divendres, 5 març de 2010

La Institución Escolar Sibiuda

Un dels fets que ha determinat el que sóc, és l'escola on vaig anar des de pàrvuls fins acabar el batxillerat. La "Sibiuda" va ser fundada l'any 1934 com recull l'Alexandre Galí a  "Història de les institucions i del moviment cultural...": L'any 1934 (...) Josep Roch, que havia estat seguidor deis nostres ensenyaments en els Cursos Lliures de Pedagogía, obria al Clot una simpática i ben orientada escola catalana amb el nom d'Institució Escolar Sibiuda.

En un barri "perifèric" com era el Clot als anys cinquanta (vegeu "Els nostres orígens"), aquella escola era un petit miracle. En Josep Roch tenia una forta personalitat i va aconseguir, enmig de la misèria espiritual del franquisme, crear un espai de llibertat on s'aplicaven els principis pedagògics de la "Escola Nova" i s'educava en un humanisme d'arrels cristianes o, més ben dit, "franciscanes".


El nivell d'instrucció no era gaire alt (segur que els que anaven als jesuïtes aprenien moltes més coses que nosaltres) perquè, més que els continguts, la prioritat de l'escola era l'educació de l'esperit crític, la responsabilitat social i l'autonomia de criteri.

Aquella escola em va descobrir, també, el plaer de la música i la passió per la lectura. Sota la direcció del mestre Molins cantàvem les cançons d'en Joan Llongueres que representàvem a la festa de final de curs, o participàvem als concerts de Joventuts Musicals (fundada per en Jordi Roch, fill del director). A la biblioteca, gestionada pels alumnes, hi vaig descobrir, des dels clàssics de la novel·la d'aventures fins a l'obra completa d'en Josep Pla, passant per tot els premis Nadal.

Recordo també, amb agraïment, l'esforç que feia el Sr. Roch per connectar aquells xavals de barriada amb la migrada vida cultural barcelonina. A part d'haver de llegir i comentar cada setmana la revista Destino, als més grans ens portava a les conferències que es donaven al "Conferencia Club" o a "Franciscàlia". No recordo el que s'hi deia però sí la impressió que em feren personatges com en Tomàs Roig i Llop, en Angel Zuñiga o l'Alexandre Deulofeu. A mitjans de febrer anàvem a l'homenatge a en Joan Maragall que es feia davant de la tomba del poeta al cementiri de Sant Gervasi. Encara recordo com em tremolaven les cames quan, després de que en Mario Cabré  recités "La vaca cega" havia de sortir jo dient allò de "Vigila, esperit, vigila...."

No us penseu que tot eren flors i violes .Tot plegat tenia un aire vell i decadent. A pàrvuls, els materials Montessori estaven molt gastats i poques vegades sortien de l'armari. Al laboratori de ciències naturals (clausurat) les granotes dissecades acumulaven anys de pols. El fons de la biblioteca era molt curt i rarament es renovava. Alguns mestres no eren gaire bons i el director oblidava de tant en tant els principis pedagògics i repartia uns mastegots monumentals. Malgrat tot, amb aquests "restes del naufragi" varem aprendre que hi havia hagut vida abans del "diluvi" i que un altre mon era possible.

Si us explico tot això no és només pel plaer de la nostàlgia. El que m'amoïna és l'oblit de fets crucials del nostre passat recent. En Josep Roch i Llorens era molt més que un mestre de barri. Formava part destacada dels pocs que, després de la derrota del 39, van conservar les "veritats essencials" i van saber transmetre-les als que veníem darrera.

He trobat molt poques referències a la "Sibiuda" i al seu director. A part de les quatre línies que li dedica en Alexandre Galí,  hi ha el que explica l'Estanislau Torres del seu pas per l'escola  a "Quasi un dietari" , el que en diu en Tomàs Roig i Llop a "El meu viatge per la vida" , i algunes notes breus a la Hemeroteca de la "La Vanguardia"

Per acabar, una pregunta: ¿Que se n'ha fet de la tradició de renovació pedagogica que va florir quan la República i es va recuperar als anys setanta amb el moviment d'escoles cooperatives i l'escola de mestres "Rosa Sensat"?. Pel poc que en sé, crec que l'escola d'avui no va per aquell camí. Però això ho poden dir molt millor que jo els amics i amigues pedagogs...

Ignasi Subirats

3 comentaris >>>:

Artur Serra ha dit...

Todo es cíclico,en esos tiempos se contempleba en la pedagogía educar el espíritu humano,como por ejemplo la asignatura de "urbanidad",sin ir más lejos.

Si observamos ahora los jóvenes estudiantes, vemos la marca del materialismo y egocentrismo,incluso las expresiones de sus caras resultan agresivas e insultantes ( por supuesto que hay casos que no,pero muy poquitos. Quédemonos con el recuerdo y la añoranza.

Narcis Clapés ha dit...

Hola Ignasi:

Espero que ten recordis de mi company, ja que despres de llegir el teu escrit em recorda els anys passats i la educacio rebuda que me ha servit per tindre un criteri i objetivitat en aquesta vida,. Aquet proper dilluns tindre la oportunitat de saludar personalment a un altre company en comú com en Josep Mª Maulini li comentare que he vist la teva pagina, disitj-ho tambe un dia poder retrobarme am tu i si se escau am algú mes que varem formar part de la Institución Escolar Sibiuda.

Una forta abraçada

Narcis Clapés Sierra narcis123@hotmail.com

Carles Salat Santamaria ha dit...

Bona tarda, em dic Carles Salat, soc periodista i estic escrivint un llibre sobre els germans Jordi i Ramon Cardona Valls. Sé que eren alumnes de la Institució Escolar Sibiuda. Hi van anar fins al 1942, quan van ser afusellats al Camp de la Bóta. Tenien 17 i 19 anys.

M'en podrieu donar alguna refrència?. us ho agrairia.

El meu email és: carlessalat@hotmail.com

Publica un comentari a l'entrada

Si us plau, signeu els comentaris.
Obriu la llista Comenta com a i seleccioneu Nom/URL
El Nom és imprescindible, el camp URL podeu deixar-lo en blanc.
Un cop entrat el comentari no us oblideu de prémer el boto Publica