar bé les idees que tenim al cap. Pels "nadius" la personalitat de cadascú, el "perfil", es crea a la xarxa, exposant sense filtres sentiments, impressions, aconseguint relacions, els "m'agrada" del Facebook, o les breus frases del Twiter. Tot plegat com les pinzellades d'un quadre impressionista.
En els seus darrers treballs en Prenski considera superada pels fets aquesta anàlisi, pero ja en parlarem un altre dia.
Ignasi Subirats

    3 comentaris >>>:

    Salvador Galí ha dit...

    No hi estic massa d'acord. M'ho miro des del punt de vista de professor d'universitat ( i si voleu com a pare). La transmissió oral és i serà fonamental, pels segles dels segles. La xarxa no és cap drecera per als aprenentatges. Únicament aquell qui ha interioritzat determinats coneixements és capaç de treure profit de la informació de la xarxa. Mai la música sintètica enllaunada substituirà la música en directe. Mai serà el mateix una pel·lícula virtual que una realitzada per actors de carn i ossos, que ens són familiars.De la mateixa manera, una actuació teatral és sempre un acte únic i rrepetible. Etc. etc. A veure si no caiem en el papanatisme en què cauen alguns polítics educatius.

    Ignasi Subirats ha dit...

    Jo sí que estic d'acord amb el que dius Salvador. El que passa és que no soc ni professor ni pare i el que m'interessa d'aquest tema no és tant el que fan els joves "nadius" (ja trobaran els seus camins) com els prejudicis , les inseguretats, els dubtes dels "immigrants" davant un fenomen d'indubtable repercussió social. ¿sabrem reconèixer les possibilitats que ens obre, o ens mantindrem al marge?

    Ricard Camprodon ha dit...

    En certa manera sembla que en Salvador defensa un model educatiu i de comunicació que ja no es correspón gaire amb l'actualitat. Com es pot afirmar que la música sintètica enllaunada mai substituirà la musica en directe o que les pel·lícules virtuals no poden substituir les "veritables"?. Pot ser que agradi mes o menys però les posicions inamovibles són, al meu parer, una expressió de conservadurisme evident. No podem ni preveure ni aturar el progrès dels recursos de comunicació, i certament les coses canviaran molt, ens agradi o no.

    Publica un comentari a l'entrada

    Si us plau, signeu els comentaris.
    Obriu la llista Comenta com a i seleccioneu Nom/URL
    El Nom és imprescindible, el camp URL podeu deixar-lo en blanc.
    Un cop entrat el comentari no us oblideu de prémer el boto Publica