"Som persones normals i corrents...Uns ens considerem més progressistes, d’altres més conservadors. Uns som creients, d’altres no. Uns tenim ideologies ben definides, d’altres ens considerem apolítics. Però tots estem amoïnats i indignats pel panorama polític, econòmic i social que veiem al nostre voltant, per la corrupció dels polítics, empresaris, banquers… per la indefensió del ciutadà ras."
Aquesta és la seva pàgina web: www.democraciarealya.es
I aquesta la pàgina a Facebook: www.facebook.com/democraciarealya
No els veig gaire lluny del que en Lluís Crespo definia a: Egipte i la revolució ètica
En pocs dies han passat de 40.000 seguidors a Facebook a més de 61.000 i com a mínim han aconseguit introduir un element d'interès enmig d'una campanya electoral insuportable...
Ignasi Subirats
3 comentaris >>>:
Esperar i veure. No és el mateix revoltar-se a Egipte perquè els aliments s’han apujat un 90%, quan ja es viu al caire de la misèria, que la protesta de la generació més consentida i malcriada de la història. Ho dic perquè aquests joves els tinc cada dia a classe.
Esperar i veure quin és el perfil sociològic d’aquests joves que rondinen. Sembla que molts són titulats superiors, que mai no trobaran la feina que desitgen. No m’agrada el seguidisme de molts joves respecte el que joves de Madrid han organitzat. A Madrid hi ha 400 mil funcionaris, dels quals la meitat no foten res. I enquestes de l’any passat diuen que l’ideal de molts joves (no únicament els de Madrid!) és esdevenir funcionaris. Espanya, un estat de nous-rics amb peus de fang.
Durant vint anys hem mimat aquests joves. Molts han rebut títols universitaris que no es mereixen, o que no tenen cap utilitat social (encara que sí que poden donar una satisfacció personal i cultural). Els hem donat a entendre, que tota la vida seria una eterna adolescència. Ara arriben als 25 o als 30 i ja ningú no els riu les gràcies. S’adonen que ho tenen molt pelut i es regiren i s’indignen.
Una gran responsabilitat és dels adults, dels professors, dels polítics, i també dels professors-polítics que han fet unes lleis educatives absurdes (quan baixarem Santa Marta Mata de l’altar??). No hem explicat mai als joves com era el Món de veritat, i com millorar-lo a base d’esforç, treball i militància. Hem enganyat els nostres fills respecte a la realitat. No els hem donat una formació adequada (com s’entén sinó que a Espanya hi ha un 45% d’atur juvenil, més del doble del que hi ha a la Unió Europea??).
És clar que hi ha molts motius per indignar-se: ni més ni menys que els que hi ha hagut sempre. Desconfio dels “denunciadors professionals” i dels qui els aplaudeixen. Cada denúncia s’ha de correspondre amb una acció per eliminar-ne la causa. Indignar-se pot donar un agradable confort moral, però això sol no canvia res.
Em sembla que el que estem veient va molt més enllà d'una protesta de joves malcriats i consentits que aspiren a un treball de funcionari.
En el Manifest que cridava a la mobilització del diumenge hi han dos idees bàsiques: defensa de l'estat social i denuncia d'un sistema democràtic caducat. Em semblen els reptes centrals de la nostra societat com ja he explicat repetides vegades des de l'inici d'aquest bloc.
Com tu dius caldrà esperar i veure. Penso que el moviment sols tindrà futur si es planteja objectius concrets (com la reforma de la Llei electoral i la Llei de partits, per exemple) i va més enllà de la denúncia genèrica. De moment l'increment d'adhesions a facebook és important: 40.000(dilluns), 61.000(dimarts), 108.000(avui)...
Jo diria que el moviment cívic Democràcia real és més a prop d'Islàndia que no pas d'Egipte o Tunísia. El fenomen islandès no ha estat prou debatut i per a mi és paradigmàtic per a les democràcies modernes. Els dos grans problemes del nostre món ara són el capital financer (això ja ho va dir Hilferding l'any 1910) i la classe política tradicional. Són dos problemes que fan perillar la democràcia occidental. I això és el que reivindica el moviment de democràciareal. Sembla paradoxal però la victòria socialista del 2004 va començar amb la revolta cívica del dia 14 de març contra les mentides de l'atentat de Madrid i la previsible desfeta socialista del 22 de maig pot coincidir amb la revolta cívica dels indignats d'arreu de l'estat espanyol.
Publica un comentari a l'entrada
Si us plau, signeu els comentaris.
Obriu la llista Comenta com a i seleccioneu Nom/URL
El Nom és imprescindible, el camp URL podeu deixar-lo en blanc.
Un cop entrat el comentari no us oblideu de prémer el boto Publica