Aquesta llegenda es una explicació del funcionament del diner i dels bancs. Es una mica complicada d’entendre. Al final hi ha aquesta afirmació que d’entrada no em creia:
Suponga que el gobierno pide prestado $10 millones a los bancos. Sólo les cuesta a los banqueros algunos cientos dólares para imprimir los fondos, y unos pocos más para hacer la contabilidad
Però la realitat es que el banc disposarà dels nostres diners dipositats, o dels que dipositarem de nou, per deixar al govern. A canvi el govern li pagarà uns interessos. Una part d’aquests interessos se’ls queda el banc i l’altre la paga a nosaltres. El banc no ha posat res.
Però encara pot ser millor per la banca: La banca pot fer servir els estalvis en comptes corrents i dipòsits que nosaltres tenim dipositats, per deixar al govern. Son diners nostres, però sap la banca que no demanarem que ens els tornin tots, (La probabilitat es de que es demani el 10 % dels diners que hi tenim confiats com estalvis).
I encara pot ser millor per la banca: Quan els proveïdors del govern acaben la feina, el govern els hi paga amb càrrec als bancs prestataris, i els proveïdors paguen als treballadors amb transferències a les seves comptes corrents dels bancs, de manera que passarà de unes comptes del mateixos bancs a la nostra compta . Part d’aquests diners seran retirats pels treballadors i part es quedaran a les comptes com estalvi, resultant al final, que part del crèdit que els bancs han deixat al govern no s’ha mogut.
Si teniu temps llegiu tota la llegenda, dons es il·lustratiu de com es va crear la moneda i de com funciona el sistema bancari.
La Historia de Fabián: Un orfebre inglés del siglo XVI. ¿Realidad o Ficción?
Esteve Pont Prat
0 comentaris >>>:
Publica un comentari a l'entrada
Si us plau, signeu els comentaris.
Obriu la llista Comenta com a i seleccioneu Nom/URL
El Nom és imprescindible, el camp URL podeu deixar-lo en blanc.
Un cop entrat el comentari no us oblideu de prémer el boto Publica