Dec ser molt antic però m'agraden les cançons d'en Charles Trenet. M'agraden fins i tot quan es posa cursi o quan ensenya totes les plomes de "pédé".
[Podeu posar una mica de música mentre seguiu llegint...]
El que em passa es que les cançons d'en Trenet, en Brassens o la Barbara, els llibres d'en Simenon o d'en Modiano, els films d'en Tati, formen un univers sentimental on m'hi trobo a gust. Molts d'ells parlen de Paris però, en realitat, el lloc que dibuixen no ha existit mai, es un lloc inventat, una ciutat imaginària.
Un lloc on els amors son apassionats però lliures. On les amistats son fortes i per sempre. Una ciutat on els veïns son els amos de carrers i places, allí parlen, ballen, es barallen i es reconcilien. On es fa befa i escarni dels pedants, dels hipòcrites i els poderosos, però es respecten els perdedors, els febles i els pobres. On es contemplen amb ironia les debilitats humanes, mai amb cinisme. Una ciutat, on fa tan de temps que van passar per la guillotina els reis, els bisbes i els generals que ja ni s'en recorden. On tothom esta disposat a morir per una idea "mais de mort lente". On la llibertat, la igualtat i la fraternitat son principis irrenunciables...
Mentrestant jo, com Mr. Hulot, fumo amb pipa i contemplo perplex com s'esvaeix la utopia d'aquesta ciutat republicana i canalla on m'hagués agradat viure.
Ignasi Subirats
P.S: Afegeixo aquest video enviat per en Lluc Girós:
3 comentaris >>>:
Aqui, de Monsieurs Hulots no en queden masses, i seguarament com be dius, quan en Modiano va escriure Les boulevards de ceinture, narrava, més aviat, un Paris imaginari, una ciutat inventada. I és clar que aqui pocs se'n recorden d'haber tallat el cap a un rei "flamboyant", i compren des macarrons de mil colors a laduree, com si volguessin rememorar el seu passat aristocràtic, que molts intenten mantenir comprant-se la particule DE o transportant un iceberg de vuit metres d'alçada portat del mar del nord i instalant-lo al vell mig del Grand Palais perque prop de 300 privilegiats gaudisin d'un espectacle de moda signat Chanel.
Atravessar de punta a punta el museu del Louvre corrent agafat de la mà de dosbons amics, es aconsellable fer-ho des del llit i amb els ulls ben tencats........
Tot i això continua sent una ciutat preciosa i inspiradora......
Que maco Ignasi...ple de sensibititat.
Ja posats a recordar aquesta època, dissabte passat va morir en Jean Ferrat. Per casualitat érem a Paris amb en Lluc, i tot caminant en direcció al parc de Buttes Chomont, varem passar pel davant de la seu del PCF on havien instal.lat llibres de condolències, ja que, en Jean Ferrat, malgrat no haver estat mai afiliat a aquest partit, si que n'era simpatitzant.
Us recomano, entre altres cançons, La muntanya, Potemkim, Camarade. Ara però adjunto link de youtube a la cançó que va dedicar al seu amic George Brassens, amb la lletra complerta:
Est-ce un reflet de ta moustache
Ou bien tes cris de "Mort aux vaches!"
Qui les séduit
De tes grosses mains maladroites
Quand tu leur mets dessus la patte
C'est du tout cuit
Les filles de joie les filles de peine
Les margotons et les germaines
Riches de toi
Comme dans les histoires anciennes
Deviennent vierges et souveraines
Entre tes doigts
Entre tes dents juste un brin d'herbe
La magie du mot et du verbe
Pour tout décor
Même quand tu parles de fesses
Et qu'elles riment avec confesse
Ou pire encor
Bardot peut aligner les siennes
Cette façon d'montrer les tiennes
N'me déplaît pas
Et puisque les dames en raffolent
On n'peut pas dire qu'elles soient folles
Deo gratias
Toi dont tous les marchands honnêtes
N'auraient pas de tes chansonnettes
Donné deux sous
Voilà qu'pour leur déconfiture
Elles resteront dans la nature
Bien après nous
Alors qu'avec tes pâquerettes
Tendres à mon cœur fraîches à ma tête
Jusqu'au trépas
Si je ne suis qu'un mauvais drôle
Tu joues toujours pour moi le rôle
De l'Auvergnat.
Veure video a youtube:
http://www.youtube.com/watch?v=ZUuSPsv2hR4
Publica un comentari a l'entrada
Si us plau, signeu els comentaris.
Obriu la llista Comenta com a i seleccioneu Nom/URL
El Nom és imprescindible, el camp URL podeu deixar-lo en blanc.
Un cop entrat el comentari no us oblideu de prémer el boto Publica