dijous, 15 de desembre del 2011

Baltimore, New Orleans i la ciutat global

Fa uns dies que estic atrapat per The Wire i Treme, les dues series de TV que l'escriptor i periodista David Simon va produir per la cadena HBO.

Vaig conèixer The Wire (Bajo escucha) per un article d'en Xavier Antich on deia: ¿De qué va The wire? Aparentemente, sobre policías y delincuentes. Pero sólo aparentemente. Porque pronto empieza a ser confuso quiénes son los buenos y quiénes los malos. O qué es lo justo y qué lo injusto. Y, por supuesto, qué es la verdad. En realidad, The wire trata sobre la ciudad y sobre en qué se ha convertido la vida urbana, en las metrópolis occidentales, a principios del siglo XXI. Vean cómo lo cuenta David Simon, su creador: "The wire describe un mundo en el que el capital ha triunfado por completo, la mano de obra ha quedado marginada y los intereses monetarios han comprado suficientes infraestructuras políticas para poder impedir su reforma. Es un mundo en el que las reglas y los valores del libre mercado y el beneficio maximizado se confunden y diluyen en el marco social, un mundo en el que las instituciones pesan cada día más, y los seres humanos, menos". ¿Les suena de algo?

(Podeu llegir l'article complet aquí: Momento "The Wire")

Apart d'això, The Wire és una magnífica serie de "lladres i serenos"  en la millor tradició de la novel·la negra nord-americana.

Treme és un barri popular de New Orleans devastat pel pas del Katrina el 2005.



La sèrie ens explica la reconstrucció del barri mesos després del pas de l'huracà, quan els veïns s'han d'enfrontar a un tsunami pitjor que el Katrina: companyies d'assegurances que no paguen emparant-se en la lletra petita dels contractes, l'administració que no envia les ajudes, els taurons amb informació privilegiada que, després de fer el gran negoci amb l'enderrocament i neteja, especulen amb els terrenys, el procés "d'emblanquiment" dels barris negres i pobres que pot fer caure el vot de la ciutat en mans de la dreta, la delinqüència rampant, el projecte de convertir el centre de la ciutat en un parc temàtic on quatre actors disfressats toquen fins a la nàusea el "When The Saints Go Marching In" per distreure els turistes etc. etc.

Els  guionistes han tingut l'encert de lligar les histories personals dels veïns de Treme amb la música. La música és llibertat individual, creativitat, improvisació, però també demana treball en equip, solidaritat, cooperació, la música és memòria, tradició, lligam amb les arrels i reforça el sentit de pertànyer a una comunitat cultural.

En resum, Treme és denúncia, conflicte social però sobretot, molta, molta música. Una meravella.
Ignasi Subirats

1 comentaris >>>:

aitor matilla ha dit...

Hola Ignasi,

Coincideixo plenament, hi ha un abans i un després a les series des de The Wire.

Per a mi és una crònica del que és qualsevol ciutat occidental (i.e: Baltimore) amb els infinits personatges que sovint despertem sentiments contradictoris.
Per això la sèrie no té ni inici ni final, i tant dóna si la temporada va sobre policies, drogues, polítics o contrabandistes. És realment genial.

El llibre 'La Vida Fácil' de Richard Price és molt recomanable ja que és molt semblant.

Encara no m'he atrevit amb Treme, quan comenci ja tornaré a comentar.

una abraçada,
aitor matilla

Publica un comentari a l'entrada

Si us plau, signeu els comentaris.
Obriu la llista Comenta com a i seleccioneu Nom/URL
El Nom és imprescindible, el camp URL podeu deixar-lo en blanc.
Un cop entrat el comentari no us oblideu de prémer el boto Publica