Les revoltes de la globalització

El dibuix que avui publica en Joma expressa mol bé el que em volta pel cap des que van començar les revoltes a Tunísia. Deixant apart les peculiaritats locals, ¿podríem estar veient les primeres revoltes contra l'imperi del capitalisme financer globalitzat?

No tinc gaires elements per dir-ho, però em sembla que el que està passant al nord d'Africa ens afectarà molt més del que sembla, i no em refereixo al preu de la gasolina. Us deixo unes quantes idees disperses sobre el tema:

• Malgrat que Líbia ompli darrerament les portades em sembla que el país clau és Egipte: per posició geo-estratègica (amb el Canal de Suez i frontera amb Israel), perquè disposa d'una economia diversificada amb un pes important de l'industria (tèxtil, petroquímica, metall etc..), perquè te una elit intel·lectual amb llarga tradició i la millor universitat de la zona. En resum és el país més madur i avançat de la zona, el que més s'assembla al mon occidental.
• Estic molt d'acord en com en Lluís Crespo descriu les revoltes com una nova revolució ètica. La revolució ètica ha començat per Tunísia i Egipte perquè són les peces febles del sistema, però el seu abast és mundial. Malgrat això, penso que l'èxit de la revolució ètica es mesurarà pel que aconsegueixi de revolució política (institucions democràtiques, llibertats...) i de revolució social (re-distribució de la renda, estat del benestar, llibertats sindicals...).
• La caiguda fulminant del governs a Tunissia i a Egipte em sembla que s'explica perquè la revolució ètica ha coincidit amb els interessos de les oligarquies locals i l'exercit que no veien amb bons ulls el poder que havien pres els clans familiars d'en Ben Ali i en Mubarak, ni amb l'intent de traspassar el poder als seus fills. A Egipte s'hi afegeix la presencia d'un moviment obrer de llarga tradició articulat per la "Egyptian Federation of Independent Trade Unions". A la resta de paisos, els resultats de la revolució ètica es veuran a més llarg plaç però em sembla que són irreversibles.
• Passi el que passi jo crec que, en certa mesura, la revolució ètica ja ha triomfat. En primer lloc perquè han trencat el fals dilema entre Estats autoritaris i Terrorisme islàmic, dos termes que es reforçaven mútuament. El terrorisme islàmic ha estat agitat com el "papus" per justificar la retallada de les llibertats a tot el mon, però la revolució ètica ha demostrat que l'integrisme islàmic era un "tigre de paper"
• El segon triomf de la revolució ètica ha sigut fer aparèixer el que serà el protagonista dels canvis socials al segle XXI: joves preparats però sense futur, universitaris sense feina, professionals amb feines precàries i contractes "escombraria", dones marginades, treballadors de l'ensenyament i la sanitat en atur per la destrucció de l'estat del benestar, petits comerciants i industrials abocats a la fallida... En resum, els que pateixen amb més intensitat l'imperi mundial dels "mercats" i les contradiccions de la globalització. Hauríem de trobar una paraula per definir aquest nou protagonista de la història. Millor que "classes mitges empobrides" (que té un regust de sociologia d'estar per casa) jo m'inclino per "el poble" que és una paraula eufònica i d'antiquíssima tradició (o potser els "ciutadans"?)
• Finalment, la revolució ètica ha superat, per anacròniques, les velles formes d'organització i mobilització política. Facebook, els SMS, la Tv digital no son només sistemes de convocatòria més eficaços que les antigues "octavetes" sinó que prefiguren noves formes d'organització i discussió política que estan cridades a substituir, em sembla, els partits tradicionals caducats.

Per resumir, m'atreviria a dir que el que està passant al nord d'Africa ens mostra com poden ser els canvis socials al segle XXI: la revolució ètica com ideologia, el que hem anomenat com a "poble" com a nou protagonista dels canvis, les TIC (Internet, mòbils, Tv per satèl·lit) com a formes d'organització i mobilització. Ja veurem com s'aplica tot això a casa nostra...

Ignasi Subirats