El passat quinze d'octubre, quan una munió de gent avançava pel carrer Aragó, algú que anava al meu costat va preguntar: de què serveix tot això? A l'article d'en Manuel Castell que avui publica La Vanguardia hi he trobat algunes idees interessants sobre les preguntes que tots ens fem aquest dies, us en faig un resum:
"...no fa falta lideratge perquè qualsevol iniciativa es difon víricament per internet, cosa que fa que s'hi sumin els que hi estan d'acord i hi afegeixin aspectes de collita pròpia. Si hi hagués un comitè global de direcció només es donarien per al·ludits petits grups d'activistes. Si avui es pot parlar del naixement d'un nou moviment social d'abast global es perquè manca de lideratge o ideologia unificada ...."
"Aquest moviment en continua metamorfosi no es pot encasellar políticament o ideològicament. .. I per això, dia rere dia, intel·lectuals i dirigents polítics vaticinen que es disgregarà mentre es continua estenent com una taca d'oli. O be, després de reconèixer-ne de mala gana la força que té, l'acaben desdenyant perquè no té resultats concrets, perquè no s'organitza en cap projecte polític. Aquestes actituds revelen un desconeixement de la pràctica dels moviments socials en la historia..."
"Els moviments socials tenen efectes polítics, freqüentment fonamentals, però no son polítics en el sentit tradicional del terme, no es refereixen a l'ocupació de l'Estat. Els moviments canvien la mentalitat de les persones i, per tant, els valors de la societat, son font de creació i canvi social."
"Les formes de transformació política ... només son eficaces si se situen fora del sistema polític per obligar-lo a canviar..."
En tot cas us recomano la lectura de l'article complet que podeu trobar aquí: Moviment i política
Ja sé que en Manolo Castells és un optimista compulsiu, però confio que aquesta vegada no confongui els desitjos amb la realitat.
Ignasi Subirats
dissabte, 22 d’octubre del 2011
dilluns, 17 d’octubre del 2011
Moment màgic a l'òpera de Roma
En Tòfol Mus m'ha fet arribar aquesta referència:
Ja sé que els que hi ha a la platea no son "un cor d'esclaus", però penso que val la pena escoltar-lo.
M'ho ha enviat una coneguda. M'ha emocionat! PATRIA MEVA TAN BELLA I MALMESA.......
Estimats amics, encara tenc els pels de punta. Tant de bo tots els Mutis de la PATRIA MEVA TAN BELLA I MALMESA...sortissin a dirigir l'escena!
El pasado 12 de marzo, Silvio Berlusconi debió enfrentarse a la realidad. Italia festejaba el 150 aniversario de su creación y en esta ocasión se representó en Roma la ópera Nabucco, de Giuseppe Verdi, dirigida por el maestro Ricardo Muti. Nabucco evoca el episodio de la esclavitud de los judíos en Babilonia,y el famoso canto "Va pensiero" es el canto del coro de esclavos oprimidos. En Italia, este canto es un símbolo de la búsqueda de la libertad (en los años en que se escribió la ópera, Italia estaba bajo el imperio de los Habsburgo).
diumenge, 16 d’octubre del 2011
La dignitat de la política. Homenatge a Miguel Núñez
En Josep Mª Bernat m'envia la invitació a aquest acte que es celebrarà el dia 7 de novembre, a les 7 del vespre, a l'Auditori de Barcelona.
Podeu ampliar la informació a la pàgina web: http://ladignitatdelapolitica.net/
Ignasi Subirats
dissabte, 15 d’octubre del 2011
"La Historia de Fabian", realitat o llegenda?
Aquesta llegenda es una explicació del funcionament del diner i dels bancs. Es una mica complicada d’entendre. Al final hi ha aquesta afirmació que d’entrada no em creia:
Suponga que el gobierno pide prestado $10 millones a los bancos. Sólo les cuesta a los banqueros algunos cientos dólares para imprimir los fondos, y unos pocos más para hacer la contabilidad
Però la realitat es que el banc disposarà dels nostres diners dipositats, o dels que dipositarem de nou, per deixar al govern. A canvi el govern li pagarà uns interessos. Una part d’aquests interessos se’ls queda el banc i l’altre la paga a nosaltres. El banc no ha posat res.
Però encara pot ser millor per la banca: La banca pot fer servir els estalvis en comptes corrents i dipòsits que nosaltres tenim dipositats, per deixar al govern. Son diners nostres, però sap la banca que no demanarem que ens els tornin tots, (La probabilitat es de que es demani el 10 % dels diners que hi tenim confiats com estalvis).
I encara pot ser millor per la banca: Quan els proveïdors del govern acaben la feina, el govern els hi paga amb càrrec als bancs prestataris, i els proveïdors paguen als treballadors amb transferències a les seves comptes corrents dels bancs, de manera que passarà de unes comptes del mateixos bancs a la nostra compta . Part d’aquests diners seran retirats pels treballadors i part es quedaran a les comptes com estalvi, resultant al final, que part del crèdit que els bancs han deixat al govern no s’ha mogut.
Si teniu temps llegiu tota la llegenda, dons es il·lustratiu de com es va crear la moneda i de com funciona el sistema bancari.
La Historia de Fabián: Un orfebre inglés del siglo XVI. ¿Realidad o Ficción?
Esteve Pont Prat
Suponga que el gobierno pide prestado $10 millones a los bancos. Sólo les cuesta a los banqueros algunos cientos dólares para imprimir los fondos, y unos pocos más para hacer la contabilidad
Però la realitat es que el banc disposarà dels nostres diners dipositats, o dels que dipositarem de nou, per deixar al govern. A canvi el govern li pagarà uns interessos. Una part d’aquests interessos se’ls queda el banc i l’altre la paga a nosaltres. El banc no ha posat res.
Però encara pot ser millor per la banca: La banca pot fer servir els estalvis en comptes corrents i dipòsits que nosaltres tenim dipositats, per deixar al govern. Son diners nostres, però sap la banca que no demanarem que ens els tornin tots, (La probabilitat es de que es demani el 10 % dels diners que hi tenim confiats com estalvis).
I encara pot ser millor per la banca: Quan els proveïdors del govern acaben la feina, el govern els hi paga amb càrrec als bancs prestataris, i els proveïdors paguen als treballadors amb transferències a les seves comptes corrents dels bancs, de manera que passarà de unes comptes del mateixos bancs a la nostra compta . Part d’aquests diners seran retirats pels treballadors i part es quedaran a les comptes com estalvi, resultant al final, que part del crèdit que els bancs han deixat al govern no s’ha mogut.
Si teniu temps llegiu tota la llegenda, dons es il·lustratiu de com es va crear la moneda i de com funciona el sistema bancari.
La Historia de Fabián: Un orfebre inglés del siglo XVI. ¿Realidad o Ficción?
Esteve Pont Prat
divendres, 14 d’octubre del 2011
Ferroluar: ferralla reciclada
Us recomano l'expo d'aquest escultor, està al marítim. Molt interessant, fa escultures d'animals aquàtics amb moviment a partir de ferralla reciclada: Ferroluar
Joana Valverde
dijous, 13 d’octubre del 2011
16 raons per sortir al carrer el 15O
El 15 d'octubre 2011 s'ha convocat a la ciutadania de tot el planeta a manifestar pacíficament unint-se per un canvi global i alçant la veu contra la situació actual del món. Ja ens vam fer ressò de la convocatòria però, tenint en compte que els mitjans de comunicació oficials no es donen per assabentats, reproduïm els motius pels quals val la pena sortir al carrer i crear un altre món:
dimecres, 12 d’octubre del 2011
... jo sóc la vaca de la mala llet!
Topant de cap en una i altra soca,
avançant d'esma pel camí de l'aigua,
se'n ve la vaca tota sola. És cega....
Perdoneu-me la metàfora fàcil però sembla com si en Joan Maragall estigués pensant en els polítics d'avui en dia quan va escriure La Vaca Cega a les acaballes del segle XIX.
El poeta Joan Oliver, que tota la vida va ser un indignat de debò (i amb dos pebrots), ho veia de forma diferent:
avançant d'esma pel camí de l'aigua,
se'n ve la vaca tota sola. És cega....
Perdoneu-me la metàfora fàcil però sembla com si en Joan Maragall estigués pensant en els polítics d'avui en dia quan va escriure La Vaca Cega a les acaballes del segle XIX.
El poeta Joan Oliver, que tota la vida va ser un indignat de debò (i amb dos pebrots), ho veia de forma diferent:
diumenge, 9 d’octubre del 2011
"Escuchando al juez Garzon"
Es un documental MOLT interessant. Ens alerta de que ara, en el present, la corrupció i poders fàctics, estan vencent sobre la democràcia.
Parla de pressions molt importants del poder judicial, i de pressions sobre la seva persona i família. Aberracions per fer-lo caure i per anular qualsevol que vulgui seguir un sistema judicial per trancar amb la corrupció. Sembla que no pugui passar.
Aquest link es gratis. Teniu que esperar uns segons fins que s’inicia.
Te una durada de 84 minuts.
Es va gravar el 18-12-10
Es de Isabel Coixet.
(Crec que ahir el van passa per Canal +)
http://www.butacavirtual.com/peliculas-online/escuchando-al-juez-garzon.htm
Esteve Pont Pau
Parla de pressions molt importants del poder judicial, i de pressions sobre la seva persona i família. Aberracions per fer-lo caure i per anular qualsevol que vulgui seguir un sistema judicial per trancar amb la corrupció. Sembla que no pugui passar.
Aquest link es gratis. Teniu que esperar uns segons fins que s’inicia.
Te una durada de 84 minuts.
Es va gravar el 18-12-10
Es de Isabel Coixet.
(Crec que ahir el van passa per Canal +)
http://www.butacavirtual.com/peliculas-online/escuchando-al-juez-garzon.htm
Esteve Pont Pau
dijous, 6 d’octubre del 2011
Urdangarín, el rei del "pelotazo"
Que el règim imperant a Espanya es podria definir com una cleptocràcia disfressada de monarquia constitucional és una obvietat que cada dia es fa més evident. I que part d'aquesta corrupció organitzada i mafiosa emana de cercles propers al que se'n diu la Jefatura del Estado, ja no pot ser ignorat per ningú amb dos dits de seny.
Al cap de la piràmide del poder absolut, Juan Carlos I, rei d'Espanya, s'ha permès diagnosticar que als espanyols els esperen "bastants, molts" sacrificis. -Dit això, els catalans tenim ben clar que ens haurem de sacrificar el doble, tant per diners espoliats com per insults rebuts, que qualsevol mesetario-.
És curiós que qui fa aquesta anàlisi tan lúcida sigui un personatge que, des que el dictador Franco el va nomenar hereu polític, ha acumulat una fortuna estimada de més de 1790 milions d'euros segons la prestigiosa revista Forbes. Queda doncs ben clar que els borbons no patiran la crisi, almenys econòmicament.
Al cap de la piràmide del poder absolut, Juan Carlos I, rei d'Espanya, s'ha permès diagnosticar que als espanyols els esperen "bastants, molts" sacrificis. -Dit això, els catalans tenim ben clar que ens haurem de sacrificar el doble, tant per diners espoliats com per insults rebuts, que qualsevol mesetario-.
És curiós que qui fa aquesta anàlisi tan lúcida sigui un personatge que, des que el dictador Franco el va nomenar hereu polític, ha acumulat una fortuna estimada de més de 1790 milions d'euros segons la prestigiosa revista Forbes. Queda doncs ben clar que els borbons no patiran la crisi, almenys econòmicament.
diumenge, 2 d’octubre del 2011
La memòria del fang
Aquí podeu veure la intervenció d'en Ramon Rull al col·loqui dedicat al 40 aniversari de les inundacions a Cornellà de Llobregat:
Aquí podeu veure la intervenció d'en Manuel Campo:
http://youtu.be/7RqgX75XOdE
I aquí, la d'en Joan Tardà:
http://youtu.be/QDxSSFDx6D0
Aquí podeu veure la intervenció d'en Manuel Campo:
http://youtu.be/7RqgX75XOdE
I aquí, la d'en Joan Tardà:
http://youtu.be/QDxSSFDx6D0
Subscriure's a:
Missatges (Atom)