Topant de cap en una i altra soca,
avançant d'esma pel camí de l'aigua,
se'n ve la vaca tota sola. És cega....
Perdoneu-me la metàfora fàcil però sembla com si en Joan Maragall estigués pensant en els polítics d'avui en dia quan va escriure La Vaca Cega a les acaballes del segle XIX.
El poeta Joan Oliver, que tota la vida va ser un indignat de debò (i amb dos pebrots), ho veia de forma diferent:
VACA SUÏSSA
Quan jo m'embranco en una causa justa
com En Tell sóc adusta i arrogant:
prou, s'ha acabat! Aneu al botavant
vós i galleda i tamboret de fusta!
La meva sang no peix la noia flaca
ni s'amistança amb el cafè pudent.
Vós no sou qui per' grapejar una vaca,
ni un àngel que baixés expressament.
Encara us resta la indefensa cabra,
que sempre ha tingut ànima d'esclau.
A mi em muny ni qui s'acosti amb sabre!
Tinc banyes i escometo com un brau.
Doncs, ja ho sabeu! He pres el determini,
l'he bramulat per comes i fondals,
i no esperen que me'n desencamini
la llepolia d'un manat d'alfals.
Que jo mateixa, si no fos tan llega,
en lletra clara contaria el fet.
Temps era temps hi hagué una vaca cega:
jo sóc la vaca de la mala llet!
Proposo el poema als indignats del 15O per que en facin el seu programa i manifest. Si algú s'atrevís a posar-li música es podria convertir en la nostra Marsellesa!
... soc la vaca de la mala llet!
Ignasi Subirats
1 comentaris >>>:
Genial!
La música ja la té: Aquest poema el cantava en Miquel Cors a l'espectacle Bestiari que es va representar al teatre Ars de Barcelona, potser cap al 74.
Publica un comentari a l'entrada
Si us plau, signeu els comentaris.
Obriu la llista Comenta com a i seleccioneu Nom/URL
El Nom és imprescindible, el camp URL podeu deixar-lo en blanc.
Un cop entrat el comentari no us oblideu de prémer el boto Publica