Cansat de tant pessimisme

Llegeixo el comentari de l'Ignasi sobre la sèrie The Wire. Molt bé, intentaré veure-la. Una pel·lícula de lladres i serenos pot ser un magnífic retrat sociològic. Compro el diari Ara, (17-12-11) i llegeixo la columna d'en Narcís Comadira, que traspua pessimisme. En el mateix diari, l'entrevista a l'historiador Josep Fontana és un destil·lat de llocs comuns, de nostàlgies, de lamentacions, sense esperança.... Estic cansat de tant pessimisme. Sembla talment que estiguem pitjor que els anys quaranta, però no és el cas: som en una situació infinitament millor que la que van suportar els nostres pares. ¿Què és el que ens passa, doncs?

És cert que vivim una crisi. Però que jo recordi, sempre hem tingut una crisi o altra. El Món no ha anat mai gaire bé, i ara continua sense girar gaire rodó. Però tenim la obligació de pensar els nous problemes amb el trellat lliure de prejudicis, idees velles, ideologies, dogmes i altres presons mentals. Proposo una sèrie de petites provocacions per a reflexionar, exposades en forma concentrada com "píndoles". Així m'estalvio de fer exposicions llargues, per a les quals no estic preparat.

Naturalesa humana: Alguns encara prediquen sobre la bondat intrínseca de la naturalesa humana, pervertida pel sistema social. És una faula que porta a les bajanades del bonisme ( i de vegades, a les pitjors dictadures). No seria més pràctic admetre que som com som, amb les nostres llums i les nostres ombres (cobdícia, desig de domini sobre els altres, enveja...i també és clar, generositat, esperit de sacrifici, bondat..)?

Ideologies: Totes són mentida. Encobreixen sempre algun interès poc solidari, de grup o personal. En el cas més innocent, actuen enterbolint la capacitat d'observar la realitat: són una presó per a la intel·ligència. Proposo substituir les ideologies per una ètica dels principis: igualtat davant la llei (cadascú amb el seu ADN), legalitat democràtica, drets materials sostenibles i solidaritat amb el futur.

Globalització: Crec que va començar en el Paleolític Superior. La Ruta de la Seda n'és una mostra més recent. Ja fa cinc cents anys que els asteques, els inques, els sioux i tutti quanti van ser brutalment globalitzats. Però ara és diferents: els globalitzats d'antany ens globalitzen a nosaltres, però d'una manera bastant més civilitzada: fabriquen més barat.

Capitalisme: Sí, és el culpable de tot. Però és una creació humana, no ens l'han imposat uns extraterrestres. Del capitalisme, ens esborrona la seva terrorífica capacitat d'innovació: ara hem afegit al santoral un dels seus protagonistes, un tal Jobs. Però ens indignen les grans desigualtats que crea, com si aquestes dues coses poguessin anar una sense l'altre. Vivim en plena confusió.

Revolució islandesa: Consisteix en que tot un país (amb menys habitants que l'Hospitalet) es cruspeix els estalvis de centenars de milers de treballadors europeus (7.000 milions d'euros) i a continuació decideixen "democràticament" que ni tant sols no pagaran la garantia mínima dels dipòsits espoliats.

Públic i privat: Entenem que públic és sinònim de gratuït: res més fals. Res no és gratuït, i sovint allò que és públic, ho aprofiten els rics i ho paguem entre tots. A veure si hi posem una mica d'ordre.

Solidaritat: No s'ha de donar res a canvi de no res, llevat d'alguns casos: infants, malalts, ancians indigents etc.. En aquest Món, cadascú ha de procurar no ser una càrrega per als altres. Prou papanatisme solidari amb els que viuen amb l'esquena dreta.

Sindicats de funcionaris: Organitzacions corporativistes que sovint actuen com si fossin els propietaris dels organismes públics on treballen. Busquen privatitzar en benefici propi allò que se'ls confia per fer un servei públic.

Atur juvenil: Tenim la generació de joves més escolaritzats de la Història. Però no tenen cap ofici demostrable (la secundària o el batxillerat no són cap ofici). Tampoc no es consideren dignes de fer segons quines feines que ja fan els marroquins, colombians o senegalesos.... Entre una cosa i l'altre passen els anys, es fan grans i se'ls està covant l'arròs. Un problema gravíssim.

Bé, no us vull cansar més...en tinc una llista força llarga...
Bones Festes si no ens veiem

Salvador Galí