dilluns, 31 de maig de 2010

La ressaca del Sant Jordi (2)

En el seu darrer llibre en Philip Roth continua donant voltes al tema de la decrepitud, la vellesa i la malaltia. Potser no té la força de Elegía o Patrimonio pero manté el nivell..

Els llibres d'en Roth m'agraden molt perquè no son, només, "el mirall deixat a la vora del camí...". Amb un estil planer i com qui no vol la cosa, arrossega al lector fins al bell mig de les contradiccions dels seus personatges. La lectura d'un llibre d'en Roth no és mai un acte passiu, de vegades et clava un cop de puny a l'estomac que et talla l'alè...




Dublinesca és un "vilamatas" típic: literatura sobre la literatura i piles de referències i cites (¿quines són reals i quines inventades?). Aquesta vegada però, el personatge d'un editor barceloní jubilat i enganxat a Internet em sembla que va més enllà de l'autisme llibresc de les anteriors novel·les. M'ha agradat.









Ignasi Subirats

0 comentaris >>>:

Publica un comentari a l'entrada

Si us plau, signeu els comentaris.
Obriu la llista Comenta com a i seleccioneu Nom/URL
El Nom és imprescindible, el camp URL podeu deixar-lo en blanc.
Un cop entrat el comentari no us oblideu de prémer el boto Publica