divendres, 20 de maig del 2011

El futur és ara a la Plaça Catalunya

No m'agrada posar-me transcendent però no puc deixar de pensar que estem contemplant el fet polític més important dels trenta anys que portem de democràcia. Com deia la cançó d'en Carlos Puebla, "llegó el comandante y mandó parar".

No està clar si tot acabarà en una flamarada d'indignació o si la revolta tindrà continuïtat i acabarà en una revolució amb efectes polítics. Tan se val, les acampades han posat sobre la taula quatre veritats essencials, tots han (hem) quedat retratats i ara tothom sap que l'Emperador va despullat. Aquest fet és irreversible.

És sorprenent la capacitat d'organització i la maduresa del moviment per més que alguna premsa s'entesti en qualificar-los d'antipolítics. La prohibició de la junta electoral sols aconseguirà donar més empenta al moviment

Les coses van molt de pressa i les notícies s'acumulen, us passo alguns links i documents que he trobat interessants:

  • En el darrer número de El Carrer (la magnífica revista de la FAVB) en Jordi Borja publicava un article sobre la corrupció del sistema polític molt interessant. L'article està escrit abans del 15M però preveu amb gran clarividència el que està passant: La política de la corrupció
Una darrera reflexió per acabar. Està clar que el lideratge del moviment el porta la gent de Madrid. Per iniciativa i capacitat de convocatòria estan guanyant a BCN per golejada!. Us proposo una interpretació (provisional i arriscada): aquí, la indignació i el desig de regeneració democràtica s'ha canalitzat els darrers temps vers l'independentisme, amb el punt culminant de la manifestació del 10J i la onada de consultes populars, però no ha tingut continuïtat. (Trobo penosa la campanya que estan fent les CUP, absolutament banal i semblant a la dels partits tradicionals) Em sembla que el 15M ha agafat el moviment "indepe" amb el pas canviat i no s'han adonat que el "Nosaltres decidim" o "Democràcia real ja!" són dos formes de dir la mateixa cosa: cal una renovació democràtica.

He fet una ullada a una mitja dotzena de les pàgines "indepes" més representatives i no hi ha cap referència, cap posicionament, cap opinió sobre el que esta passant a la Plaça Catalunya! Em sembla un greu error. La regeneració democràtica serà incompleta si no recull temes com el dret a l'autodeterminació o la possibilitat de convocar referèndums vinculants.  No sé si el moviment indepe tindrà prou cintura i sensibilitat per adonar-se de la importància del que està passant a la Plaça Catalunya. De moment sembla que no.

Ignasi Subirats

4 comentaris >>>:

Lluís Crespo ha dit...

Estimat Ignasi, no sé si has anat a la Plaça Catalunya aquests darrers dies. Jo hi vaig anar ahir fins a les 10 de la nit on hi havia unes 3.000 persones. No és Madrid però si es porta a terme l'ordre subnormal dictada per la Junta Electoral això serà una explosió. No sé què en penses però per a mi ens trobem davant una veritable fallida de l'estat de dret a Espanya. Ho dic després de veure el debat sobre l'estatut al TC, la llei de partits imperant, la il·legalització de l'esquerra abertzale, la manca de criteri entre el TS i el TC i sobretot en la descarada politització de la justícia per part del PSOE i del PP. Avui la justícia no és independent són els partits qui decideixen candidats i resolucions. Com s'entén que es passin hores i hores o anys sencers per decidir si un text s'ajusta a la llei o no? O la llei està mal redactada o la interpretació depèn del color polític del membre del tribunal. Una vergonya. Tot molt greu.

Josep Mª Sole ha dit...

No crec que el futur passi per plaça Catalunya sinó que plaça Catalunya pot servir per fornir allò que ja fa mesos que, especialment a Barcelona, però també a València, a Castelló, a Tarragona o a Lleida entre d'altres, ja fa mesos que es mou. Les mobilitzacions en defensa dels drets socials, organitzades per plataformes unitàries on l'esquerra independentista és un dels agents polítics més actius, no han deixat de créixer des que es va anunciar que ens tocava patir una de les crisis intrínseques del sistema capitalista. No crec que ningú discuteixi el fet que, tard o d'hora -sembla que després de les eleccions- la plaça serà desallotjada i que, després, caldrà que tota aquesta gentada es posi a treballar als seus barris. I aquest hauria de ser el moment per canalitzar tota aquesta “indignació” en un sentit propositiu que ens pugui dur a algun lloc. Una funció que les diferents Assemblees pels Drets Socials que s'han anat creant podria complir perfectament. Ningú no sap quan es produirà una explosió de ràbia. El que cal és preparar-se per poder recollir-la quan es mostri. I això és el que hem estat fent els darrers dos anys.

Estic d'acord amb tu en què la campanya de la CUP a Barcelona, que és la que jo he pogut seguir més, no ha sabut/volgut fer un discurs de ruptura amb el sistema com calia. Això és conseqüència, no tant del que pensa de debò la CUP sobre la naturalesa del sistema i la necessitat de liquidar-lo, com que la por de un discurs massa “radical” ens pugui allunya de la gent. Greu error. De totes maneres, la CUP és present a plaça Catalunya, com ha estat present també en la mesura de els seves possibilitats en les assemblees de defensa dels dels drets socials, però no té la voluntat d'instrumentalitzar aquest descontentament. Una mostra d'aquesta participació és que l'únic cotxe amb megafonia de què disposa per fer campanya pel carrer ha deixat de córrer per fer d'altaveu dels debats que es fan a la plaça.

Per altra banda, considerar que aquesta mobilització ha agafar amb el pas canviat a l'esquerra independentista és fals. De fet, el que va agafar a l'esquerra independentista i en particular a l'organització Endavant (OSAN) amb el pas canviat va ser precisament tot el moviment de consultes sobiranistes. Nosaltres havíem fet la interpretació que, amb l'inici de la crisi, les problemàtiques que calia tractar eren, especialment, les de caire social. I, de cop i volta, ens vam trobar que bona part de l'agenda política la marcaven les consultes i de la crisi no en parlava ni déu. Ni déu, excepte l'esquerra independentista i d'altres organitzacions d'esquerra, que van començar a organitzar-se als barris a través d'assemblees unitàries de defensa dels drets socials i laborals. Aquí teniu l'enllaç a les convocatòries de protestes pel dijous 12 i el dissabte 14 maig a Xàtiva, València i Barcelona (http://www.endavant.org/index.php?option=com_content&task=view&id=1098&Itemid=1), just abans de l'explosió imprevisible de l'acampada de plaça Catalunya. A Gràcia, que és el barri que més conec jo, els darrers mesos hem estat col·laborant amb les treballadores de l'Hospital de l'Esperança contra el tancament del servei d'urgències (http://www.graciaviva.cat/?p=308) i hem provat també de fer acampades reclamant, per exemple, l'autogestió del Casal de Joves, però les càmeres no van venir a cobrir com, quan no hi ha eleccions, el govern del bipartit (PSC-IC-EUA) aplica la llei del civisme impedint protestes com ara les acampades (http://www.graciaviva.cat/?p=304). D'altra banda, també va ser l'esquerra independentista la que, juntament amb la CGT, la COS, la CNT i Solidaritat Obrera, van tirar endavant una vaga general en solitari que va ser absolutament silenciada pels mitjans de comunicació de masses, una aposta arriscada però que vam interpretar com a necessària http://www.endavant.org/index.php?option=com_content&task=view&id=985&Itemid=1

Ignasi Riera ha dit...

Hi estic d'acord. En el cas de Madrid, que és el que tinc a tocar, m'interessen molt els punts de les reivindicacions, no gens generalistes ni 'poètiques', com passa al maig francès del 68, i que hauríem de ser capaços de retenir. Ignasi Riera (Madrid).

Narcis Clapes ha dit...

Des de la Puerta del Sol estan fent córrer la llista amb els polítics que concorren a les eleccions, i que estan imputats per presumptes casos de corrupció.

1 Francisco Camps (PP), Valencia, Caso Gürtel
2 Ricardo Costa (PP), Valencia, Caso Gürtel.
3 Xicu Tarres (PSOE), Baleares Caso Eivissa.
4 Francisco Cuenca (PSOE), Granada, Caso Morelábor
5 Carlos Penit (IU), Pinto Madrid Cohecho.
6 Ferrán Falcó (CIU), Barcelona, caso Adigsa.
7 Jesús Machín (C. Canaria), Canarias, Operación “Unión”.
8 Marc Moreno (ERC), Vilaller Lleida, corrupción urbanística.
9 Antonio Rodrigo Torrijos (IU), Caso Mercasevilla.
10 Raimundo González (BNG), Pontevedra, caso Naturgalia
11 Jose Manuel Traba (PP), Fisterra Galicia, Operacion Orquesta
12 Jose Manuel Santos (PP) Mazaricos Galicia, Operacion Orquesta
13 Jose Antonio Cacabelos (PSOE), O Grove Galicia, diversos delitos.
14 Juan Jose Diaz Valiño (PSOE) caso Castro de Rei
15 Rafael Gómez (Unión Cordobesa), Córdoba, caso Malaya
16 Esteve Ferrán (UTpS), Salou Tarragona, delitos varios
17 Antoni Banyeres (NSP), Salou Tarragona delitos varios.
18 Ignacio García de Vinuesa (PP) (Alcobendas)
19 Jose Ignacio Fernández Rubio (PP) (Las Rozas)
20 Miguel Rodríguez Bonilla (PP), Guadarrama Madrid, delitos varios
21 Miriam Rabaneda (PP) Pinto Madrid, delitos varios
22 Luis Partida (PP) Villanueva de la Cañada Madrid, delitos varios
23 Clara Torres (PP) Torres de la Alameda Madrid, delitos varios
24 Raúl López (PP) Coslada Madrid, delitos varios
25 Íñigo Henríquez de Luna (PP) Madrid
26 Trinidad Rollán (PSOE), Madrid, delitos varios
27 Carmen Toledano (PSOE), Madrid, delitos varios
28 Cristina González (PSOE), Madrid, delitos varios
29 Jose Joaquin Ripoll (PP), Alicante Valencia, caso Brugal.
30 Carlos Fabra (PP), Castellón Valencia, caso Fabra
31 Mariano Arévalo (PSOE) Carabaña Madrid, delitos varios
32 José Miguel Govantes (PSOE) Pinto Madrid, delitos varios
33 Carmen Toledano (PSOE) Galapagar Madrid, delitos varios
34 María Isabel PecesBarba (PSOE) Colmenarejo Madrid, delitos varios
35 José I Fernández (PP), Las Rozas Madrid, delito contra la ordenación del territorio
36 Miguel Rodríguez (PP), Guadarrama Madrid, IMPTADO prevaricación
37 Ignacio García de Vinuesa (PP) , Alcobendas Madrid, malversación, prevaricación etc.
38 Clara Torre (PP), Torres de la Alameda Madrid, malversación
39 Miriam Rabaneda (PP,) Pinto Madrid, IMPUTADA prevaricación
40 Raúl López Coslada (PP), Madrid, prevaricación
41 Luis Partidad (PP), Villanueva de la Cañada, Madrid, tráfico de influencias
42 Ana María Pinos Belmonte de Tajo (PP) delito contra la ordenación del territorio
43 Ángel García Guadalix de la Sierra Madrid (PP), negociaciones prohibidas
44 Íñigo Henríquez de Luna (PP), Madrid, tráfico de influencias
46 Mariano Arévalo González Carabaña Madrid PSOE condenado por no presentar las cuentas municipales en los ultimos 10 años.
47 José Miguel Govantes (PSOE)Alcorcón Madrid, condenado por acoso laboral
48 Natalia de Andrés (PSOE) Alcorcón Madrid, condenada por un delito de injurias contra el portavoz popular
49 Isabel PecesBarba (PSOE) Martínez Madrid, prevaricación
50 María del Carmen Toledano Rico (PSOE) Madrid, prevaricación
51 Cristina González (PSOE) Getafe Madrid, prevaricación
52 José María Fraile Parla (PSOE) Madrid PSOE prevaricación
53 Manuel González Rojo (PSOE) San Fernando de Henares Madrid , prevaricación
54 Hans Antón Bock Galapagar (PSOE) Madrid prevaricación
55 Jesús Dionisio (PP) Madrid, prevaricación y tráfico de influencias
57 Pedro Ángel Hernández (PP), Torrevieja, caso torrevieja
56 Jorge Bellver (PP) Valencia casos urbanismo
56 Antonio Rodríguez (PP) Orihuela Alicante caso Brugal
57 Domingo Salado (PP) Alcalde de Espartinas Sevilla delitos urbanísticos, cohecho o malversación de fondos.

Publica un comentari a l'entrada

Si us plau, signeu els comentaris.
Obriu la llista Comenta com a i seleccioneu Nom/URL
El Nom és imprescindible, el camp URL podeu deixar-lo en blanc.
Un cop entrat el comentari no us oblideu de prémer el boto Publica